A 10 partits del final, l’Espanyol torna a zona d’ascens directe i a dependre de si mateix
L’entorn de l’Espanyol va reaccionar amb sensacions bastant més agres que dolços després de l’empat entre el primer equip de Manolo González i el CD Tenerife del passat dissabte a lStage Front Stadium; i és que després del triomf a Saragossa de l’anterior jornada, tothom confiava a encadenar una nova victòria davant un conjunt el canari pràcticament ja sense objectius en la competició, i si bé és cert que l’Espanyol va merèixer més en el partit, sobretot després d’una segona meitat en la qual va tenir el control de l’encontre i va aconseguir arribar amb perill a la porteria rival, aconseguint en la recta final el premi en forma de gol de José Gragera, un nou error en els minuts finals i en jugada d’estratègia suposava deixar escapar dos punts importants en la lluita per l’objectiu de l’ascens directe. Així, en uns minuts es va passar de tenir el lideratge a només quatre punts i proposar de manera ferma candidatura a acabar la jornada en la segona plaça, a veure allunyar-se al Leganés fins als sis i quedar a la mercè d’Elche i Eibar, que jugaven els seus partits en diumenge. Aquesta vegada la fortuna es va aliar amb els interessos blanc-i-blaus, i la derrota de tots dos li ha permès tornar als llocs d’ascens directe i ara depèn de si mateix per a tornar a Primera divisió, si bé encara resten 10 jornades per a la finalització de la temporada, tot un món, i no hi ha el menor marge d’error.
https://www.youtube.com/watch?v=swwkhspdr4o
Canvi de xip en l’Espanyol: els empats ja no són bons resultats, i s’aposta per l’autocrítica
Tornant al partit del dissabte, el Tenerife, que havia fet davant l’Espanyol un partit pobre en atac i en la segona part semblava limitar-se a aguantar l’empat, amb molt poc va aconseguir aconseguir emportar-se un punt del feu perico i amargar la festa als més de 21.000 pericos assistents, que les hi prometien molt feliços després del gol de Gragera que rubricava un bon partit dels de Manolo González. Tot el treball fet durant el partit s’anava per la borda, fent que les veus crítiques, frustrades després de veure com volaven dos punts que semblaven en el sac, censuressin el treball de l’equip i del nou cos tècnic, arribant a reivindicar la figura de Luis Miguel Ramis en la seva faceta de local -alguna cosa que no avalen els números, ja que amb el tarraconense aquesta estadística no va anar tampoc especialment brillant en el que fa al nombre de victòries aconseguides-. Afortunadament, aquesta vegada sí que va haver-hi la necessària i exigible autocrítica tant des de la banqueta com des del vestuari: “Encaixar un gol a pilota parada en el minut 90 és més un error meu i del cos tècnic. És una jugada desafortunada, jo els havia demanat que no es tiressin enrere. El que ha fet que això es produís és que hauríem d’haver arribat amb un 2-0 al final”, assegurava el tècnic gallec després del seu debut com a entrenador de l’Espanyol a l’Stage Front Stadium, en un partit d’absolut domini perico que malgrat no acabar amb el premi del triomf considera va ser “una reivindicació: que sàpiguen que poden ser agressius, que poden tenir la pilota… Hem de seguir en aquesta línia i ficar més centres, una altra volta de rosca. Sé que tinc poc temps, però el joc, l’agressivitat i la valentia ens han de portar a guanyar partits. Hem de fer un pas endavant i ser més cabrons, agressius i efectius en els últims metres”. Jugadors com José Gragera i Pol Lozano tampoc van eludir responsabilitats destacant la importància de no malgastar més oportunitats al mateix temps que insistien que el canvi de proposta plantejat amb l’arribada del nou tècnic ha estat molt positiu. Els 10 gols encaixats a pilota parada durant tota la temporada eren un dels aspectes en què incidia Manolo González: “Això s’ha de corregir. En el filial ja passava i es va corregir”. Especialment greu és quan aquesta circumstància es dona en els últims minuts, sense deixar marge de reacció; una cosa en la qual l’Espanyol ha pecat reiteradament, amb 10 gols encaixats en els quarts d’hora finals que han significat veure com s’escapaven fins a 10 punts.
A l’Espanyol li queden 10 finals per a aconseguir l’objectiu
Les paraules dels futbolistes confirmen que des de l’arribada de Manolo González, l’ambient en el vestuari ha canviat i s’ha elevat el nivell d’autoexigència: ara un empat a casa no és percebut com un resultat positiu, com en l’anterior etapa, la qual cosa parla bé de l’ambició del grup i de la importància que es dona a aconseguir l’ascens directe. Amb deu jornades restants, 30 punts en joc, la proposta del gallec sembla la que més pot acostar a l’equip a la consecució de l’objectiu, encara que això no impedeixi que des de dins es faci un necessari exercici d’autocrítica que ha de ser el primer pas per a aconseguir que la reiteració d’errors faci que es continuïn escapant uns punts que ja valen el seu pes en or tenint en quanta que s’afronten 10 autèntiques finals.
- Burgos – Espanyol
- Espanyol – Albacete
- Leganés – Espanyol
- Espanyol – Andorra
- Elche – Espanyol
- Espanyol – Sporting de Gijón
- Valladolid – Espanyol
- Espanyol – Oviedo
- Amorebieta – Espanyol
- Espanyol – Cartagena
Quedin 10 finals. Hem de seguir. pic.twitter.com/ipof7nkgld
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 23, 2024
Quedin 10 finals. Hem de seguir. pic.twitter.com/ipof7nkgld
— RCD Espanyol de Barcelona (@RCDEspanyol) March 23, 2024
