Una aturada per al miracle: l’Espanyol busca ressuscitar després d’un 2024 de malson
L‘Espanyol afronta l’aturada de lliga per les festes de Nadal amb la mirada fixa en el calendari, però sobretot en si mateix, després de tancar una segona meitat de 2024 realment de malson. Amb tan sols 15 punts en 18 jornades, la projecció per al final de la temporada si no es reverteix radicalment aquesta dinàmica a penes superaria els 30 punts, una xifra absolutament insuficient i que, si tenim en compte el que diuen les estadístiques històriques de la competició, condemnaria irremissiblement a l’equip al descens. Malgrat els números i el runrún de l’entorn, el club sembla disposat a mantenir a Manolo González al capdavant, almenys fins al pròxim partit oficial, l’11 de gener enfront del Leganés , un dol directe per la salvació que posarà fi a la primera volta de LaLiga.
Una tendència insostenible
Els números de l’Espanyol expliquen per si sols el drama esportiu. La derrota contra Las Palmas (1-0), que se suma a una ratxa de quatre partits sense guanyar, deixa a l’equip un punt per sota de la salvació, la qual cosa certament és l’únic punt d’esperança al qual agafar-se com un clau roent. Els blanc-i-blaus només han sumat dos punts dels últims 12 possibles, tots ells contra rivals directes com Osasuna i València, i la seva única victòria en les últimes nou jornades s’antulla un miratge en una trajectòria plagada d’ensopegades. Especialment dolorós és el seu registre fora de casa: a penes un punt en els 27 en joc.
En circumstàncies normals, aquests números haurien precipitat l’acomiadament de l’entrenador. No obstant això, en l’Espanyol de Chen Yansheng, res sembla respondre a la lògica habitual. La poca qualitat en termes generals de l’actual plantilla i l’absència d’inversió per part de Rastar converteixen cada jornada en una batalla costa amunt, amb l’a vegades superat Manolo com a rostre visible i alhora víctima directa d’una estructura afeblida des de l’arrel.
Promeses i realitats
Mentrestant, des de les oficines del RCDE Stadium, els missatges contradictoris no fan més que augmentar la incertesa, sense que l’espanyolisme sàpiga molt bé a què atenir-se. Encara que el director financer, Joan Fitó, va descartar de manera categòrica qualsevol fitxatge en el mercat hivernal durant la recent Junta d’Accionistes, el club ha començat a filtrar la possibilitat d’incorporar reforços. Això sí, sempre sota la premissa d’operacions a cost zero.
A més, per a alliberar espai en el límit salarial, seria necessari desfer-se de jugadors que no compten o rescindir alguna cessió, una tasca complicada en el context actual. Fins i tot en el millor dels casos, les incorporacions serien a través de préstecs i amb un perfil molt modest, lluny de l’impacte necessari en la plantilla per a canviar el rumb d’un equip a la vora de l’abisme.
Temps per a alguna cosa més que reflexionar
Amb tres setmanes per davant abans del dol contra el Leganés, l’Espanyol té l’oportunitat, o més aviat la necessitat, de donar un gir radical. Sigui amb Manolo González com insisteix el club o amb un altre tècnic, els blanc-i-blaus han de trobar solucions urgents aprofitant aquesta treva. De totes maneres tots aquests debats no poden servir per a amagar que més enllà dels noms en la banqueta o el mercat de fitxatges, el club s’enfronta a una realitat ineludible: sense un canvi estructural profund i un esforç tangible per part de la propietat, la permanència serà poc menys que un somni impossible.
L’afició perica, obligada a passar en el terreny futbolístic un Nadal molt trist i d’incertesa, es prepara per a un nou capítol de sofriment. Però l’esperança, encara que tènue, resideix en què aquesta aturada serveixi com el punt d’inflexió que tant necessita un Espanyol en caiguda lliure.
