La premsa perica opina sobre la continuïtat de Manolo González i posa nota a la temporada de l’Espanyol
Diumenge passat, l’Espanyol va aconseguir l’anhelat ascens a la Primera divisió, deslligant l’eufòria entre els més de 30.000 seguidors presents en el Stage Front Stadium. No obstant això, no podem oblidar que aquest assoliment va implicar esperar fins a l’últim partit de l’eliminatòria final del playoff, un sofriment que l’afició blanc-i-blava no anticipava a l’inici de la temporada. Encara que els jugadors, sota la direcció de Manolo González, van estar a l’altura del repte en el tram decisiu del curs, no hem de passar per alt la mala planificació i la deficient gestió per part dels responsables de l’entitat; en aquest sentit, els càntics expressius dels aficionats pericos a Cornellà-El Prat van reflectir el seu descontentament i les incògnites ara giren entorn del futur del club.
Manolo González, l’entrenador de l’Espanyol a Primera divisió
A ‘La Grada Ràdio’ hem parlat d’aquests interrogants que s’obren ara respecte al futur de l’Espanyol. Un d’ells, el de qui ocuparà la banqueta la pròxima temporada, s’ha resolt apostant per la continuïtat de Manolo González. Una decisió que bé sigui pel convenciment de la direcció esportiva, per pressió popular o per qüestions econòmiques, en definitiva, és encertada. Després d’una negociació que ha estat ràpida, l’anunci s’ha produït en plena emissió del programa.
La tier list de la plantilla de l’Espanyol
El nostre analista Àlex Cobas ha portat a la seva secció la tier list amb les notes dels diferents jugadors de l‘Espanyol; en funció del seu rendiment, hem classificat als jugadors blanc-i-blaus en diferents franges: les notes més altes són per a Joan García, Martin Braithwaite i Javi Puado; notable per a Gragera, Cabrera, Keidi Bare, Omar El Hilali i Manolo González; aprovats, Pol Lozano, Pere Milla, Brian Oliván, Jofre, Aguado, Nico Melamed, Edu Expósito, Sergi Gómez, Calero i Luis García; suspensos per a Pacheco, Salvi, Óscar Gil, Víctor Ruiz i Luis Miguel Ramis. I per a finalitzar, Keita Balde s’ha de conformar amb un “gràcies per venir”.
La nota a la temporada de l’Espanyol
També hem volgut en el programa sondejar l’opinió d’alguns dels periodistes més destacats de diferents mitjans respecte a la temporada de l’Espanyol; al mateix temps, els hem demanat una nota al curs.
José Agustín Gómez de ‘Onda Cero’, feia aquests apunts: “L’Espanyol ja és equip de Primera divisió; objectiu complert encara que no de la manera que hagués desitjat la seva afició, és a dir, pujar directament. Ha hagut de sofrir fins a l’últim segon de l’últim partit per a ascendir. Si cal posar-li una nota, jo donaria un notable alt, perquè l’excel·lent es reserva per als equips que van aconseguir l’ascens de manera directa. Ara la incògnita és el futur, què passarà? quina gestió duran a terme Mao Ye i Fran Garagarza, i sobretot quines ordres els ha donat Chen Yansheng per a gestionar l’equip en Primera divisió. Una incògnita per a començar, qui serà l’entrenador? Diumenge passat en acabar el partit Manolo González estava pràcticament descartat per a ser l’entrenador en Primera divisió. Se li havia ofert les últimes setmanes a diferents tècnics, alguns ex jugadors de l’Espanyol. Tinc la sensació que Garagarza busca algú que a part de coneixements tècnics cerca a algú que empatitzi amb la seva afició, que sigui una cara recognoscible, perquè li serveixi d’escut. No han donat el seu vistiplau aquests tècnics, i ha girat la cara cap a Manolo González. S’ha adonat que és algú amb predicament davant l’afició, però que s’oblidi Garagarza de tenir a ningú com a escut, la seva gestió és seva, no de l’entrenador, i el que ha fet aquesta temporada ha decebut i molt a la parròquia perica. Cal no oblidar a Mao Ye, que cada vegada que parla sembla que s’està rient de la parròquia perica. I a dalt de la piràmide està Chen Yansheng; des d’agost de 2022 no apareix per l’estadi ni se li espera. No sabem què vol fer amb el club, de moment vendre sembla que no. Llavors, què pot esperar l’afició d’algú que li ha decebut des que va arribar?
Sergi Andreu, de ‘Catalunya Ràdio’, feia per la seva part aquestes valoracions: “Tenint en compte que l’objectiu de la temporada per a mi i entenc que per a la majoria era l’ascens a Primera, la meva nota ha de ser alta. No pot ser ni un 10 ni un 9 perquè això hauria implicat una temporada excel·lent, impecable, amb l’ascens directe i amb un joc millor que el que hem vist, però vull ser generós i posar-li a l’equip un 8’5. Notable alt, excel·lent. Però que l’ascens no tapi que ha estat una temporada complicada, fins a un cert punt decebedor, amb tres entrenadors, amb estils diferents, amb partits fora de casa molt dolents, amb jugadors que no han estat a l’altura, que no han donat el que podien en molts trams de la temporada, per tant, deixa un cert regust amarg si passes per alt el tema de l’ascens. Tanco amb dos noms propis, Braithwaite, el rendiment dels quals m’ha sorprès, i Joan García, amb el qual hem redescobert un porteràs, quina satisfacció saber que tenim molts anys porter per a l’Espanyol”.
Contundent i certament molt encertat en les seves valoracions es mostrava Iván Molero, company de ‘AS’: “Una valoració s’explica sola amb el que ha passat en la temporada: regales a Joselu al Madrid, Braithwaite se t’escapa en pretemporada, necessites centrals i extrems i no els portes, aprofites un empat en el 97’ per a tirar a Luis García, portes un entrenador que és tot el contrari i perds 5 mesos, portes a Rubén Sánchez en el mercat d’hivern per a dir que has fitxat i no ho poses ni una hora en 5 mesos, tires de Manolo González que és l’opció més barata i entre ell, un ressuscitat Calero, Cabrera en la seva millor versió, el reinvento de Pere Milla i amb Puado i Braithwaite et generen el miracle de portar-te a Prim4era, si renoves a l’entrenador és per l’opinió pública, i el teu president ni està ni se li espera. Per a mi, la puntuació és un 4,5 i gràcies a alguns jugadors i a l’entrenador actual, perquè si no, no arribaria ni al 3. 4,5 és amb aquest professor que s’apiada de tu i et dona un aprovat raspat i tira, però que si no millores suspendràs”.
Per a Cristina Navarro, de ‘Marca’, la nota no pot ser massa bona atenent a determinats indicadors: “A la temporada de l’Espanyol jo li posaria un 6, bàsicament per aconseguir l’objectiu de l’ascens, però en el moment en què necessites tres entrenadors per a aconseguir-lo l’anàlisi està feta per si mateix”
Marc Mosull, de ‘Relevo’, li posaria de nota a la temporada “un 6. Crec que ha estat bé, correcte, ha aconseguit l’objectiu de pujar de categoria, cert que amb tres entrenadors pel mig i un playoff que podria haver estat dramàtic. Però en qualsevol cas, ha aconseguit l’ascens. Em quedo amb el primer tram de temporada de Luis García, a excepció del dia de l’Albacete em va agradar molt, i amb el partit enfront del Llevant, el millor del curs; i també amb el tram final amb Manolo González, especialment en el playoff en què l’equip a part de defensar-se molt bé l’equip ha mossegat i tingut personalitat. Durant la temporada hi ha hagut molts moments barri, amb un equip amb falta de competitivitat i d’ànima, i que encaixava més del que devia; però al final Manolo González ha solucionat molts d’aquests problemes, i es mereix seguir al capdavant de l’Espanyol”.
Quique Iglesias, ‘COPE’, valorava així el recentment acabat curs: “El balanç de la temporada, caòtica del principi al final, per la gestió esportiva i la confecció de la plantilla, i perquè és habitual que si fitxes malament les coses no van bé. Però vam tenir tres minuts de lucidesa i Puado va salvar la situació amb la inestimable ajuda de Manolo González, que m’agradaria que seguís i espero que sigui aviat quan ho anuncien. A la temporada li dono un sis”.
Finalment, Javier Alfaro, de ‘Mundo Deportivo’, feia aquestes puntualitzacions: “Li dono un cinc, un aprovat, però justet; penso que l’objectiu era l’ascens però l’Espanyol havia d’haver-lo aconseguit de manera directa. No li podem donar més nota, no podem deixar-nos portar per l’eufòria del moment, ni pel fet que l’equip hagi competit molt bé en el playoff. Al ‘nen’ se li ha de dir que no pot ser tan vague, que ha de fer els deures abans, i que ha d’esforçar-se més de cara a l’any pròxim. No serà fàcil mantenir la categoria, esperem que aquest nen estudiï molt més”.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, hem comptat amb la presència de Paco López, Àlex Noguera i el periodista de ‘RAC1’ Joan Camí. El primer d’ells ha insistit en un punt important, que “la felicitat per l’ascens no pot permetre deixar de fer crítiques” per com s’han fet les coses en l’entitat; Noguera, per part seva, apunta que el que comença és “un estiu vital cara als objectius marcats per a la pròxima temporada, que és la permanència; de la planificació esportiva de la plantilla quedarà marcada la progressió d’aquesta institució, dels jugadors i del mateix Manolo González, que m’alegro que segueixi, no seria de rebut tirar-ho”; finalment, Joan Camí, per al qual l‘Espanyol – Oviedo va ser l’últim partit del conjunt blanc-i-blau abans d’emprendre nous reptes professionals, ha fet un emotiu parlament: “El que vaig viure en l’estadi me’l porto per sempre, amb tanta gent plorant, famílies senceres a les quals sempre es veu en el camp, em vaig emocionar molt. A més d’estar molt content per l’ascens del meu equip, em fa feliç per gent com vosaltres i els altres mitjans que es dediquen al 100% a l’Espanyol que depenen molt de com vagi el club, i per la plantilla d’empleats de l’entitat, la meitat dels quals estaria avui fos cas de no haver pujat. Només per això és motiu per a celebrar-ho”.
