Braithwaite: de golejador perico a potencial inversor a l’Espanyol
Un Pichichi, 300 milions i l’Espanyol: els plans empresarials de Braithwaite. El cor del danès segueix en el RCDE: “El Barça? Jo estic amb l’Espanyol”.
La presència al nostre país de l’exjugador danès de l’Espanyol, Martin Braithwaite, ha tornat a disparar els rumors sobre la possibilitat de convertir-se en un dels propietaris del club blanc-i-blau en un futur més o menys pròxim. Després de rebre ahir a Madrid el premi que l’acredita com Pichichi de la Segona divisió de la passada temporada, es continua parlant sobre el fet que Braithwaite ha mostrat interès en la situació financera de l’Espanyol i en la disposició de Rastar, propietari del 99,6 % de les accions del club, per explorar les vies d’una possible venda. Segons Tiempo de Espanyol, Braithwaite fins i tot hauria enviat emissaris per tractar aquesta qüestió en una reunió amb potencials inversors a Boston, als Estats Units.
Braithwaite, el patrimoni personal del qual ronda els 300 milions de dòlars, sap que una compra d’aquesta magnitud requeriria la participació d’altres socis. El danès té una acreditada experiència empresarial, fet que podria reforçar la seva credibilitat de cara a futurs moviments en l’estructura accionarial de l’Espanyol. En qualsevol cas, només es tractaria de sondejos i moviments molt inicials.
Mentrestant, Braithwaite no deixa de fer gala del vincle emocional que conserva amb l’Espanyol. Així, als micròfons de Radio Marca, l’ara jugador del Gremio brasiler va tornar a mostrar la seva inclinació per l’Espanyol. “Estic feliç de recollir aquest premi, però el més important és que l’Espanyol va pujar a Primera Divisió. Només guardo bons records, va ser un temps especial per a mi, només tinc coses positives a dir”, va assegurar, i fins i tot davant la pregunta d’a qui donaria suport en un duel entre Barça i Espanyol, l’atacant va ser categòric: “Jo estic amb l’Espanyol“.
La idea que una figura tan reconeguda pugui prendre un rol encara més important com a inversor ofereix un raig d’esperança per a una afició que somia a veure l’Espanyol lluitant per objectius majors a Primera, i al mateix temps és símptoma de la desesperança amb què s’afronta l’actuació de deriva actual de l’entitat.
