El RCDE Stadium: una casa massa gran per a l’Espanyol?
L’Espanyol ha tingut un relativament bon començament de temporada en termes esportius, la qual cosa s’ha vist reflectit en el fet que l’RCDE Stadium està atraient a una molt bona xifra d’espectadors, la millor de moment de l’última dècada en termes d’assistència. De totes maneres, malgrat les altes xifres d’assistència enguany, amb una mitjana de 23.025 espectadors per trobada, la capacitat de l’estadi (40.500 seients) fa que estigui en la part inferior de Primera divisió en termes d’ocupació, si parlem de percentatges. D’acord amb la informació de Transfermarkt, només s’arriba al 56,9% de capacitat, la xifra més baixa de tots els equips de LaLiga. Això ha fet que alguns mitjans, de manera molt atrevida, hagin titulat peces com “L’Espanyol té l’estadi amb pitjor afició de LaLiga”, afortunadament rectificades, però no amaguen que aquí hi ha un problema perquè la dada certament pot portar a engany.
Des de la seva obertura en 2009, hi ha hagut discussions sobre les dimensions de l’estadi situat a Cornellà-El Prat. Per a alguns és un avanç en les metes del club, per a uns altres és una instal·lació massa gran per a la grandària actual de l’afició de l’Espanyol. La veritat és que l’estadi només frega el ple en situacions molt puntuals, malgrat la lleialtat dels seguidors blanc-i-blaus.
Comparacions que pesen
En l’extrem oposat de la taula, trobem estadis com el de Vallecas, de menor grandària, que mostren xifres impressionants pel que fa a ocupació. L’estadi del Rayo Vallecano, amb aforament per a només 14.705 persones, encapçala LaLiga en termes d’ocupació amb un destacat 91,7%, a causa de l’assistència mitjana de 13.484 espectadors per partit.
San Mamés, on juga l’Athletic Club, el pròxim rival dels pericos, té un 90,9% d’ocupació en els seus 55.289 seients, ocupant així el segon lloc. Montilivi, del Girona, ocupa la tercera posició amb un 90,3% d’ocupació. En el top 10 també figuren La Cerámica (89,7), Balaídos (88,9), Metropolitano (88,3), Santiago Bernabéu (88), Reale Arena (88), Mendizorroza. (87) i Mestalla (86,9). També superen el 80% d’assistència El Sadar (85,5), Butarque (84,3), Benito Villamarín (82,6), Sánchez Pizjuán (82,2) i l’Estadi Olímpic Lluis Companys, seu provisional del FC Barcelona, que té un aforament de 55.926 persones i un ocupació mitjana del 80,6%. Finalment, en les últimes posicions es troben l’Estadi de Gran Canària (77,9), José Zorrilla (77,1), Són Moix (75,8), Coliseum (64,5) i l’RCDE Stadium (56,9) de l’Espanyol, amb una mitjana de 23.025 espectadors amb una aforament de 40.500 places.
Incrementar el percentatge d’ocupació sense comprometre la identitat del club, un desafiament
La falta de públic no és la principal raó de les dificultats per a millorar els percentatges d’assistència al camp de l’Espanyol, sinó la grandària de l’estadi. A pesar que l’assistència de 23.025 espectadors per partit demostra un bon suport per a un equip que busca consolidar-se en Primera, aquest número es perd en un estadi tan gran.
Com pot l’Espanyol cobrir més places sense comprometre la seva identitat com a club? Aquesta situació planteja un dilema per a l’equip. Encara que el’RCDE Stadium compta amb instal·lacions modernes i un ambient impressionant, la seva grandària pot a la llarga ser un inconvenient. També cal ressenyar que per contra, les seves dimensions són un al·licient a l’hora d’incloure la instal·lació emblema en el circuit de grans esdeveniments i espectacles musicals, alguna cosa que com es va anunciar fa avui just un mes, vol potenciar-se amb la signatura d’acords estratègics.
L’Espanyol s’enfronta al desafiament de descobrir estratègies que incrementen l’assistència a l’estadi, ja sigui a través de campanyes particulars o propostes per a atreure a més seguidors, encara que la clau sembla estar en o bé presentar un projecte esportiu ambiciós, alguna cosa que ara mateix es troba a faltar, o apostar per a l’identificació amb el cos tècnic i els jugadors, alguna cosa que sí s’ha aconseguit amb Manolo González, un tècnic que ha enganxat a la pericada tant pel seu caràcter com per la seva proposta de joc. Mentre s’aconsegueix elevar el llistó, l’equip continua sent recolzat fidelment pels seus seguidors, els qui, encara que no ocupen totes les localitats, evidencien en cada trobada que la passió pels colors continua sent intensa.
