Manolo González: “La pressió en l’Espanyol és enorme des que vaig arribar: aquí no et val donar un cinc, cal donar un 10”
L’entrenador del RCD Espanyol, Manolo González, va concedir una entrevista al Progrés on va abordar l’evolució de l’equip, la pressió en Primera divisió i el suport rebut tant dins del club com per figures del futbol blanc-i-blau.
Progrés de l’equip i calendari complicat
D’una banda, Manolo González valorava el moment que travessa l’equip: “Queda molt, estem contents perquè l’equip no és inferior als rivals. Al Bernabéu, llevant el final, l’equip va estar viu i estem molt contents amb el rendiment general de l’equip, però hi ha marge de millora perquè creiem que l’equip pot donar més”.
Respecte als desafiaments que afrontaran després de l’aturada pels compromisos internacionals, on es mesuraran davant rivals com Athletic, Sevilla, Barça, Valencia i Girona, el tècnic va ser clar: “No hi ha rival fàcil. És una competició molt dura, la gent sol associar els partits difícils als rivals grans, però en Primera Divisió no hi ha partit fàcil, tots els equips són durs, tots tenen bons jugadors i bons entrenadors. Costa molt treure els partits i cal donar-li mèrit a això. Sempre és difícil preparar els partits per a guanyar-los, és una motivació més i un plus que sabem que hem de tenir per a superar als rivals.”
Crítiques per la seva falta d’experiència i gestió de la pressió
L’entrenador també va respondre a les crítiques sobre la seva experiència en l’elit, un tema recurrent en les seves últimes entrevistes: “L’any passat vam aconseguir l’ascens, que era molt difícil, i enguany l’objectiu que ens plantegem és estabilitzar-nos a Primera, que també és molt difícil, però ens sentim preparats per a aconseguir-lo”.
Manolo González va reconèixer en aquest sentit que la pressió és una constant en el RCDE: “La pressió aquí des que vaig arribar és enorme. L’any passat només vàlua ascendir, no valia una altra cosa. Això et posa en context de la dificultat, de la massa social i la història d’aquest club, que és potent i important. Un club dels set que més partits porta en Primera Divisió, i més temporades. Això parla de la importància del club i de la pressió que hi ha en el club. Cada dia el sentim, que teníem aquesta exigència i obligació d’ascendir. I ara en Primera és més del mateix, aquí no et val donar un cinc, cal donar un 10 i intentar que l’equip faci la millor temporada possible.”
El suport d’antics referents del club, Víctor Sánchez i Sergi Darder
Manolo González es mostrava agraït pels elogis rebuts per Víctor Sánchez en una recent entrevista: “S’agraeix, perquè a Víctor ho conec des que entreno en juvenils. Jo estava en el Sant Gabriel, em vaig enfrontar a ell i ens coneixem de molts anys. Venim des de baix, els dos sortim d’equips més humils i és el que em val, l’opinió que tinguin els meus jugadors i la gent del futbol; és l’opinió que m’ha de preocupar. Els que em coneixen són el meu cos tècnic i els meus jugadors. La resta pot opinar, però no té ni idea de com faig les coses. Mentre que l’opinió dels meus jugadors, a nivell humà i personal, sigui bona, la resta no em preocupa.”
El tècnic també va destacar les paraules de Sergi Darder, figura icònica del club abans de la seva marxa a Mallorca, valorant-les “perquè ho fa des de l’objectivitat. Són futbolistes que veuen com treballa i juga l’equip i parlen des d’un punt de vista objectiu. Hem d’analitzar des de l’objectivitat i és el que hem de fer els que estem en el futbol.”
Suport del club i crítiques externes
Manolo González es va mostrar agraït per la confiança del club en el seu treball: “La direcció esportiva del club va apostar per mi en un moment complicat. Només vàlua ascendir, em va donar aquest suport i va decidir que seguir amb l’equip una vegada reeixit. Imagina’t la confiança que té el club en el teu treball. En aquest aspecte em sento recolzat i no em puc queixar”.
Sobre la percepció externa respecte a la seva labor i la seva figura, va ser contundent: “No tinc ni idea, però cadascun té la seva opinió. No em queixo que em diguin que no els agrada com juga l’Espanyol , això ho respecto. Però ha de ser una opinió objectiva, res té a veure que vinguis del futbol modest perquè l’equip jugui d’una manera o d’una altra. Claudio Giráldez ve de baix i ho està fent de puta mare i m’alegra moltíssim. No jugues pitjor o millor perquè vinguis de baix, jugues millor o pitjor perquè ets bon entrenador.”
Lideratge i ambient en el vestuari
Finalment, l’entrenador va elogiar l’actitud dels seus jugadors: “Cada situació té la seva particularitat. Tinc la gran sort perquè m’ho han posat molt fàcil des del primer dia. El grup a nivell humà és espectacular. El que em va xocar més va ser veure, l’any passat, com entrenaven els dilluns els que no jugaven el cap de setmana. Enguany és més del mateix. Si veus a Sergi Gómez, el capità, entrenar… veterà, el que més trajectòria té, i aconsegueix que tots vagin darrere. Molts tenen trajectòria, Pere Milla, Sergi Gómez, Pacheco… tiren de la resta. Prediquen amb l’exemple, amb la seva manera d’actuar en el vestuari i entrenar fan que la resta vagin pel mateix camí.”
Manolo González encara el pròxim tram de la temporada amb ambició, conscient de les dificultats, però recolzat pel grup i amb l’objectiu clar de consolidar a l’Espanyol en Primera divisió.
