Els dos descensos i l’incert full de ruta de Rastar han provocat l’amenaça de dissolució de l’Espanyol
Un dels items més destacats de la compareixença del CEO del RCD Espanyol Mao Ye la setmana passada va ser confirmar l’ampliació de capital que es posarà en marxa i que donarà una certa estabilitat financera a l’entitat. Fa uns anys, Rastar Group, l’empresa que va adquirir l’Espanyol, semblava estar en una posició sòlida per a portar al club a Europa; no obstant això, les circumstàncies han canviat i sense que pugui arribar a afirmar-se que la situació sigui dramàtica, tampoc es pot dir que sigui bona. Com detalla avui amb xifres i arguments ‘As’, els dos descensos en tan sols quatre anys i l’incert full de ruta de Rastar han portat a l’amenaça de dissolució. Segons la Llei de Societats de Capital, una empresa pot dissoldre’s si les seves pèrdues redueixen el patrimoni net a menys de la meitat del capital social, tret que es realitzi una ampliació o reducció de capital suficient, i sempre que no sigui necessari sol·licitar la declaració de concurs. En el cas de l’Espanyol , això és rellevant després de tancar l’exercici econòmic 2023-24, a data del 30 de juny. La dissolució implica suspendre l’activitat de la societat i dur a terme un procés que conclou amb la liquidació final. El capital social de l’Espanyol ascendia a 165 milions d’euros després de l’última de les tres ampliacions de capital liderades per Rastar en 2021 (per un valor de 37,8 milions). No obstant això, el patrimoni net del club ha disminuït des de llavors. A 30 de juny de 2022, se situava en 106,7 milions, i fa un any, l’última xifra oficial disponible, era de 84,4 milions. Això es deu als resultats negatius acumulats en exercicis anteriors, que van aconseguir els 57,1 milions negatius a 30 de juny de 2023. A més, es preveuen pèrdues addicionals de 8,8 milions en l’última temporada, malgrat les vendes de futbolistes per gairebé 40 milions. Això situarà el patrimoni net actual en 75,6 milions, que és menys de la meitat del capital social de 165 milions. Per tant, segons la Llei de Societats de Capital, l’Espanyol ha d’actuar amb urgència per a evitar la dissolució. La solució més comuna és una nova ampliació de capital perquè el patrimoni net superi el 50% del capital social. En lloc d’invertir directament, Rastar capitalitzarà part del deute que l’Espanyol té amb ells a través de crèdits, com ja es va fer en ampliacions anteriors. Una pregunta que sorgeix és si l’ampliació de capital podria permetre un lleuger augment en el límit salarial de la plantilla; no obstant això, la resposta és que el club no serà més ric, especialment si pretén ser autosuficient sense inversió addicional de Rastar en la compra i venda de jugadors
