Leandro Cabrera: “Enguany serà dificilíssim”
El Leandro Cabrera més sincer parla per a ‘La Grada Ràdio’: el central, que afirma que des del principi “cal anar a mort; no podem regalar res”, parla de l’efecte que tenen les crítiques als futbolistes de l’equip: “De vegades no hem sabut cuidar-los”; “Em vaig posar furiós, amb ràbia i venjatiu, em vaig dir, ‘tancaré la boca a qui pugui’”, afirma recordant les xiulades que va rebre.
El central de l’Espanyol, Leandro Cabrera, va complir fa tan sols uns dies quatre anys i mig com a futbolista perico. Va ser el 20 de gener de 2020 quan l’entitat blanc-i-blava va fer oficial que havia dipositat la seva clàusula de 9 milions d’euros per a incorporar-lo a les seves files, procedent del Getafe, convertint-se, juntament amb Fernando Calero, en el central més car de la història del nostre club. Dos anys més tard, va renovar fins a l’estiu de 2026, per la qual cosa encara li queda pel davant temps de vinculació amb el RCDE. En aquest temps, malgrat ser posat en dubte per part de l’afició, ha demostrat compromís amb l’entitat, sent peça important en els equips que van aconseguir per dues vegades recuperar la categoria, ja que els diferents preparadors que han passat per la banqueta blanc-i-blava han confiat en ell.
Avui en ‘La Grada Ràdio’ hem parlat amb el “Lele”, un dels recentment anunciats capitans de l’Espanyol, que reconeix que “sembla que va ser ahir quan vaig venir, va passar molt ràpidament i hem passat de tot, hem crescut. Tant de bo tinguéssim una temporada tranquil·la, però no sol passar”.
Leandro Cabrera avisa que serà un any “dificilíssim” per a l’Espanyol
Leandro Cabrera, que va tenir una recta final de temporada molt bona amb l’Espanyol, ha estat qüestionat per si està preocupat pel fet que el club no pugui reforçar-se com sembla necessari per aconseguir la permanència: “És una situació complicada del club, fins i tot estant millor es triga a fitxar. Van marxar diversos jugadors, no van venir punts, hi ha molts equips preocupats per això. El nostre problema és econòmic, que no permet que el club es mogui com voldria. Tots tenim els nostres temes. Portem diversos pals econòmics, i això et costa, el club intenta donar-li velocitat; tant de bo puguem començar totes les pretemporades amb tots els reforços, la situació no et fa pensar que la cosa es mogui aviat, però el nostre deure és tirar endavant amb el que tenim i ser el bloc més fort possible”. Davant un rival més rodat com el Girona FC es va veure un bloc sòlid: “Per ser un amistós i davant un equip així, va anar molt bé. Presentar el bloc defensiu que vam presentar al tram final de la temporada passada curs en les dues parts de l’altre dia, és un aspecte tranquil·litzador; es tracta d’agafar sensacions, de tornar a mesurar-te davant un equip de Primera divisió, i que hi ha un camí que cal continuar transitant”. Malgrat tot, Leandro Cabrera entén la preocupació que hi ha a l’entorn i que es pugui tornar a caure en un descens: “En el futbol i en aquesta lliga no se salva ningú, el que es relaxi serà el primer a caure, hem viscut tant que no permetrem que sigui per relaxació. No podem regalar res. És qüestió de prestigi, orgull, d’anys d’estar a Primera, la qual cosa aporta caixet a un jugador, i ho hem perdut tot. Cal anar a mort. Estem en una situació en què cal valorar més tot. Si es perd, que sigui amb uns senyals d’identitat, cal sentir-se identificats constantment amb la línia de l’equip. Hi ha vegades que no hem estat a l’altura, deixant a part coses que no solen passar com el partit del Valencia”.
Cabrera destaca l’encert de seguir amb Manolo González, i la importància de tenir l’afició a favor
Leandro Cabrera fa memòria recordant l’any en què l’Espanyol va perdre la categoria, i què es pot fer per evitar repetir aquesta experiència: “De moment comencem bé: es manté a Manolo González, que per a mi és un encert. L’any passat feixos un play-off increïble, la gent ens va fer donar la nostra millor versió, una cosa és jugar amb la gent a favor o en contra. Si haguéssim tingut a la gent del nostre costat incondicionalment no hauríem ascendit, ho tinc claríssim. Ho necessitàvem”. De totes maneres, cal entendre l’aficionat perico, acostumat els últims anys a viure situacions molt dures; reflexiona el central uruguaià: “Per a nosaltres també va ser un any dur. És més fàcil jugar amb la gent així, a favor”; i avisa: “Enguany serà dificilíssim. Tenim un gran entrenador que ens estreny les rosques a morir, no abaixarem els braços en cap moment. Serà dificilíssim, però confio molt en aquesta gent, confio en la gent que hi ha al vestuari, tant de bo sigui un any molt bonic, som els primers que ho desitgem. Hi ha un calendari complicat, però cal començar de la millor manera, cal anar a Valladolid a guanyar. Farem tot el possible perquè la gent se senti identificada. El que es va viure a final de temporada ha de ser motiu extra perquè diguin, vull anar a l’estadi, sofrir, cridar, i sentir-se identificat amb aquests jugadors. La grandesa és quan estem units i cohesionats”.
El paper dels joves i dels dos nouvinguts
Un veterà com Leandro Cabrera trenca una llança pels joves valors del filial, i especialment, per José Luis Catalá: “Els joves molt bé, des que vaig arribar aquí em sorprenen, i Catalá molt bé, em va sorprendre en positiu. Aquesta pretemporada l’està fent bé, aprofitant les oportunitats que li dona Manolo, i es quedi o no serà positiu per a ell, perquè creixerà”. També ha destacat que els nous, Romero i Tejero, “ens donen alternatives, són diferents dels laterals que tenim, s’estan integrant de manera espectacular al grup”, ha explicat quines diferències nota quan juga amb Sergi Gómez o Fernando Calero com a parella a l’eix de la defensa: “Hi ha diferència quan qualsevol company canvia, hi ha matisos; Calero té una altra pausa per jugar que no tenim la resta, Sergi és més físic, de cobrir més camp, amb més espai”.
La reflexió de Leandro Cabrera sobre les crítiques que reben els jugadors de l’Espanyol
A l’inici del passat curs, Leandro Cabrera va ser objecte de les crítiques de part de l’afició de l’Espanyol: “Va ser complicat; en el seu moment em vaig manifestar, no em vaig moure del mig, i em va servir molt, em va fer ser més dur. Va ser dur a casa, si alguna cosa tinc de positiu o negatiu és que no em poso trist sinó amb ràbia. Em vaig posar furiós, amb ràbia i venjatiu, em vaig dir, ‘tancaré la boca a qui pugui’, sabent que no soc un fenomen i no vaig jugar bé en tot moment. Estava en mode ‘Matança de Texas’, li vaig dir a la meva dona que seria el millor, i callaré boques. No sé si ho vaig aconseguir, però al final vam ascendir”. “De totes maneres, prefereixo la xiulada a les xarxes socials, que et vingui a parlar un paquet; ens hem allunyat, abans els entrenaments eren a porta oberta i la gent entrava i sortia, i per una raó o per una altra ens hem anat separant. Estic acostumat, però he vist jugadors que no han donat la seva millor versió en aquest club, de vegades no t’adones que aquest jugador que estàs xiulant és l’únic que pot defensar els teus interessos; pot ser un desastre, però fins que portin un altre no hi ha ningú més. I de vegades no hem sabut cuidar-los”, reflexiona amb sinceritat el central, que ha estat qüestionat per la situació de Pere Milla, de qui explica, “després de mi, li va tocar a ell, i em va dir, t’entenc una mica més. Per a ell també va ser dur el fet de sentir-se assenyalat, i al final fa l’assistència de l’ascens. Té un caràcter fort, ho va passar malament i està acostumat, li passa a un altre i potser no ho recuperes en tot l’any”.
Per acabar l’entrevista, Cabrera llançava un desig a l’afició de l’Espanyol: “Que se sentin orgullosos de nosaltres i nosaltres d’ells seria un bon senyal”.
