La Grada Online

General

Repassem els noms del mercat de fitxatges de l’Espanyol; les noves samarretes, són un encert o no?

El RCD Espanyol i Kelme Sports revelaven aquest dimecres un dels secrets que cada estiu espera amb major ànsia l’afició blanc-i-blava: els equipaments per a la nova temporada. Cara al curs 2024-25, s’ha apostat per tres dissenys amb referències històriques i a la ciutat que va veure néixer a l’entitat, la capital catalana, Barcelona. La primera samarreta manté els colors blanc i blau amb franges més estretes, inspirada en la indumentària usada entre 1959 i 1966, i amb un detall especial en honor al 15è aniversari del RCDE Stadium: dibuixos triangulars que evoquen l’estructura de l’estadi. La segona i tercera samarretes reflecteixen la influència de Barcelona, incorporant en les mànigues el disseny del ‘panot’, la icònica rajola que apareix en les voreres de la ciutat i s’han convertit en un símbol de la Ciutat Comtal. El segon equipament és de color porpra, mentre que la tercera és grisa. Aquest enfocament no sols enriqueix el disseny, sinó que també connecta les peces amb la història i cultura de la ciutat i del club. Les samarretes de porter, que continuen retent homenatge a Ricardo Zamora, destaquen pel seu disseny escapulado i màniga curta.

Per a parlar d’aquestes noves samarretes de l’Espanyol en ‘La Graderia Ràdio’ hem parlat amb el prestigiós dissenyador Miguel Ángel Gómez (Graphitex), tota una referència en la creació d’equipaments esportius. Comença el creador destacant que “les de porter l’any passat van entrar amb calçador, l’escut solapava l’escàpula, i enguany és una meravella, són de 10. La primera samarreta fa l’ullet als mediats dels 60, em fa una mica de cosa la implantació de les tres franges, és escut es divideix entre franges en ser tan estretes i es queda al mig, creant com el logo de Kelme una mica de soroll visual; també hagués implantat les ratlles en les mànigues. Però el gofratge de la textura enguany és molt bo, convidaria a la gent a tenir-la entre mans perquè pot agradar més o menys però és un aprovat amb nota. Els triangles referits a l’estadi, es podia haver fet un volt més, però no és l’element més important. Em quedo amb què la samarreta és una picada d’ullet als 60, m’agrada”.

Pel que respecta a la segona, “és la que més m’agrada de tots, té una paleta de color impressionant que guanyarà molt quan es vegi en el camp. Està el fet de recórrer al ‘panot’, és un recurs brutal i m’agrada molt que l’hagin inclòs. El resultat és molt bo, és molt correcta. El que no m’agrada és que repeteixin el patró amb la tercera canviant els colors, i també crec que és una fallada que ambdues siguin tan fosques. Provocarà que una d’elles s’utilitzi molt poc. Enguany podia haver encaixat una com a verda perfectament”.

El club negocia el tema dels patrocinadors de la samarreta

El fet d’haver pujat a Primera està provocant que el club estigui negociant tot el tema dels patrocinadors de les samarretes; fonts del club traslladen en ser qüestionades per si seguirà el logo de ‘Riviera Maya’ en el frontal que amb el retorn a la màxima categoria s’està estudiant el tema des de màrqueting.

Les samarretes Kelme, de millor a pitjor

En aquest programa en què tant hem parlat de samarretes, el nostre analista Àlex Cobas he fet un curiós exercici amb l’ajuda dels nostres oients, ordenar de millor a pitjor les samarretes que l’Espanyol ha fet amb el seu actual sponsor tècnic, Kelme Sports.

El repàs al mercat de l’Espanyol

A més d’en aquests nous equipaments, l’atenció dels aficionats de l’Espanyol està en els diferents noms que sonen com a candidats a reforçar l’equip en aquest mercat de fitxatges. De moment es fan esperar les novetats: pel que respecta als casos Ager Aketxe i Manu Trigueros els inputs que arriben són positius, però segueixen pendents d’aprovació des de la cúpula blanc-i-blava. En el cas del migcampista del Vila-real , a més ha de posar-se a més d’acord en les condicions de la seva sortida -percep 5 milions d’euros bruts-. Complicada sembla l’opció Joan Jordán, sobretot pel seu desig d’intentar convèncer a García Pimienta que mereix una oportunitat en la seva Sevilla, i per l’alt de la seva fitxa. Altres noms són els del lateral dret Álvaro Tejero i el central Pablo Ramón, opcions que de ser certes serien més assequibles per a l’entitat.

Pel que respecta a les sortides, David Ornstein, periodista de ‘The Athletic’ que és una referència en el tema mercat, insistia en les últimes hores en l’interès de l’Arsenal en Joan García per a formar dupla amb David Raya davant la possible sortida d’Aaron Rasadle. No és en qualsevol cas l’única opció dels de Mikel Arteta, i els 25 milions de la seva clàusula són una assegurança per a l’Espanyol.

Pel que respecta a un altre dels puntals de l’equip, Martin Braithwaite, ahir mitjans danes apuntaven que diferents equips de la Premier, en concret Leicester, Southampton i Everton s’interessen pel davanter després de la seva gran campanya en l’Espanyol ; tres noms, doncs, a afegir als de València, Getafe i Paok, que també tenen en l’agenda al golejador danès. Cal recordar que fins al 15 d’aquest mes la seva sortida costa al voltant de 600.000 euros, quantitat que augmentaria sensiblement a partir d’aquesta data.

Temps de tertúlia

En el temps de tertúlia hem comptat amb la presència de Jordi Bachs, Jan Carrillo, Arnau Baqué, que han opinat sobre aquest mercat de l’Espanyol que encara no ha donat cap novetat important; Baqué, amb experiència com a Agent FIFA, ha mostrat la seva preocupació pel fet que els noms que estan aflorant com a candidats a fitxar són massa obvis i concentren una gran competència, i també se sorprèn pel fet que no s’explorin altres mercats que ofereixen moltes oportunitats; a més, ha demanat celeritat en els processos, alguna cosa que amb la política que qualsevol decisió hagi de ser aprovada per Chen Yansheng i la tendència de Fran Garagarza a esgotar els terminis hàbils per a fitxar sembla impossible. L’activista perico també ha confirmat la intrahistoria del fitxatge de Ramon Ramos, que va ser un oferiment del seu representant, el mateix de Fran Garagarza, al qual es buscava un destí atès que no jugava en el seu club a Grècia, Olympiakos, i al qual se li va fer un lloc sense que abans se li hagués fet un seguiment.

Etiquetes: