Alejo Veliz: “Tant de bo pugui ser el meu millor any i regalar moltes alegries a l’Espanyol”
Aquest migdia hem entrevistat a La Grada Ràdio a Alejo Veliz; el flamant fitxatge del RCD Espanyol ha atès els nostres micròfons després de la seva destacada actuació en l’últim partit contra el Rayo Vallecano, on va anotar el gol que va segellar la victòria per 2-1. Aquest dia, el jove davanter argentí, visiblement emocionat, va compartir les seves sensacions sobre el partit i el difícil camí recorregut en el seu objectiu de triomfar en el futbol europeu, sens dubte referint-se al seu pas pel Sevilla, on a penes va tenir oportunitats per a brillar. Veliz va arribar cedit al Nervión pel Tottenham Hotspur amb la il·lusió d’assentar-se en una de les grans lligues del continent, però el seu pas pel club andalús va estar marcat per la falta de minuts i confiança per part del cos tècnic i ara, espera que la seva arribada a l’Espanyol marqui un punt d’inflexió. El club blanc-i-blau, que va confiar en les seves capacitats, li va oferir un nou començament, i davant el Rayo Vallecano Veliz va demostrar estar a l’altura de les expectatives, en marcar un gol que no sols va suposar la victòria per al seu equip, sinó també un alleujament personal després de mesos de molta frustració. La història de Veliz a Europa va començar amb grans expectatives: després de destacar a la sevaArgentina natal, on va brillar amb la samarreta de Rosario Central, el jove davanter va cridar l’atenció de diversos clubs europeus; al final va ser el Tottenham qui va apostar pel seu talent, però la complicada adaptació al futbol anglès i la feroç competència van dificultar la seva consolidació en l’equip londinenc; la cessió al Sevilla, que semblava una oportunitat daurada, tampoc va oferir els resultats esperats, deixant-ho en uns llimbs que semblava allunyar-lo del protagonisme, però ara l’Espanyol pot ser el lloc on exploti tot el seu potencial.
Allunyo Veliz i l’alegria de marcar el primer gol amb l’Espanyol
Alejo Veliz ha començat recordant el que va suposar aconseguir el seu primer gol amb l’Espanyol davant el Rayo Vallecano, gairebé en el minut 96 de joc: “Va ser una alegria molt gran en el personal, per a la família i per a tota la gent. Era una cosa que necessitava, treballava en això. Que es donés en aquest moment va ser una bogeria més gran encara”. Amb només 20 anys té ja fust de davanter, alguna cosa que en part atribueix a haver pogut compartir vestuari i entrenos amb una autèntica referència: “Sempre marc que vaig tenir en Rosario Central des del dia que vaig pujar a Primera al meu ídol al costat, a Marco Rubén. Tinc 20 anys i moltes coses que aprendre, tractant de millorar dia a dia i aprenent des de qualsevol punt de vista”. Veliz ha remarcat que “el vestuari de l’Espanyol és el que més em va agradar, des del primer dia he estat un més, el cos tècnic i la gent del club també, per a un nou i que arriba amb aquesta incertesa va ser una cosa meravellosa”. Qüestionat l’argentí per si pot fer eclosió enguany en l’Espanyol , reflexiona: “Tant de bo sigui així, tant de bo pugui ser el meu millor any i regalar moltes alegries al club, estic amb molt bones expectatives i amb treball les coses arriben. Tinc els meus objectius personals però cal tractar d’aconseguir tots els que té el grup. Pot ser un any bufó, tant de bo serveixi per a donar una empenta més. Sabem que hi ha moltes coses per millorar i altres que volem continuar mantenint”, explica respecte a com ha aprofitat la plantilla aquesta aturada de seleccions. Veliz, que ha passat malgrat la seva curta edat per circumstàncies professionals complicades, ha explicat que “gràcies a Déu em sento molt forta de cap; vaig començar en un club molt gran que genera moltes coses, i amb 17 anys tenir l’oportunitat de jugar al màxim nivell a l’Argentina et fa madurar; tinc a més el gran suport de tota la meva família i especialment aquí de la meva núvia; també tinc una psicòloga amb la qual estava treballant en Rosario Central, és una cosa que m’ajuda moltíssim”.
Veliz va arribar a plantejar-se deixar el futbol amb només 17 anys
Malgrat aquesta fortalesa que posseeix el nou jugador de l’Espanyol, durant la passada pandèmia Alejo Veliz va arribar a pensar a deixar la pràctica activa del futbol: “Vam estar set mesos sense entrenar, quan anava passant el temps havia decidit que no anava a tornar, ja tenia 17 anys i no em coneixien molt els tècnics; llavors la meva mare em va insistir per a continuar intentant-lo, i al mes em van portar a l’equip reserva, i vaig poder debutar: vaig entrar als 28 minuts del segon temps perdent i vaig tenir la sort de tocar tres pilotes i anotar tres gols. Allí va ser tot molt ràpid, em van pujar de seguida a Primera on vaig debutar. Després vaig poder afermar-me. En dos anys em va canviar la vida, no tinc partits jugats en categories inferiors de la AFA”. Alejo Veliz, que és un gran seguidor de Rosario Central, ha parlat dels seus companys en la zona d’atac: “Em va tocar jugar només, a vegades amb un company al costat, i amb el poc temps de treball que portem amb molta gent bona estem entenent-nos tots de la millor manera, estem tots aptes per a jugar. L’últim que decideix és el míster, però dona satisfacció veure que estem tots a l’una i tots poden complir. Tots volem jugar-ho tots però si surts de la banqueta també has d’aportar, Em sento molt bé amb qualsevol jugador i intentaré jugar on em toqui”.
Veliz, sobre una possible continuïtat en l’Espanyol, diu estar “tranquil, vivint el present i el temps ho dirà”
El salt al futbol europeu el va donar arribant a un club de renom com el Tottenham Hotspur: “Va ser una cosa molt boja; estava vivint un moment bufó de la meva carrera, res podia anar millor, estava molt content amb el club i la gent i quan el meu representant em va anunciar que hi havia aquesta possibilitat, entrem tots en xoc, era una cosa increïble, encara no acabes de creure-t’ho. Cal gaudir-ho tot, el futbol és un puja i baixa, quan va arribar l’oportunitat de Tottenham va ser una bogeria. Avui estic aquí, i tant de bo algun dia pugui sumar una mica més al club que va posar els ulls en mi i em va comprar”. Veliz, lògicament, no ha revelat si hi ha alguna clàusula que permeti que segueixi com perico, ha manifestat, “tranquil, vivint el present i el temps ho dirà”
El paper de Manolo González en la seva arribada a l’Espanyol
Tal com va explicar davant els mitjans, Alejo Veliz ha remarcat quina és la raó per la qual va triar a l’Espanyol: “El principal motiu pel qual soc aquí és Manolo González. Venia d’un préstec al Sevilla on no vaig tenir oportunitat d’aportar ni de mostrar-me, li havia remarcat al meu representant que era un pas molt important per a mi perquè en el personal i el psicològic no ho estava passant bé, no podíem caure més baix del que estàvem. Li vaig dir al meu representant que fos un tècnic el que digués que em volia en el seu equip; quan va sortir això de l’Espanyol , als dos dies em va dir el míster, jo estava en la pretemporada amb Tottenham al Japó, em va dir que m’havia vist molt i que era el jugador que volia, que veia un futur molt bo en mi, li ho vaig comentar a la meva núvia i em va dir que era el que estàvem buscant. En tallar la crida vaig contactar amb el meu representant i li vaig insistir, ‘ha de ser aquí’”.
Qüestionat per quants gols es marca anotar aquest curs amb l’Espanyol, Veliz reflexiona, “No m’agrada posar-me una xifra interiorment tinc el que m’agradaria aportar, treballar intensament i tant de bo pugui superar aquest any que vaig tenir en Rosario Central”, en què va superar la desena en un curs. I sobre el compromís davant el Deportivo Alavés, es mostra optimista destacant el paper de l’afició perica: “Com tots, estem des d’ahir en què vam posar els ulls en aquest partit, per a tots els jugadors del món actuar com a local, amb aquesta gent boja com està és molt bufó. Tenim un rival difícil però amb les nostres armes farem un bon partit i tant de bo els tres punts es quedin a casa”.
