La revenja de les banquetes: Vicente Moreno i Diego Martínez, jutges de l’Espanyol en una setmana decisiva
El RCD Espanyol afronta uns dies determinants en la seva aposta per romandre en Primera divisió amb tres partits transcendentals, i especialment dos d’ells no sols rellevants per la necessitat de sumar punts, sinó també pel picant afegit: al capdavant dels rivals estaran dos entrenadors que van deixar la seva petjada, encara que en un dels casos no precisament bons records, en la banqueta blanc-i-blava. Primer, Vicente Moreno ara al capdavant d’Osasuna; després, Diego Martínez, actual responsable tècnic de la UD Las Palmas.
El dol davant Vicente Moreno aquest dissabte reviu una etapa a la qual el pas del temps ha posat en perspectiva en la història recent de l’Espanyol. Malgrat les crítiques que li van acompanyar per la seva proposta de joc i els pobres resultats a domicili, el tècnic valencià, un senyor dins i fora de les banquetes com demostren les seves recents declaracions a COPE, va complir amb escreix en les seves dues temporades al capdavant de l’equip. En la primera, va aconseguir un ascens sòlid després de la dolorosíssima pèrdua de categoria de 2020. En la segona, va assegurar la permanència amb folgança, però això no va ser suficient per a garantir la seva continuïtat. Mancant dues jornades per a tancar la temporada 2022-23, Chen Yansheng va decidir acomiadar a Moreno, al costat del director esportiu Rufete, amb un missatge clar: el club necessitava un nou rumb. Encara que els resultats recolzaven al tècnic, la relació entre Vicente Moreno i el vestuari estava una mica desgastada i la seva figura s’havia convertit en blanc de crítiques de part de l’entorn mediàtic i popular perico, que cal reconèixer no va ser just amb ell. El club també tenia les seves raons econòmiques: el seu contracte tenia una clàusula que permetria rescindir-lo a menor cost abans d’acabar la temporada. No obstant això, el moment en què es va decidir la seva sortida va aixecar renou; va haver-hi molts que van pensar que l’elegant hagués estat esperar a penes un parell de setmanes amb un preparador que havia complert àmpliament amb els objectius marcats.
El substitut de Vicente Moreno va arribar amb grans expectatives, però la realitat va ser ben distinta. Diego Martínez, nouvingut d’un any “sembràtic” i de formació a Anglaterra després del seu èxit a Granada, va afrontar el repte amb il·lusió. No obstant això, el seu pas per l’Espanyol va resultar un fracàs. Amb només 27 punts a l’abril i després d’una vergonyosa derrota davant el Girona, la quarta consecutiva, el tècnic gallec va ser acomiadat, deixant a l’equip a la mercè dels llops. El gallec es va acomiadar amb una roda de premsa repleta de crítiques a la gestió del club: “Respecto la decisió, però no la comparteixo. Tot projecte requereix temps i el nostre havia de començar des d’un altre punt i amb més paciència”, va dir. També va deixar clar que, malgrat les dificultats, sempre va treballar per a revertir la situació. “La pilota no va voler entrar, a vegades va voler entrar massa. És humor negre, però és el que ens ha passat enguany”, va ironitzar sense ocultar la seva decepció.
Ara tots dos entrenadors tindran l’oportunitat d’ajustar comptes amb l’Espanyol des de les seves respectives banquetes. Per a Vicente Moreno, serà un retrobament amb un equip al qual va portar de tornada a l’elit i on hagués merescut un millor tracte. Per a Diego Martínez, és una ocasió perfecta de mostrar que les seves idees continuen vigents, i que no se li van donar les eines necessàries per a traslladar-les a la gespa.
Per part seva, Manolo González sap que aquesta setmana serà decisiva per a l’Espanyol i per a ell mateix. Els blanc-i-blaus van necessitar sumar punts amb urgència en un context que afegeix un pes emocional al desafiament. Recuperar la confiança de l’afició i superar aquest doble escull seran claus per a mantenir vives les esperances de permanència. Dos partits, dos retrobaments incòmodes i tot per decidir. L’Espanyol afronta una setmana que marcarà el seu destí, amb el passat mirant de reüll des de les banquetes rivals.
