El consell de Kiko Casilla a Javi Puado i Joan García: “Fora de l’Espanyol fa molt fred”
L’estiu de 2015 va marcar un abans i un després en la carrera de Kiko Casilla. El fins llavors porter de l’Espanyol feia les maletes rumb al Real Madrid després de la sortida d’Iker Casillas, en una operació que va deixar uns bons milions d’euros en les arques blanc-i-blaves, més de sis, gràcies a la bona gestió de Joan Collet i a la lliçó d’ètica i respecte a l’Espanyol del tarragoní, que va voler que el club veiés recompensada l’aposta que va fer per ell en el seu moment. A més, l’acord incloïa la cessió d’un jove Marco Asensio, avui en el PSG. Un any abans del seu traspàs, Casilla havia renovat amb l’Espanyol fins a 2018, malgrat les ofertes que tenia ja sobre la taula, per a poder complir el seu desig que l’entitat perica rebés un retorn econòmic amb la seva marxa.
Aquest dijous, Kiko Casilla repassava aquella etapa de la seva carrera en una entrevista en el Twitch de Javier d’Haro. El d’Alcover, que ha penjat els guants aquest mateix any, encara que no descarta tornar si se li creua una opció interessant a Espanya, reconeix que troba a faltar al dia a dia que comporta estar integrat en una plantilla, encara que està gaudint de la seva nova etapa com a comentarista televisiu. En aquest sentit, reconeix que si arribat el cas el RCDE necessités dels seus serveis per una situació d’emergència, no el dubtaria ni un minut: “No faria falta ni que em preguntessin, en comptes d’en AVE amb bici tornaria. Estàs parlant de l’Espanyol, sempre que necessités la meva ajuda dins o fora aniria encantat, tinc molta estima al club. Recordo el meu pas per l’Espanyol amb molta nostàlgia. La segona etapa en què em vaig consolidar amb el primer equip vaig ser molt feliç, no recordo gens dolent, hi havia estabilitat esportiva i ens ajuntem un grup de futbolistes interessants que vam fer bones campanyes”.
Sobre el fet de renunciar a uns diners que podria haver ingressat en concepte de prima de fitxatge per respecte a l’Espanyol, insisteix que “els meus valors no em deixen, no podia anar-me’n d’un club que em va fer ser algú en el món del futbol gratis Que soc un exemple? Això depèn de cadascun, i també és important, de la gent que està amb tu, perquè al final hi ha interessos per tots costats, i jo des del primer moment vaig dir, ‘no vull saber res, intentaré renovar amb el club’ i que el dia que me n’anés, deixés el màxim de diners en el club. Jo sabia que en aquesta època era un actiu del club, i al meu cap no entrava anar-me’n, i si passava, havia de ser via traspàs, no lliure”.
Hi ha hagut exemples recents de futbolistes que van marxar sense deixar res a nivell econòmic en l’entitat, com Pau López, Adrià Pedrosa o més recentment Nico Melamed, i existeix el temor que la història es pugui repetir amb Javi Puado; qüestionat per quin consell donaria al davanter perico, reflexiona: “No soc ningú; crec que són xavals joves i si et venen a buscar ara estant lliure també et poden venir buscant un traspàs. Puado, fora de llocs com l’Espanyol, sap que fora fa fred. Ara se sent capità, important, pot anar a un lloc guanyant més però sense aquest estatus i sense l’afecte de la gent. Has de posar-ho tot en una balança i fer el que creguis convenient”. “Jo no vaig pensar en diners, vaig pensar amb el cor: soc català, de Tarragona, d’Alcover, jugant en un club com l’Espanyol, jugant i sentint-me important, no pensava en prima de fitxatge ni res, em sentia volgut a més, ho tenia tot”.
Kiko Casilla s’ha desfet en elogis cap al seu hereu sota pals a la meta de l’Espanyol: “Joan García és molt bo, en molt descarat, té una personalitat que m’agrada. No ho ha passat bé, ha estat a l’ombra quatre anys i ha aguantat, aquests anys li han anat molt bé per a ser el Joan que és, m’alegro molt per ell. Em transmet un feeling molt bo, és molt tranquil, tant de bo duri molts anys aquí. Quan va entrar l’any passat a altres porters els hagués tremolat el peu i la mà, és molt bo amb els peus, és molt sobri sota pals, molt segur i molt ben posat sempre”. “Què té de mi? El saber estar, jo també malgrat poder sortir nerviós transmetia tranquil·litat a l’equip, els meus companys sabien que els podia ajudar”, reflexiona abans d’enviar al de Sallent de Llobregat el mateix consell que a Puado: “En alguna entrevista he dit que tindrà moltes oportunitats de sortir, com no ha estat en altres clubs ara ho està fent a un nivell top i hauria de seguir aquí per a agafar aquesta confiança, és jove per a tenir oportunitat de sortir. Et pot fitxar un Arsenal però allí en equips com aquest com no facis un any perfecte a l’any següent et vengui, no tenen aquesta tranquil·litat per a donar-te marge, com tenen aquesta facilitat econòmica, si els interesses bé i si no, a un altre lloc. El veig com a porter a Anglaterra, pel seu cos és idoni”.
