L’APMAE vol que l’Espanyol deixi d’exercir de “etern de segona fila” per a convertir-se en una “amenaça real per al Barça”, i avisa de l’amenaça del Girona

L’APMAE, l’associació que engloba als petits accionistes del RCD Espanyol, va exposar aquest dimecres el seu posicionament davant el model actual del club, propietat de Rastar i Chen Yansheng en un 99,7% per cent. L’associació, que defensa els interessos del 0,3% restant del capital social perico, format per més de 8.000 petits accionistes, treballa aconseguir la màxima representació i defensar els interessos del petit i mitjà accionista a les juntes generals d’accionistes de l’Espanyol, impulsar projectes per a fer créixer al club i realitzar propostes al consell d’administració de l’entitat. En aquest sentit, en una assemblea el desenvolupament de la qual recull una completa notícia ‘As’, van exposar la seva visió sobre la situació de l’Espanyol i la temporada que acaba de concloure.

Davant un panorama que “si s’enroca la propietat, més aviat que tard es convertirà en una situació similar a la del Valencia, potser una guerra civil”, l’associació que agrupa els petits accionistes de l’Espanyol, Carlos Bosch, president d’APMAE, va insistir que “un dels problemes dels últims anys ha estat el conformisme, la falta d’ambició. És una llàstima que havent invertit 200 milions en l’Espanyol , estiguem així. Ho ha gestionat malament, per això ara pretén recuperar-ho. L’objectiu l’any vinent és la permanència, crec que tots els pericos som conscients, perquè no som un equip ascensor. Però no és incompatible amb ser guanyadors, ambiciosos”
En la línia de buscar aquest guanyador i ambiciós, Carlos Bosch va fer tres peticions a la propietat: “Volem una Junta Extraordinària d’Accionistes ara que comença la temporada, per a saber quin model presentarà Rastar, amb els números al tancament dels comptes; també una ampliació de capital agressiva, no sols per a cobrir deute -apunten als 75 milions com a xifra idònia-; i demanem un reforç de l’estructura directiva, amb consellers independents i expandint l’àrea corporativa”.

El vocal de l’APMAE David Andrés va proposar un pla estratègic per a l’Espanyol , amb motiu del 125è aniversari del club que se celebra l’any vinent. “Ens hem salvat d’una bona amb l’ascens però en el club ningú pensa a créixer. Nosaltres sí que creiem que estem davant una oportunitat històrica i hem de canviar de xip”. “En cap capital europea amb dos clubs succeeix el que a Barcelona amb Espanyol i Barça. Tenim potencial, al marge de condicionants mediàtics i socials, perquè l’Espanyol es converteixi en un club que faci la competència al Barça i que pugui ser com a mínim el que és un Atlético de Madrid o un Milan. No volem ser l’etern de segona fila, sinó una amenaça real per a un club com el Barça”, explicava Andrés, afegint: “Tenim una finestra d’oportunitat perquè el Barça es troba en una situació econòmica molt complicada i no té ara mateix estadi. Aquesta fragilitat contrasta amb el nostre ascens i amb el 125 aniversari. Aquestes dues temporades pròximes hem d’experimentar una transformació per a en la 2026-27 suposar una opció per a la gent a la qual a Barcelona li agrada el futbol”. L’objectiu passaria per triplicar dins de tres temporades la facturació de la 2022-23, així com augmentar en un 50 per cent l’assistència a l’estadi i el nombre d’abonats: “Aquestes idees hem d’aplicar-les amb urgència, perquè existeix un altre ‘challenger’ a prop, que és el Girona”, avisava Andrés

L’integrant de la plataforma ‘Ambició Perica’ Alejandro López Fonta va abundar en aquest sentit que “en els anys 70 estàvem prop del Barça. Ara, molt lluny. Chen s’ha equivocat molt però no és l’únic culpable. Estem on estem per les decisions que hem pres tots durant la història del club. Creurem en el que podem fer, i ens unirem. Barcelona és l’única ciutat del món on hi ha una diferència tan abismal entre dos clubs igual d’antics”. La clau estaria en l’entrada d’inversors externs que “ajudin” als gestors actuals, una campanya de renovació d’abonaments “agressiva, per a facilitar que la gent vagi a l’estadi, que sigui barat”, buscar patrocinadors que no siguin compartits amb el Barça, sinó “que acceptin el relat de l’Espanyol, de rebel·lia”, i apostar decididament pel planter.