Dos dels pecats que han deixat a l’Espanyol sense ascens directe condemnant-ho al playoff
L’Espanyol , després de l’empat del diumenge enfront de l’Amorebieta (0-0), ha perdut qualsevol opció matemàtica de poder ascendir directament a Primera divisió, i mancant una jornada per a finalitzar la fase regular de la temporada, es veurà obligat a disputar la promoció d’ascens, el tan temut playoff. En la taula de classificació, els blanc-i-blaus ocupen la quarta posició amb 66 punts, a cinc punts de l’actual segon classificat, el Leganés, que té 71; per part seva, el Valladolid, amb 72 punts, ja ha assegurat el seu lloc en Primera Divisió. La igualtat en la zona de playoff és enorme, amb tan sols quatre punts separant al tercer classificat, l’Eibar (68) del sisè, el Racing de Santander (64 punts). A més, no es pot descartar al Sporting , que ocupa la setena plaça amb 62 punts. Dependrà de l’última jornada de lliga com queda la classificació en LaLiga Hypermotion, i en conseqüència les eliminatòries de playoff.
El factor camp no ha estat tan determinant com s’esperava per a l’Espanyol
Per la banqueta de l’Espanyol , durant aquesta temporada, han passat fins a tres entrenadors: Luis García, Luis Miguel Ramis i Manolo González. Amb aquest últim, el bloc blanc-i-blau ha millorat la seva seguretat defensiva, encara que no ha aconseguit signar resultats suficients per a aconseguir el gran objectiu de la temporada, l’ascens directe a Primera.
Un dels grans problemes de l’equip ha estat que no ha sabut convertir el seu feu, el Stage Front Stadium, en el fortí que necessita un equip que vol aspirar a les places de privilegi, més si com l’Espanyol tampoc a domicili ha estat una piconadora, alguna cosa que pel factor ambiental es donava per garantit abans de començar el curs: mancant que es jugui una jornada a casa, l’Espanyol és tan sols el setè millor equip de la categoria en la seva condició de local, amb 41 punts, després de Valladolid (47), Burgos (44), Eibar (43), Racing Club (42) i Sporting (42). Dels equips del top 6, tan sols el Leganés té pitjors guarismes en la seva condició de local -38- alguna cosa que compensa àmpliament amb la seva condició de millor visitant (suma així 33 punts, sis més que el segon, l’Osca i vuit més que l’Espanyol , tercer millor visitant).
El mal paper de l’Espanyol davant els equips de la zona baixa de la taula
Hi ha una altra estadística possiblement més contundent, i és la que parla de com l’Espanyol tan sols ha pogut aconseguir 9 punts -dues victòries, tres empats i una derrota- davant els tres equips que mancant una jornada ja han perdut la categoria, Alcorcón, Andorra i Vila-real; davant el conjunt terrissaire, triomf a casa 2-0 i empat 1-1 a Santo Domingo; sengles empats davant el quadre tricolor tant en la primera com en la segona volta (sengles 1-1); i derrota davant l’equip groguet en La Ceràmica, 3-1, amb triomf en el SFS per 2-1.
També simptomàtic és que davant aquests tres equips més l’Amorebieta , és a dir els actuals 4 últims classificats, únicament s’hagin aconseguit tres triomfs, tots ells a casa -als comentats enfront de Vila-real B i Alcorcón caldria sumar l’aconseguit davant l’Amorebieta en el Stage Front Stadium per 3-2-; és a dir, no ha estat capaç de guanyar en el camp de cap dels fins ara quatre pitjors equips de LaLiga Hypermotion.
