La víctima d’Hugo Mallo parla per a ‘As’: “Ja no tinc por, ha guanyat la veritat”
Carme Coma, la víctima d’abusos sexuals per part de l’ex capità del Celta Hugo Mallo quan es trobava exercint la funció de mascota de l’Espanyol, i el nom del qual havia estat protegit amb pseudònim, ha parlat obertament sobre la seva experiència en el diari As. Des del racó plujós d’una Barcelona que reflecteix la seva travessia emocional, la víctima comparteix amb Iván Molero com ha superat la por que la va acompanyar durant aquests anys d’incertesa.
“No em vull amagar més”
Quan Molero li pregunta per què ha decidit trencar el seu silenci just el dia en què es va conèixer la sentència, Coma respon amb valentia: “Perquè no em vull amagar més. Perquè he passat cinc anys llargs en l’anonimat amb molta vergonya i por pel que em pogués passar tant a mi com a la meva família i persones pròximes. Simplement, volia esperar a tenir una resolució judicial. L’única cosa que he fet és buscar les eines legals de què disposava per a defensar-me d’una conducta que m’ha causat molt de mal.
La valentia de Coma en revelar la seva identitat i compartir la seva història públicament és part de la seva missió de visibilitzar aquests delictes. Per a ella, el seu cas no és un fet aïllat. “A les persones normals també ens succeeixen aquestes coses. Que em va passar a mi, però podria haver-li succeït a qualsevol altra persona que estigués fent el meu treball. També un home. I cal denunciar-ho, sigui en l’Espanyol o en una petita empresa i sense cambres davant, perquè al final, del que es tracta, és que es prenguin les mesures perquè no tornin a ocórrer situacions com la que jo vaig sofrir”, declara amb determinació
El suport de l’Espanyol i la indiferència del Celta
Un dels aspectes més destacats de l’entrevista és la resposta de l’Espanyol davant la denúncia de Coma. La víctima expressa la seva gratitud tant cap al club com a Barna Porters, l’empresa per a la qual treballava com a mascota: “La veritat és que dono les gràcies a l’Espanyol i a Barna Porters, perquè des del primer moment em va donar suport i assistència legal, que ha arribat fins avui”.
No obstant això, la resposta del Celta de Vigo va ser molt distinta. Coma relata com va enviar un correu tant a l’Espanyol com al Celta la mateixa nit de l’incident, però només va rebre una resposta institucional del conjunt gallec: “Em van dir que tindrien en compte el que els explicava i que ho valorarien. Mai més he tornat a saber res
Quant a Hugo Mallo, Coma afirma que ni el futbolista ni el seu entorn han intentat posar-se en contacte amb ella durant aquests cinc anys. “No, amb mi ningú s’ha posat en contacte en cap moment”, assegura
Una sentència que reafirma la seva veritat
La condemna de Mallo ha estat un alleujament per a Coma, que destaca que la decisió judicial demostra que el seu testimoniatge era veraç. Encara que el futbolista ha anunciat que recorrerà la sentència, Coma es mostra ferma: “Estic molt satisfeta, perquè ha quedat demostrat que deia la veritat. Sé que encara es pot recórrer, però em sento esperançada perquè la justícia ha donat la raó a una persona anònima que s’ha trobat amb un problema greu a la seva vida”.
El tribunal ha sancionat a Hugo Mallo amb una multa de 6.000 euros, a més de 1.000 euros addicionals com a compensació per danys morals. Coma confirma que aquesta última quantitat va ser sol·licitada per la seva advocada, i subratlla que la seva motivació no era econòmica: “Precisament una de les nostres fortaleses passava per deixar clar que no volia una compensació econòmica, volia simplement que es fes justícia.
El temor a la impunitat i el llarg procés judicial
Durant els cinc anys que va forçar el procés, Coma admet que a vegades va témer que l’abús quedés impune. “Des del primer moment en què va decidir anar a denunciar, persones del meu entorn dubtaven de si havien de fer aquest pas perquè em veien com en inferioritat, que no tindria suport legal”, explica. El procés judicial va ser llarg i angoixant, especialment quan el Jutjat de Primera Instància de Cornellà va decretar el sobreseïment provisional del cas. “Això va ser un cop molt dur. En aquest moment sí que vaig pensar que el tenia molt difícil, que la justícia no estaria del meu costat. Però la veritat preval”, explica
Un missatge per a les futures generacions
Carme Coma conclou l’entrevista amb un missatge sobre la importància de denunciar qualsevol abús o agressió sexual. Per a ella, el seu cas representa un avanç cap a l’erradicació d’aquests comportaments inadmissibles: “Si d’alguna manera això deixa veure al substrat de la societat, que són els nens i joves, que aquests comportaments de disbauxat de pati de col·legi no es poden fer perquè tenen conseqüència, ja haurem avançat alguna cosa. Abans que un nen li aixequi la faldilla a una nena o un adolescent li tiri del sostenidor a una altra, s’ho pensarà dues vegades. Si serveix per a això, jo ja estaré”. Efectivament, la seva valentia en trencar el silenci ofereix esperança a altres víctimes i una crida urgent a la societat per a no mirar cap a un altre costat.
