Alex Král, l’indiscutible a préstec: la incertesa en el centre del camp de l’Espanyol
El migcampista txec Alex Král s’ha erigit com la peça clau en la medul·lar de l’Espanyol des que es va ensenyorir de la titularitat en la jornada 2 davant la Real Sociedad. Per a Manolo González, fins ara Král ha estat l’únic futbolista que ha comptat amb plaça assegurada en el centre del camp, convertint-se fins al moment en un pilar fonamental de l’esquema del tècnic gallec. La seva presència no sols ha estat constant, sinó que també ha ofert un bon rendiment, destacant entre els seus companys i sent assenyalat com un dels jugadors més determinants de l’equip en aquest tram inicial de temporada.
No obstant això, el fet que Král estigui en l’Espanyol en qualitat de cedit per l’Union Berlín afegeix una dimensió particular a aquest panorama. Malgrat el seu estatus d’inamovible, el migcampista txec excepte gran sorpresa tornarà al seu club d’origen en finalitzar la temporada, la qual cosa planteja un desafiament per al club perico: trobar un acompanyant adequat per a ell en el curt termini i, eventualment, una solució més permanent per a la medul·lar de l’equip.
La rotació en el centre del camp de l’Espanyol
Manolo González ha experimentat amb diferents combinacions a la sala de màquines, buscant l’equilibri ideal que complementi la solidesa de Král, jugant a més amb dibuixos que incloïen dos o tres migcampistes.
La inclusió de Pol Lozano com a titular en el dol davant el Real Madrid va ser una sorpresa, ja que fins a aquest moment, el català havia tingut una participació esporàdica, apareixent en només #dos de les cinc trobades anteriors i sense haver estat titular des de la jornada inaugural contra el Valladolid. Aquesta aposta, no obstant això, va evidenciar que el centre del camp de l’Espanyol està lluny de ser inamovible, excepte per Král.
De moment, les bones actuacions de Pol Lozano davant Madrid i Villarreal CF, en què com diem ha estat de la partida, sembla que poden donar-li continuïtat en els onzes. La seva eclosió ha coincidit a més amb un moment de dubtes respecte al rendiment dels seus competidors per un lloc a la sala de màquines.
En aquest sentit, José Gragera és un altre dels noms que Manolo González ha manejat amb freqüència en aquest inici de curs, encara que ha perdut almenys en les últimes cites la condició de titular. Fins fa poc, era el migcampista que més a prop estava de consolidar-se al costat de Král, havent participat en els set partits disputats fins al moment, sent titular en quatre d’ells, encara que en els últims partits la seva presència ha anat disminuint (de jugar 78, 83 i 63 minuts davant Valladolid, Real Sociedad i Atlético ha passat a fer-ho 45, 32, 23 i 17 enfront de Rayo, Alavés, Real Madrid i Villarreal, respectivament). Malgrat que com apuntem tal vegada no travessa el seu millor moment de joc, l’asturià, un futbolista de gran qualitat i que ha demostrat anteriorment que està més que capacitat per a superar mals moments, quan aconsegueix aquest punt de forma aporta molt equilibri i consistència en la recuperació de la pilota.
Per part seva, Álvaro Aguado, un migcampista de característiques més creatives, ha tingut una presència constant en els primers sis trobades, encara que només ha estat titular en dues d’ells, mentre que davant el Villarreal va pagar la seva greu fallada al Bernabéu no tenint minuts per primera vegada en el que portem de campanya. El seu perfil més ofensiu ofereix una opció diferent de la parella Gragera-Král, encara que la seva irregularitat en els minuts jugats suggereix que encara no ha convençut completament a González per a ser una peça fixa en l’onze inicial; a més, els dos errors que han costat sengles gols davant Alavés i l’esmentat ja enfront del Madrid no ajuden al fet que pugui fer el pas a ser considerat indiscutible.
La cerca de la parella de ball ideal
El repte per a Manolo González implica trobar el soci adequat per a Alex Král en el centre del camp. Amb el txec com el pilar indiscutible, la variabilitat en els acompanyants ha estat evident. Pol Lozano, Gragera i Aguado han tingut oportunitats, però de moment cap ha aconseguit assegurar-se la titularitat de manera definitiva.
La decisió del tècnic gallec dependrà en gran manera de les característiques que vulgui potenciar en el mig del camp. Si busca un perfil més defensiu i equilibrat, Gragera sembla ser l’opció natural per a acompanyar a Král. No obstant això, si el que necessita és un major dinamisme i capacitat de creació, Aguado podria tenir més protagonisme en el futur. La recent aposta per Lozano, que ha anat clarament de menys a més permetent un canvi de rols amb el txec també suggereix que la competència interna està més oberta que mai.
El futur de Král i el desafiament de l’Espanyol
El fet que Alex Král sigui un jugador cedit no pot ser ignorat en aquesta anàlisi. El seu rendiment és clau en el present, però l’Espanyol ha de tenir en compte que, excepte un gir inesperat, el txec tornarà a l’Union Berlín al final de la temporada. Davant aquesta realitat, Manolo González té l’oportunitat de treballar en el desenvolupament dels seus uns altres migcampistes per a preparar el futur de l’equip, amb o sense Král en l’horitzó.
La veritat és que, mentre el txec continuï en l’equip, l’Espanyol té una figura al voltant de la qual construir la seva sala de màquines. El repte està a trobar el complement perfecte per a continuar creixent i poder tenir un centre del camp el més competitiu possible per a afrontar els desafiaments que presenta la màxima categoria del futbol espanyol.
