Manolo González, l’últim supervivent en l’abisme del descens: aposta de fe o decisió econòmica?
Manolo González conclourà 2024 com a entrenador de l’Espanyol , sent el seu cas raresa entre els tècnics dels tres equips que tanquen la taula en LaLiga. Mentre Rubén Baraja al València i Paulo Pezzolano al Valladolid ja han estat rellevats per Carlos Corberán i Diego Cocca respectivament, el gallec continua comptant amb el suport de la directiva, encara que en bona part és per haver prioritzat el mercat que no el relleu en la banqueta i se segueix molt de prop a possibles substituts com Sergio González, un vell conegut de la parròquia perica. L’ex entrenador i ex jugador del Espanyo l, actualment sense equip després de sortir del Cadis , va estar molt a prop aquest passat estiu de tornar a la disciplina blanc-i-blava. En aquells dies, el seu fitxatge es va frustrar a causa d’una operació en el maluc que va requerir un llarg període de recuperació. Malgrat aquest contratemps, el vincle entre Sergio i el club mai es va trencar. Durant les últimes setmanes , amb la fràgil situació de l’equip, el nom de Sergio González va tornar a ocupar la primera línia en els despatxos del RCDE Stadium. Encara que Manolo González continua comptant amb la confiança de la direcció esportiva, la cúpula manté un contacte molt estret amb Sergio, la qual cosa en el cas d’un eventual gir dels esdeveniments.
Propietaris estrangers, crisis locals
L’Espanyol , el València i el Valladolid comparteixen més que els seus llocs en la cua: els tres estan sota propietat estrangera, un fet que, per a molts, explica part dels seus fracassos. Des de l’arribada del capital forà, les tres entitats han viscut una muntanya russa de decisions qüestionables, distanciament amb les seves aficions i crisis esportives continuades.
L’Espanyol , en mans del grup xinès Rastar des de 2016, viu el seu propi calvari. Dos descensos en les últimes cinc temporades i un inici de curs per a l’oblit han desgastat la paciència d’una afició que, fa unes setmanes, va portar la seva protesta fins a l’ambaixada xinesa a Barcelona amb unes pancartes amb el lema “Chen go home” que cada vegada són més nombroses en l’estadi..
Un altre cas notori és el València. Peter Lim, des que és amo del club en 2014, ha portat al conjunt ché a una dècada d’inestabilitat que ha empetitit una entitat històrica. Els pèssims resultats esportius van provocar la destitució de Rubén Baraja, que va arribar a la banqueta amb l’encàrrec de recuperar la identitat valencianista, encara que els ànims segueixen encesos a Mestalla, on encara no comprenen que Lim hya gastat més en el relleu en la banqueta que en tot el passat mercat. Les pancartes de “Lim, go home” s’han convertit en habituals, mentre el Nou Mestalla continua sent un projecte inconclús que condiciona el futur del club.
A Valladolid, Ronaldo Nazario segueix sense trobar compradors per a una entitat que va adquirir en 2018 però que, després de dos descensos en cinc anys, sembla més una càrrega que una prioritat per a l’antic astre brasiler. Malgrat la seva relació personal amb Pezzolano, el tècnic uruguaià va ser acomiadat després d’una dolorosa golejada davant l’Atlètic de Madrid. Les pancartes de “Ronaldo, go home” en Zorrilla han estat el ressò d’una afició cansada de promeses incomplertes.
Contrastos en el capital estranger
No tots els exemples de propietat estrangera pinten un quadre tan ombrívol. El Girona, controlat pel City Football Group, gaudeix de la seva classificació per a la Champions; el Mallorca, amb l’estatunidenc Andy Kohlberg al comandament, coqueteja amb llocs europeus després de ser subcampió de Copa; i el Leganés, acabat d’ascendir, tanca l’any fora del descens sota la direcció de Jeff Luhnow.
En aquest sentit, mentre alguns clubs han collit èxits gràcies a propietaris internacionals, el sentiment de pertinença en alguns s’ha diluït. Tot això és un debat que s’aguditza encara més amb el creixement que ha cobrat el capital estranger en LaLiga sobretot després de l’operació CVC.
Manolo González: última oportunitat ?
Tornant a la figura de Manolo González, el tècnic de l’Espanyol està en la corda fluixa. Encara que compta amb el suport del vestuari i suposadament de la directiva, els resultats no arriben i el marge per a cometre errors es redueix amb el pas de les jornades. Manolo González és l’últim entrenador dels cuers que segueix en el seu lloc, però el seu futur no està assegurat en un club que tanca l’any sumit en els dubtes, però confiant a canviar el seu rumb en 2025.
