OPINIÓ | La contracrònica de l’Espanyol – Sevilla, per Juan José Caseiro: “Morts”
La contracrònica de l’Espanyol – Sevilla, de la mà de Juan José Caseiro:
Morts
Des de fora, un imagina el procés que es pot dur a terme en les interioritats d’un tanatori: arribada del cos a la morgue, preparació del difunt, maquillatge i vestit, presentació per a la vetlla i funeral. Si alguna cosa no canvia, a Cornellà-Prat, estem calcant el ritual.
Allò que ens estava salvant d’acabar en la caixa, comença a esgotar-se: a Joan no li surten els miracles, la sortida de pilota de Cabrera o Kumbulla és Telma i Louise camí al precipici i ni Omar, ni Brian, van fer un servei auxiliar que ens deslliurés de dos gols en dues xutades.
La primera palada de la fossa va ser l’escassetat de mitjans: Pol o Král feien pompes, aquesta vegada, clarament fúnebres. Només per la quantitat de centres, Tejero se salva de la incineració.
Un quart de lliga després, Jofre i Puado, que hauria de ser el 9, almenys intenten no quedar-se amb contracte indefinit en la funerària.
A hores d’ara, tant de bo entre Cheddira, Veliz, Cardona o Milla es pogués fer un ‘mister Potato’ i ajuntant peces, treure un golejador. Roca, almenys, va tenir l’honor de la groga per intens i Romero sempre paga amb suplència el mal dia de tot el grup. Entrenador inclòs.
No hi ha més i ens ve Montjuïc, on cada setmana, algun dels seus saca a relluir la misèria humana que els inunda. Marius Carol, acompanyat dels quals no li van fer rectificar, va vomitar des de la seva ànima podrida la porqueria que viu en ell. Li recomano el documental de Luis Enrique, que ens ha estremit sabent explicar el bonic que és recordar als que falten. I en això no hi ha samarretes, hi ha sentiments, precisament el poc que ens queda per a creure i afrontar el que ve.
Juan José Caseiro
