Omar El Hilali, un futbolista entre la humilitat i l’elit del futbol que va preferir a l’Espanyol abans que al Barça o a la Premier
Omar El Hilali, jove defensa de l‘Espanyol, ha sabut resistir l’atractiu de grans clubs i mantenir-se fidel al club que va apostar per ell des de primerenca edat. Als seus 21 anys, s’ha consolidat com un dels pilars de l’equip blanc-i-blau, demostrant tant la seva qualitat en el camp com la seva maduresa fora d’ell. En una entrevista amb el periodista Roger Requena de l’Ara, el defensa explica per què va triar a l’Espanyol entre altres propostes que tenia de clubs anglesos i fins i tot del FC Barcelona, com viu el fet de pertànyer a una família marroquina a Espanya, i com no se li ha pujat la condició de jugador d’elit al capdavant.
Una lleialtat forjada des del planter
El Hilali va tenir l’oportunitat de sumar-se a clubs de renom com l’FC Barcelona i, més tard, a equips de la Premier League anglesa, però el seu cor sempre va estar amb l’Espanyol . “Tenia altres ofertes del Barça , la Damm, el Cornellà i altres clubs catalans, però sabia el club que era l’Espanyol i la seva aposta per la pedrera. Els meus pares em van dir que és on creixeria més, i tenien raó”, confessa. Des que va arribar al club amb tot just 13 anys, procedent del Santa Eulàlia, El Hilali va ser testimoni de com l’Espanyol apostava pel talent jove i el seu desenvolupament integral.
La temptació de marxar-se a l’estranger va arribar més tard, quan era encara un juvenil. El Manchester United va mostrar interès, una oferta difícil de rebutjar. No obstant això, Omar tenia clar que no era el moment. “Costa dir que no a clubs amb aquest poder, però no pensava en els diners, sinó a formar-me en l’esportiu. Volia tenir oportunitats; per això vaig renovar amb l’Espanyol”, explica, deixant clar que la continuïtat en l’equip blanc-i-blau era la seva prioritat.
Pel que respecta al seu salt a l’elit, reconeix que “no m’esperava consolidar-me tan aviat entre els titulars; per a mi ha estat una il·lusió tremenda, estic molt orgullós i vull aprofitar al màxim l’oportunitat”. Demà tindrà tota una revàlida, enfrontant-se a homes com Mbappé, Vinicius o Bellingham. “Sabem que tenen alguns dels millors jugadors del món, però tenim un pla i sortirem amb molta ambició per a fer un gran partit”, llisca el defensor perico.
Les arrels que marquen el seu caràcter
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, en el si d’una família marroquina que va arribar a Espanya en els anys 90 a la recerca d’un futur millor, Omar El Hilali ha viscut de prop l’esforç i sacrifici dels seus progenitors. El seu pare, que va treballar com a temporer sense papers durant anys, i la seva mare, mestressa de casa, li van inculcar valors que avui es reflecteixen en la seva manera de ser. “Gent com els meus pares no marxen de casa per gust; s’arrisquen a morir i a deixar enrere a família i amics. Si marxen, és perquè on viuen les coses no funcionen i volen una vida millor”, afirma.
Aquests valors familiars han estat clau perquè El Hilali toqui de peus a terra malgrat la fama i els diners que genera el futbol d’elit. A diferència de molts jugadors joves, que ràpidament adopten un estil de vida extravagant, Omar continua vivint amb els seus pares i germans petits en el barri on va créixer. “És cert que el futbol mou molts diners i que un sou desorbitat pot pujar-te al capdavant, però no és el meu cas. Els únics capritxos que m’he permès són pagar viatges amb la meva família; així els pares estan contents”, comenta amb naturalitat. A més, recorda com la vida en el barri li ha servit en la seva carrera: “Buscàvem un lloc on jugar; als carrers vaig aprendre a ser més astut i llest en el camp”.
Un defensor dels seus orígens
Orgullós de les seves arrels marroquines, Omar El Hilali no va dubtar quan va arribar l’hora de decidir quina selecció representar. A diferència d’altres jugadors d’ascendència marroquina nascuts a Espanya, El Hilali va triar els colors del Marroc des de molt jove. “Quan em van cridar, als 15 anys, per a disputar un torneig important a Àfrica, vaig pensar que era una broma. Els pares es van tornar bojos; Volia que se sentissin orgullosos”, relata. Amb la selecció sub-23 del Marroc ja ha jugat diversos partits i somia amb representar al país en grans cites internacionals com un Mundial.
Més enllà del futbolístic, Omar, que el passat curs va ser víctima d’un incident racista en el camp del Cartagena, se sent compromès amb la realitat dels migrants a Espanya i, recentment, s’ha unit a la Xarxa antirumors de l’Ajuntament d’Hospitalet, un projecte que busca combatre els estereotips i prejudicis cap als migrants africans. “Demano empatia en una societat que tendeix a veure amb mals ulls als migrants procedents d’Àfrica”, assenyala, mostrant-se com un defensor de la integració i la igualtat.
🆕S’ha presentat la Xarxa Antirumors per combatre els prejudicis que dificultin la convivència i la cohesió social.
Amb l’alcalde David Quirós i el jugador del @rcdespanyol Omar El Hilali, que apadrina la campanya.
ℹ️ https://t.co/mbqne3twro pic.twitter.com/ztv4itixcp
— Ajuntament de L’Hospitalet (@lhajuntament) September 18, 2024
Un futur brillant amb els peus en la terra
El pas d’Omar pel planterde l‘Espanyol no sols l’ha format com a futbolista, sinó també com a persona. Al llarg dels anys, ha après valors essencials com la disciplina i l’esforç. “Donen importància al fet que els jugadors siguin puntuals, estudiïn i mengin bé”, recorda. Encara que ha pausat els seus estudis pel futbol, Omar planeja reprendre’ls en el futur amb l’objectiu de ser mestre infantil. “Quan pugui m’inscriuré en la universitat; Vull ser mestre infantil quan em retiri”, afirma, mostrant el seu costat més humà i les seves ambicions més enllà de l’esport.
Ara com ara, Omar El Hilali segueix enfocat en la seva carrera futbolística. Amb el seu lloc fix en l’onze de l’Espanyol i la vista posada a continuar el seu creixement, el jove defensa està destinat a ser una peça clau tant per al seu club com per a la selecció del Marroc. Amb humilitat i dedicació, El Hilali continua construint la seva carrera professional mentre mai perd de vista el més important: la seva família i els seus valors.
