Manolo González, davant el repte d’aconseguir la continuïtat que no van tenir els seus predecessors provinents del filial de l’Espanyol
Manolo González és l’últim cas en què l’Espanyol ha decidit l’aposta, per a uns arriscada i per a altres natural, de promocionar a un tècnic de la seva filial per a donar-li la responsabilitat de portar el primer equip. Cal dir que moltes vegades aquest moviment de confiar en un home de la casa ha estat coronat per l’èxit, però en uns altres no ha tingut un final feliç. De fet, Manolo González, que certament s’ha guanyat aquest dret no ja només pel seu treball en la base sinó per l’èxit de l’ascens a Primera, té davant si el repte d’evitar tenir el final dels anteriors dos preparadors que han fet aquest trànsit de les banquetes de la CE Dani Jarque als del RCDE Stadium, Sergio González i David Gallego -obviem a Luis Blanco ja que la seva interinitat va durar únicament dos encontres eedesprés de la destitució de Vicente Moreno al final de la temporada 2021-22, aconseguint sengles empats davant el València (1-1) a casa i a Granada (0-0)- van passar de sr rebuts amb un gran entusiasme a protagonitzar sortides turbulentes.
Sergio González, d’il·lusionar a l’afició a caure pels mals resultats
Remuntant-nos en el temps, trobem en primer lloc a Sergio González, a qui se li va confiar la direcció del primer equip a l’inici de la temporada 2014-15. Prèviament, havia estat al capdavant del filial perico en la segona meitat de la temporada 2013-14, on va dirigir 17 partits, obtenint 9 victòries i sofrint soló dues derrotes. Aquest acompliment positiu va portar als directius a confiar en ell per a liderar al primer equipo la temporada següent.
En el seu primer any, el paper en LaLiga va ser modest, finalitzant en desena posició amb 49 punts, sumant 13 victòries, 10 empats, 15 derrotes, 47 gols a favor i 51 en contra. No obstant això, va estar a punt de portar a l’equip a la final de la Copa del Rei: va superar a l’Alabès en setzens, al València en vuitens i al Sevilla en quarts, però va ser eliminat en semifinals per l’Athletic Club. En la temporada 2015-16, una ratxa de mals resultats, que va deixar a l’equip a només tres punts de la zona de descens, sumada a una proposta futbolística que va generar descontentament en l’afició i en el vestuari, va conduir a la seva destitució, sent reemplaçat per Constantin Galca. Curiosament, aquest estiu el club s’hauria plantejat la seva repesca, frustrada per la necessitat del català de passar pel quiròfan per a solucionar un problema de maluc.
David Gallego, de l’èxit com a solució d’emergència al fracàs l’any del retorn a Europa
David Gallego va tenir el seu primer contacte amb el primer equip de l’Espanyol en les últimes cinc jornades de la temporada 2017-18, després de reemplaçar a Quique Sánchez Flores. Durant aquest breu període, va aconseguir que l’equip sumés 13 de 15 punts possibles, deixant una impressió molt positiva. Aquest bon acompliment i el seu treball previ amb el filial el van portar a ser triat com el reemplaçament de Rubi en l’estiu de 2018, quan aquest últim va decidir marxar-se al Betis.
La decisió d’ascendir a Gallego va ser rebuda amb entusiasme per l’afició perica, que veia en ell a un entrenador amb les qualitats necessàries per a gestionar el vestuari i afrontar amb èxit el desafiament de la competició europea. No obstant això, la temporada va començar malament i Gallego no va aconseguir canviar la dinàmica negativa, la qual cosa va portar a la seva destitució a l’octubre. En aquest moment, l’equip es trobava en penúltima posició amb només cinc punts, i el mal rendiment general va ser determinant perquè la direcció esportiva decidís cessar-ho i contractar Machín en el seu lloc. Finalment, aquesta temporada va acabar amb el primer descens a Segona divisió en l’era de Chen Yansheng.
Manolo González, amb l’aval d’aconseguir un ascens que s’havia complicat
Ara, Manolo González, que com diem té darrere d’ell l’aval d’haver aconseguit ni més ni menys que l’ascens a Primera divisió, té davant si el repte de guiar a l’Espanyol per la Primera divisió en un moment en què les estretors pressupostàries han condicionat seriosament la construcció de la plantilla. Malgrat tot, la seva trajectòria personal, marcada per la perseverança i una profunda passió pel futbol, suggereix que té tot el necessari per a transformar aquest somni en una realitat tant per a ell com per a l’Espanyol , i que pot aconseguir acabar la temporada en el lloc, alguna cosa que per cert no succeeix des que ho va aconseguir un altre home de la casa, Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi’, l’any de la classificació per a Europa, just abans de l’ascens del ja citat David Gallego al càrrec.
