Crisi a l’Espanyol: Manolo González, víctima o culpable? Problema de banqueta o de confecció de plantilla?
El dilema blanc-i-blau: el mal moment de l’Espanyol, qüestió d’entrenador o de projecte?
La situació del RCD Espanyol s’agreuja jornada rere jornada. Amb només tres victòries, un empat i nou derrotes aquesta temporada, l’equip ha caigut en zona de descens després d’encadenar quatre ensopegades consecutives. Urgeix una reacció, i el pròxim partit davant el Celta de Vigo, a l’RCDE Stadium, es presenta com una autèntica final. Però l’interrogant persisteix: és aquesta crisi culpa d’una banqueta que no està a l’altura o d’una plantilla mal confeccionada?
Manolo González, entre l’espasa i la paret
Manolo González, que va ser el gran artífex del retorn de l’Espanyol a Primera divisió la temporada passada, viu el seu moment més delicat com a entrenador perico. L’afició blanc-i-blava, cansada de veure el seu equip deambular pel camp sense idees ni actitud, es divideix entre qui apunta a la banqueta. No obstant això, alguns consideren que la veritable arrel del problema radica en una plantilla limitada i construïda amb condicionants imposats a la direcció esportiva per la propietat.
El duel davant el Celta no sols serà clau per a les aspiracions de l’equip a la taula, sinó que també servirà com a plebiscit. La grada de l’RCDE Stadium serà un termòmetre de com percep l’afició la gestió de Manolo González i del club.
Una plantilla de pegats i cessions
La configuració de l’equip ha estat, sens dubte, controvertida. Fran Garagarza, director esportiu, va acatar la directriu arribada des de la Xina per part de Chen Yansheng de no realitzar fitxatges que suposin un cost econòmic, apostant per un model basat en cessions. El resultat ha estat una plantilla poc homogènea, sense tot just continuïtat en les seves línies i amb reforços que estan oferint un rendiment molt irregular.
L’arribada de jugadors com Alex Král o Marash Kumbulla va generar expectatives entre una afició, la blanc-i-blava, amb ganes d’il·lusionar-se després de l’ascens, però el rendiment global no ha estat a l’altura d’una competició tan exigent com la Primera divisió. Les mancances en llocs clau, sumades a un fons d’armari insuficient, han acabat per llastrar l’equip.
Un boc expiatori?
Malgrat les crítiques a la planificació esportiva, és Manolo González qui està en el punt de mira. Perquè en el futbol, i es tracta d’una llei no escrita, quan els resultats no arriben l’entrenador sol ser el primer a pagar els plats trencats. És innegable que l’equip mostra una preocupant falta d’identitat i una alarmant feblesa en defensa i que a dalt els nous fitxatges estan barallats amb el gol, però també és cert que el tècnic treballa amb recursos molt limitats.
El partit del dissabte serà decisiu. Si l’Espanyol no aconsegueix imposar-se al Celta, les possibilitats que Manolo González continuï a la banqueta de l’Espanyol podrien esfumar-se. No obstant això, el canvi d’entrenador no resoldrà el problema estructural d’un equip que sembla dissenyat per intentar sobreviure en la categoria, però no per competir amb garanties.
El veredicte de l’afició
L’RCDE Stadium es prepara per dictar sentència. L’afició sap que el futur del club està en joc i les mirades estaran posades tant en el verd com en la banqueta i la llotja, on la directiva haurà d’assumir la seva quota de responsabilitat si les coses no canvien.
L’Espanyol, en una situació molt compromesa, necessita alguna cosa més que una victòria: requereix un cop de timó, una reflexió profunda i decisions valentes. La pregunta és si aquestes arribaran a temps. Ara com ara, la pilota és a la teulada de Manolo González… i en la veu de l’afició.
