L’orgull perico, a prova en el Barça-Espanyol: un derbi amb més ferides que no pas esperança
Els últims partits davant el Barça han estat especialment durs per a l’espanyolisme, deixant records que encara fan mal en la memòria col·lectiva blanc-i-blava.
L’Espanyol es troba, una vegada més, en la recent història blanc-i-blava enfront d’un derbi davant el FC Barcelona que genera més ansietat que il·lusió en l’entorn perico. I és que entre els recents partits de la màxima rivalitat ciutadana trobem capítols dolorosos per a tots aquells que estimen els colors blanc-i-blaus. Encara que l’esperit de competitivitat sempre sigui present, en aquesta ocasió, enfrontar-se al Barça va més enllà dels tres punts. És una batalla d’orgull, d’història i, per a molts pericos, de supervivència en la Primera divisió.
Les estadístiques i el context, no obstant això, no són gens esperançadors. Aquest Barça, ferm i despietat a casa, no ha deixat escapar ni un sol punt de l’Estadi Olímpic. Encara que cal confiar que l’equip de Manolo González lluitarà amb tot el que tingui, qualsevol resultat que no sigui la derrota seria poc menys que un miracle. Està en joc evitar la sisena derrota en set partits, la qual cosa suposaria un cop duríssim per a un equip que necessita punts per escapar dels llocs baixos de la taula. A més, l’Espanyol té la vista posada en duels clau davant rivals directes com el Valencia CF i el Girona, que determinaran gran part del seu destí aquesta temporada.
La rivalitat entre l’Espanyol i el Barça és única, representa certament un antagonisme que no respon només a l’estricte àmbit esportiu. Per a molts aficionats blanc-i-blaus, aquest enfrontament representa una disputa d’identitat, un repte constant en el qual el més modest ha d’alçar la veu en una ciutat on el gegant blaugrana ocupa tot el terreny. No obstant això, els últims anys han estat especialment durs per a l’espanyolisme, deixant records que encara fan mal en la memòria col·lectiva blanc-i-blava.
Un d’aquests moments va ser el descens de 2020, un cop que va segellar una temporada desastrosa. Va ser al Camp Nou, en un estadi buit per la pandèmia, on l’equip entrenat llavors per Rufete va confirmar la desfeta. No va haver-hi burla directa del públic, però el dolor va ser tan profund que les ferides continuen obertes.
El retorn a Primera tampoc va allejar les ferides. Fa dues temporades, el Barça es va proclamar matemàticament campió enviat els pericos al descens a l’RCDE Stadium amb un contundent 2-4, amb una celebració al final del partit que es va sentir com una bufetada a l’orgull perico. Aquesta imatge dels jugadors blaugranes festejant a la gespa, mentre l’afició espanyolista irrompia al camp amb el rostre desencaixat de ràbia, és difícil d’esborrar.
Aquest diumenge, l’Espanyol s’enfronta al Barça en una cita que molts aficionats afronten amb la por de repetir una història que sembla no tenir fi, ja que el conjunt perico es juga evitar entrar en zona de descens precisament en aquest partit. Es podrà evitar un altre episodi fosc? Només el temps dirà si l’equip blanc-i-blau està llest per aguantar l’envit del seu rival més temut, encara que el pes de la història i l’estadística no juguin precisament a favor seu.
