Avui a ‘La Grada Ràdio’: el cas César Montes; Espanyol i Valencia, dos experiments amb propietat asiàtica molt qüestionats; la curiosa intrahistòria de la versió rock de l’himne
El RCD Espanyol afronta dies de calma després d’aconseguir una victòria crucial per 2-1 davant el Rayo Vallecano, just abans de l’aturada en LaLiga EA Sports. Aquest triomf, que marca la seva primera victòria de la temporada, va arribar en un moment crític per a l’equip, que fins llavors havia transitat per un inici de campanya ple de dubtes i incerteses. Una victòria que ha retornat l’esperança i una renovada il·lusió de cara al futur a una afició que portava setmanes sumida en la preocupació al no veure del tot clar el rumb en el seu retorn a la màxima categoria del futbol espanyol. No obstant això, els tres punts obtinguts a casa han estat un autèntic bàlsam per a la pericada, que ara se sent més confiada en les possibilitats del seu equip de cara a la resta de la temporada. La celebració que va seguir a la victòria va ser més que un alliberament per trencar la ratxa sense triomfs; va simbolitzar la fe renovada en un equip que busca consolidar-se en Primera Divisió. Ara cal confiar que davant un calendari complex, hagi estat el punt d’inflexió que necessitaven els homes de Manolo González per a enfortir la seva confiança i començar a sumar punts amb més regularitat, allunyant-se de la temuda zona baixa de la taula.
Entrevista amb Carol Miranda, directora esportiva de l’Espanyol Femení
El primer equip ha fet avui el seu últim entreno de la setmana abans de gaudir d’uns dies de descans, com hem explicat en ‘La Grada Ràdio’, la qual cosa hem aprofitat per a visitar la Ciutat Esportiva Dani Jarque on hem entrevistat la directora esportiva de l’Espanyol Femení, Carol Miranda.
El cas César Montes
En el programa també hem parlat de molts altres temes. En aquest sentit, ahir saltava la notícia que la UD Almeria ha acordat el traspàs de César Montes amb el Lokomotiv de Moscou. Fitxat de l’Espanyol en el passat estiu per 14 milions d’euros (12+2), el mexicà abandona el conjunt andalús per uns vuit milions d’euros, dels quals dos són en variables de fàcil compliment, dels quals el RCDE no podrà gratar res, ja que segons les clàusules del seu traspàs rebria un 10% d’una possible plusvàlua, que no és el cas.
En el seu moment, el mateix club va informar que es reservava un percentatge d’una futura venda, que en el seu moment en els mitjans es va fixar en un 10% Ahir consultant a parts implicades en l’operació, aquest mitjà va poder concretar que era un 10% però de la plusvàlua generada, la qual cosa suposa no rebre res per aquest concepte.
Espanyol i València, dos experiments amb propietat asiàtica molt qüestionats
Aquesta setmana estem cridant a diferents companys dels mitjans informatius per a saber com s’han reforçat equips que poden ser rivals directes de l’Espanyol per la permanència. Avui hem anomenat a València per a parlar amb Roberto Farriol, director de ‘La Grada 91.4’, i així conèixer els problemes que viu l’equip ché; el públic de Mestalla està en peu de guerra amb la propietat, amb Peter Lim, un projecte que com el de Chen Yansheng en l’Espanyol és molt qüestionat: “No estem avorrits; a part del cas Rafa Mir l’ambient està caldejat. S’ha gastat només un milió d’euros en el mercat, i hi ha una guerra oberta contra la propietat, contra Peter Lim. Miguel Ángel Corona cobra un sou molt alt com a director esportiu, i parla per a la propietat i no per a l’afició en les rodes de premsa. Va treure pit que es va quedar amb els 14 millors jugadors de la passada temporada i damunt havia reduït deute, quan només s’ha pagat per Rioja. S’ha fitxat a Germán Valera, que era el º o 6è extrem de l’Elx . Aquest és el resum d’un mercat que hauria de ser il·lusionant. Mentre l’Espanyol deia no a 20 milions de l’Arsenal per Joan García aquí dins del club es va celebrar la venda de Giorgi Mamardashvili, el València és un club que fitxa fatal, i està aquesta poca preocupació de Peter Lim per reforçar-se. Aquí ningú sap el que farà la propietat demà: hi ha embolic amb l’estadi, i també en l’àmbit esportiu”.
Un fitxatge que ha causat sorpresa entre l’afició de l’Espanyol és el fitxatge de l’ex perico Dani Gómez: “En teoria és que va estar a les ordres de Baralla al Tenerife i va fer una desena de gols, i era l’opció que més li convencia en funció dels diners que hi havia per al davanter. Això del València és increïble”. “L’ambient està molt caldejat i desgraciadament un dia passarà alguna cosa”, reconeix el periodista.
Temps de tertúlia: la intrahistoria de la versió rock de l’himne de l’Espanyol
Avui en els estudis de ‘RCE Ràdio’ de l’escriptor i exconseller de l’Espanyol Robert Hernando, Jaume Ballester i Mateu Ponce, que ha explicat la intrahistoria de la versió rock de l’himne de l’Espanyol que complirà aviat 20 anys. Va ser realitzat pel grup ‘Statuas de Sal’ amb la producció del nostre convidat, al mateix temps que des de dins del club el va impulsar Hernando: “L’himne de l’Espanyol és molt bonic, però solemne i per a acompanyar a la sortida dels jugadors al camp no funcionava. Coneixia a Mateu, que estava a Eivissa i portava a ‘Statuas de Sal’; em quedo amb el primer dia en què des del mòbil vaig sentir les primeres notes amb la guitarra elèctrica”. Com a anècdota, s’ha explicat que dins del club va haver-hi veus contràries a aquesta versió de l’himne, i que en concret un dels consellers blanc-i-blaus es molestava molt pel fet que sonés per la megafonia de Cornellà-El Prat. Robert ha confirmat que “vaig portar tot en secret perquè volia ensenyar el tema fet, no se m’oblidarà el dia en què el vaig posar davant la junta amb els Suñer, Perelló, De la Cruz, Dani, Condal, Collet… Germán de la Cruz, pare de l’himne del Centenari, va dir de tot, “que era violar i degradar l’himne. Estava també Dani Ballart, que va intervenir dient que seria la versió per als joves. Però vaig passar una estona que no va ser molt agradable, no va tenir bon acolliment, encara que al final es va acceptar. Després va haver-hi gent dins del mateix club que no sabia que hi havia un altre himne”. “A l’únic al qual li agradava l’Espanyol de petit era el cantant, el David Serra, als altres els era igual el futbol, però van estar molt agraïts”, ha explicat el productor de la peça, que ha desevelat que la maqueta de l’himne, que és la mateixa versió que es continua difonent, va tenir com improvisat estudi de gravació un camió de peix.
