Espanyol: resistència i errors fatals al Bernabéu, amb dues cites crucials en l’horitzó immediat
L’Espanyol va sortir del Santiago Bernabéu amb un resultat possiblement molt més dolorós del que la seva actuació mereixia. El contundent 4-1 a favor del Real Madrid no va reflectir els 75 minuts de resistència gairebé heroica que els homes dirigits per Manolo González van mostrar davant un equip ple d’estrelles; fins a aquest punt, els pericos van saber contenir l’al·luvió de joc madridista, plantant batalla per moments i posant en destrets a un Madrid que no esperava versi tan exigit.
No obstant això, una sèrie d’errors individuals van costar car, com va reconèixer el mateix Pol Lozano després de l’encontre. “Tots els gols eren evitables”, va reconèixer autocrític el migcampista, mostrant la frustració que compartia amb la resta del vestuari.
Aquests errors, sumats a decisions arbitrals discutibles que, si bé no expliquen la derrota, sí que van influir en l’inflat del marcador, van fer que els blanc-i-blaus s’anessin de Madrid amb un resultat que certament fa mal.
Els errors individuals de l’Espanyol al Bernabéu: una anàlisi dels responsables
Manolo González arribava al Bernabéu amb un pla clar: ser defensivament impenetrables i aprofitar al màxim les ocasions de gol. I encara que l’equip va aconseguir avançar-se en el marcador, la seva fragilitat defensiva, marcada per errors individuals, va acabar sent la seva condemna en una derrota que reflecteix, encara que com diem tal vegada de forma massa inflada, el succeït en el camp. El Real Madrid no va perdonar, i els errors grollers i no forçats de l’Espanyol van ser una invitació a la remuntada blanca.
El primer nom que queda apuntat és el de Carlos Romero, que d’entrada va regalar la pilota a Bellingham en una zona on no es pot tenir tal falta de contundència, encara que Joan García, a excepció d’aquesta acció ratllant a un nivell molt alt durant la resta del partit, també té la seva quota de responsabilitat. La seva acció va propiciar que Carvajal trobés l’oportunitat perfecta per a empatar; en un escenari de tanta exigència, els porters han de ser decisius, i Joan, en aquesta acció, no va estar a l’altura.
Un altre dels jugadors que no va tenir la seva nit va ser Leandro Cabrera. El central va quedar retratat en el segon gol, en el qual Rodrygo li va guanyar l’esquena amb massa facilitat. Aquest tipus d’errors de posicionament són fatals davant jugadors de la velocitat i qualitat del brasiler. Cabrera, un pilar defensiu en altres ocasions, no va poder mantenir la concentració ni la intensitat ja que no va veure entrar madridista al des de segona línia.
En el tercer gol, el responsable directe va ser Álvaro Aguado, que va cometre un d’aquests errors que sempre acaben en gol. Perdre una pilota en una zona compromesa davant un rival com el Real Madrid és una via segura per al desastre. Aigualit va ser despullat de la pilota en una zona en la qual mai hauria d’haver arriscat, permetent a Vinicius aprofitar l’error. Aquestes fallades en la presa de decisions són letals, i més encara en un estadi com el Bernabéu, on el marge d’error és pràcticament inexistent. Certament, el jiennense segueix lluny d’oferir el que s’esperava d’ell quan se’l va fitxar per a enfortir la medul·lar.
Per si no fos prou, l’habitació cop per a l’Espanyol va venir amb una jugada que va segellar el partit: el penal comès per Carlos Romero sobre Endrick. Independentment de la decisió de Munuera Montero, la veritat és que el valencià podria haver-se estalviat l’acció antireglamentària.
Manolo González, després del partit, malgrat reconèixer que almenys tres dels quatre gols encaixats eren evitables i que “quan vens a jugar a aquest camp no pots fallar. La fallada et penalitza, no et perdonen. Pots defensar sensacional gran part del partit però quan fas un error d’embalum et penalitzen. Igual en un altre partit no, però aquí sí”, va defensar també que l’Espanyol ha de rescatar el positiu de la seva actuació en la primera fase de l’encontre. Resistir durant 75 minuts a un equip que molts consideren el millor del món no és tasca fàcil, i el tècnic blanc-i-blau és conscient d’això.
Els pericos necessiten sumar punts per a recuperar la confiança
En conseqüència, l’equip ha de mirar cap endavant, ja que s’aveïna una setmana clau per als seus objectius en LaLiga: dijous que ve, el RCDE Stadium rebrà al Vila-real, un dels equips potents del campionat i que arribarà conganas de rescabalar-se del 1-5 encaixat anit en el seu feu davant l’FC Barcelona. Serà un partit crucial, ja que els pericos necessiten sumar punts per a recuperar la confiança i evitar que la derrota al Bernabéu sembri dubtes sobre l’actual projecte. Abans de la visita a Madrid la il·lusió dels aficionats estava al punt més alt després d’haver aconseguit set punts dels últims nou en joc davant Atlético de Madrid, Rayo Vallecano i Alavés.
Només tres dies després, l’Espanyol viatjarà al Benito Villamarín per a enfrontar-se al Betis, un altre equip que lluita per acostar-se als llocs europeus. La pressió és alta, però també ho és la confiança que aquest equip pot estar a l’altura.
Per l’Espanyol, serà vital aprendre dels errors comesos davant el Real Madrid i recuperar la competitivitat que van mostrar en la primera fase del partit. Els blanc-i-blaus saben que aquesta setmana és decisiva per a les seves aspiracions en la temporada, i l’afició, que vol continuar il·lusionada, espera una resposta contundent de l’equip després del fiasco a Madrid.
