El desastre de Montilivi: l’Espanyol en flames i una afició que ja no aguanta més
El pitjor Espanyol de la història: una desfeta sense rumb ni respostes. Chen Yansheng, Mao Ye i Garagarza, assenyalats: la gestió que posa en dubte el futur del club. Manolo González, la possible pròxima víctima de la crisi perica, l’únic culpable?
Montilivi es va convertir en l’escenari d’una de les nits més fosques de la història recent del RCD Espanyol. La humiliació soferta enfront del Girona ha estat el detonant final per a una afició que ha dit basta. La paciència s’ha esgotat, i les mirades ja no sols assenyalen a la banqueta o al camp, sinó que apunten directament als despatxos d’un club que sembla estar caient en picat, sense rumb ni respostes mínimament creïbles.
Des de La Grada Online fa mesos que alertem sobre el que ara sembla una evidència. Malgrat les crítiques d’aquells que ens acusaven d’endevins, ja a l’estiu advertim que la confecció d’aquesta plantilla generava més dubtes que no pas certeses. Avui, aquestes males sensacions s’han confirmat, i ens trobem davant el que molts consideren, sense exagerar, el pitjor Espanyol de la història.
Garagarza, sense recursos ni solucions
La figura de Fran Garagarza, director esportiu, queda en dubte. És cert que el basc no ha comptat amb suport econòmic per confeccionar una plantilla en condicions per part de Chen Yansheng, un propietari que sembla haver adoptat una postura d’indiferència a 12.000 quilòmetres de distància i, com si d’un modern Neró es tractés, contempla impassible com la seva obra crema i acaba en ruïnes. No obstant això, també és responsabilitat de Garagarza no haver convençut el màxim mandatari de la necessitat urgent d’invertir, ni tampoc d’haver pres la decisió més digna en aquestes circumstàncies: renunciar al càrrec.
A favor seu queda, almenys, el fet d’haver donat la cara després del desastre, tant a Montilivi com a Sant Adrià. No es pot dir el mateix del CEO, Mao Ye, qui roman a la seva torre de cristall, oferint declaracions tan absurdes com desconnectades de la realitat que viu el club.
Manolo González, la baula més feble
El futur de Manolo González penja d’un fil. Malgrat que l’entrenador ha treballat amb el poc que li han donat, també té la seva quota de responsabilitat i la seva continuïtat sembla difícilment sostenible. Garagarza mai va confiar plenament en ell i ja a l’estiu va tenir al cap Sergio González com a relleu del gallec, una operació frustrada en aquell moment per una intervenció quirúrgica del tècnic català podria activar-se ara. No obstant això, la gran pregunta és: servirà d’alguna cosa canviar de tècnic si el club no reforça la plantilla al mercat d’hivern?
L’estiu passat es va optar per cessions de baix cost que han resultat ser un fracàs absolut. Sense reforços de qualitat, el futur no pinta gens esperançador, i Sergio, o qui sigui que assumeixi el timó, s’enfrontarà a una tasca gairebé impossible.
La propietat, el veritable problema
El descontentament de l’afició perica va més enllà de noms concrets. El gran assenyalat és Chen Yansheng, la gestió negligent del qual ha posat en dubte el futur del club. La incapacitat del propietari per acceptar alguna de les ofertes de compra que ha tingut sobre la taula durant els últims anys és, per a molts, el major acte d’irresponsabilitat del seu mandat.
La nostàlgia pels anys de mediocritat estable a Primera divisió, on almenys el descens no era una amenaça constant, contrasta amb la crua realitat actual. L’ombra d’un tercer descens sota l’era Rastar sobrevola l’Espanyol, i aquesta vegada, si no hi ha canvis radicals, sembla més que serà una qüestió de temps, que no pas si succeirà o no finalment.
Un ultimàtum al futur
La humiliació de Montilivi és certament més que una derrota, és un símbol que aquest club no es pot permetre. O la propietat reacciona i els despatxos assumeixen la seva responsabilitat, o aquest equip serà recordat com el que va portar l’Espanyol a l’abisme. L’afició ha parlat, i el seu missatge és clar: ja no hi ha temps per a excuses, només per a solucions reals.
