De gran esperança a assenyalat: les hores baixes d’Álvaro Aguado a l’Espanyol

El migcampista de l’Espanyol , Álvaro Aguado, travessa possiblement un dels seus moments més baixos des de la seva arribada al club blanc-i-blau, sent el principal assenyalat per la derrota al Bernabéu enfront del Reial Madrid. Encara que va haver-hi altres futbolistes que van tenir errors individuals, tenen major disculpa donada la seva joventut i inexperiència, però en el cas d’Aguado plou sobre mullat ja que la seva presència últimament sembla restar més que sumar en favor de l’equip. Es tracta d’una situació difícil d’entendre, ja que es tracta d’un futbolista de gran qualitat tècnica i que segons les seves pròpies paraules, quan millor ha rendit ha estat en Primera divisió.

Després del greu error que va desembocar en el tercer gol del conjunt blanc dissabte passat, els dubtes sobre el seu rendiment s’han intensificat: va ingressar en el camp amb la responsabilitat d’ajudar a frenar a l’equip merenga, però una fallada en la sortida de pilota va permetre que Mbappé i Vinicius aprofitessin l’ocasió per a pràcticament sentenciar la trobada. No és la primera vegada que el jiennense comet un error d’aquest calibre en les últimes trobades, i la paciència de l’afició blanc-i-blava sembla començar a esgotar-se.

Davant l’Alabès , ja havia comès una fallada similar que va resultar en un gol del rival, encara que aquesta vegada l’equip va aconseguir sobreposar-se i guanyar el partit. No obstant això, l’error al Bernabéu ha estat el que més ha calat, no sols per la magnitud del rival, sinó perquè evidencia una sorprenent falta de seguretat en el seu joc. Les pilotes perdudes en zones compromeses i les dificultats per a controlar el ritme dels partits s’han convertit en una constant que ha generat dubtes sobre la seva continuïtat en l’equip.

Arribat a l’Espanyol l’any passat amb l’etiqueta de ser el “nou Sergi Darder”, Aguado mai ha aconseguit complir les altes expectatives que es van generar amb el seu fitxatge. Si incorporació al projecte blanc-i-blau es va produir a principis de setembre de 2013 després de finalitzar el seu contracte amb el Reial Valladolid; al llarg d’aquest estiu, les pretensions econòmiques del jugador semblaven allunyar-li de la Segona divisió, a més d’estar associat en repetides ocasions amb clubs de la màxima categoria. No obstant això, en la recta final del mercat de fitxatges va entrar en joc l’Espanyol: el club perico buscava un reforç en la medul·lar després de la sortida de Sergi Darder. Després de caure-se-li altres opcions, la direcció esportiva va posar el seu focus en l’andalús, que podia incorporar-se després del tancament de mercat en ser agent lliure.

alvaro aguado espanyol presentacion fran garagarza

Finalment, després d’haver-se disputat ja cinc jornades de lliga, Álvaro Aguado va arribar a Cornellà- El Prat, signant per dues temporades. Malgrat la presència en la plantilla blanc-i-blava de Pol Lozano, Keidi Bare, Edu Expósito i Gragera, es trobava a faltar un perfil més creatiu, el que es presumia sí que tenia Aguado. Després de la pèrdua de Darder , els pericos necessitaven l’arribada d’un volant amb arribada i amb capacitat de distribució. Al llarg de la seva carrera, el jiennense havia demostrat una destacable capacitat de conducció, de generar ocasions de gol i fer progressar als seus equips, i s’esperava que repetís aquest bon paper enfundat en la samarreta blanc-i-blava.

Com apuntàvem va signar només per dues temporades i va anar per propi desitjo, ja que sempre ha presumit de voler guanyar-se la continuïtat en els equips a base de mèrits sobre el verd. A poc a poc, no sense dificultat, es va anar fent un lloc en les alineacions primer de Luis García, posteriorment de Ramis, i finalment de Manolo González. En total, el migcampista jiennense va jugar 36 partits en LaLiga Hypermotion, 25 de de ells com a titular: va acumular 2.129 minuts anotant un gol enfront del Mirandés , i assistint dues vegades.

Aquest curs feia realitat el seu somni de tornar a la Primera divisió, en la qual ja va militar en la temporada 2022-2023, en les files del Reial Valladolid, on va jugar 34 partits, 18 en l’onze inicial, i va marcar un gol, precisament davant el seu actual equip. En pretemporada, va mostrar la seva confiança a tornar a mostrar la seva millor versió, insistint que sempre ha pogut desplegar les seves qualitats millor en Primera que no en Segona divisió. De moment enguany ha participat en tots els partits, encara que només dues vegades va ser titular, davant Atlètic de Madrid i Alabès, i les seves actuacions no han estat especialment lluïdes: en Pucela, davant el seu ex equip, no va tenir massa temps per a mostrar les seves qualitats, encara que va provar sort en l’última falta del partit. Davant la Reial Societat, no va passar de l’aprovat: va ajudar a embastar les últimes jugades, però es va trobar a faltar que imprimís més ritme al joc. Enfront de l’Atlètic sí que va ser de la partida, i va estar bé aportant tranquil·litat amb pilota quan l’equip va saber deslliurar-se del setge colchonero. Enfront del Rayo Vallecano, ingressant des de la banqueta, amb ell sobre el camp sí que l’equip va millorar en la circulació de pilota. No obstant això, aquesta línia lleugerament ascendent es va trencar davant l’Alabès : enfront dels bascos va jugar a un ritme una mica més pausat del que requeria el partit i va perdre una pilota que va acabar en gol encaixat, encara que el seu error va quedar dissimulat en aconseguir-se el triomf. I davant el Madrid, es repetia la història, fallant en una acció clau que aplanava la remuntada blanca al Bernabéu.

Encara que Aguado té contracte fins a 2025, la situació s’ha tornat complexa per al migcampista, que sap que està en una temporada decisiva per al seu futur. En qualsevol cas i malgrat les dificultats, encara queda temps perquè reverteixi la situació i demostri que pot ser aquest jugador clau que l’Espanyol tant necessita en la medul·lar. Per a això, serà fonamental que Aguado recuperi la confiança i eviti errors que estan costant punts importants al conjunt blanc-i-blau. Cal esperar pel seu propi bé i també pel de l’equip, que no pot continuar veient-se penalitzat pels seus errors, que fent gala a la fortalesa mental que ha demostrat en altres ocasions complicades al llarg de la seva carrera sigui capaç de fer un pas endavant i començar a sumar en pro del bé del conjunt blanc-i-blau.