Punts que ara es troben a faltar: l’Espanyol ha deixat escapar multitud de partits que anava guanyant en les segones meitats
L’Espanyol, obligat a jugar 5 partits a vida o mort, començant pel de diumenge davant l’Sporting de Gijón, per a intentar aconseguir l’ascens directe i evitar haver de jugar el sempre incert playoff, afrontaria un tram final de temporada en LaLiga Hypermotion molt diferent si hagués sabut tancar els seus partits, en concret els que dominava en el marcador en la segona part i en què va acabar sent remuntat per a acabar empatant o perdent. I és que la sagnia de punts patida en aquesta mena de partits en què no ha sabut o no ha pogut conservar els avantatges ha estat un problema que s’ha patit al llarg de tot el curs. Va ser una tònica que ja va començar en el primer encontre de la temporada, amb Luis García a la banqueta; va ser en el Carlos Belmonte davant l’Albacete Balompié; el conjunt perico manava gràcies a un gol de Fernando Calero en el 40’, per a veure com Alberto Quiles empatava en el 93’, en l’afegit. Un mal presagi, sens dubte, i dos punts perduts.
En l’últim partit de l’asturià en la banqueta davant l’Eibar a casa, l’Espanyol guanyava 2-1 fins que en l’afegit Javi Puado, que havia fet un doblet en la porteria correcta per a remuntar l’inicial de Jon Bautista, marcava un gol en pròpia porta (2-2 final). Altres dos punts que volaven, quatre en total amb Luis García.
Davant l’Osca , en l’estrena de Luis Miguel Ramis en la banqueta, l’equip manava en el marcador en haver transformat Javi Puado una pena màxima (minut 54 de joc); però Ignasi Vilarrassa va anotar la igualada definitiva en el 78’. Dos punts més que s’escapaven.
Enfront del Zaragoza , en el Stage Front Stadium, l’Espanyol guanyava mitjançant un gol de Edu Expósito anotat en el 54’, fins que en el 73’ empatava Manu Vallejo. Dos punts menys que semblaven en el sac.
També a Andorra s’havia avançat l’Espanyol amb un gol en pròpia porta del tricolor Pampín, empatant Iván Gil en el 83’. Altres dos punts menys.
En el famós partit del Pepico Amat enfront de l’Eldense, l’equip es va posar 1-2 gràcies a un gol de Braithwaite de penal poc després del descans, però en la segona meitat Iván Chapela i Sergio Ortuño van donar la volta al marcador (3-2 final). Tres punts que van acabar volant en una segona part per a oblidar.
A Alcorcón, en el partit que va suposar la sentència de Ramis, es va posar per davant l’Espanyol amb una diana de Braithwaite en el 65’, però va acabar empatant Chema Rodríguez en el 76’. Dos punts menys, onze en total amb el tècnic tarragoní, 15 en la suma total.
Ja amb Manolo González en la banqueta, davant el Tenerife, Gragera va avançar a l’equip en el 84, però Sergio González va empatar 6 minuts més tard, en el 90’, per als chicharreros (1-1 final); dos punts menys.
Finalment al camp de l’Elche també es va repetir el guió tantes vegades vist: el gol de Braithwaite en el 71 posava el 1-2 provisional en el lluminós del Martínez Valero, però Joan Chetauya igualava el partit només deu minuts més tard. Altres dos punts menys que podria tenir en el seu caseller l’Espanyol . 19 doncs en total.
Els gols a favor i en contra de l’Espanyol en la Zona Cesarini
Molts d’aquests gols que han restat punts molt valuosos a l’Espanyol al llarg de la temporada van arribar en l’anomenada Zona Cesarini, en els últims 10 minuts de joc: així se li han escapat les victòries davant Albacete (1-1), Eibar (2-2), Andorra (1-1), Tenerife (1-1) i Elche (2-2). També cal destacar que de la mateixa manera s’han aconseguit rescatar fins a nou punts gràcies a tants arribats més enllà del minut 80: Amorebieta (3-2 gràcies al gol de Calero en el 81′); Burgos (3-3, amb un gol de Puado en el 81′); Eldense (3-3, amb un altre punt de Puado en el 104′); Levante (2-1 després del gol de penal de Braithwaite en el 99′); i Eibar (2-3 amb els gols de Salvi en el 97′ i Llaç en el 99′).
