L’Espanyol i els seus nous davanters: unes incorporacions que no acaben d’enlairar
Aquest estiu, l’Espanyol, severament condicionat per la seva precària situació financera, va realitzar diverses apostes en el mercat de fitxatges per a reforçar la seva línia ofensiva, un aspecte que necessitava urgentment atenció després del seu ascens a Primera divisió i la marxa de Martin Braithwaite, el seu home gol el passat curs. Fran Garagarza es va saber moure amb agilitat per a intentar portar reforços en aquesta demarcació, sabedor que el gol anava a ser més necessari que mai per a lluitar per l’objectiu de la permanència. Les arribades de Irvin Cardona, Alejo Veliz i Walid Cheddira van generar expectació en l’entorn perico, ja que els tres venien de demostrar condicions de cara a porta en anteriors experiències: Cardona, que pot exercir el rol d’un ‘9’ clàssic encara que la seva veritable fortalesa radica en la seva capacitat per a adaptar-se a diferents posicions ofensives ja que pot actuar com a referència en el centre de l’atac, ocupar qualsevol de les bandes o exercir-se com a segon davanter, oferint solucions en diverses zones del front ofensiu, en el seu recent pas pel Saint-Étienne, on va arribar cedit des de l’Augsburg al gener, va sumar deu gols, dos d’ells en el decisiu playoff d’ascens. El seu rendiment més destacat el va aconseguir precisament com a extrem dret, posició des de la qual va desplegar el seu millor futbol.
Alejo Veliz arribava cedit pel Tottenham Hotspur. Format a Rosario Central, va debutar en la Primera Divisió argentina en 2021 i ràpidament va destacar, marcant el seu primer gol en 2022. El seu bon rendiment, sumat a la seva actuació en el Mundial sub-20, va atreure l’interès de clubs europeus, la qual cosa va portar al seu traspàs al Tottenham en 2023 per 23 milions de dòlars, la venda més cara en la història de Rosario Central. Després d’un pas per Sevilla en 2024 que no va ser gens fructífer, arribava a l’Espanyol amb l’expectativa de reivindicar-se en l’atac blanc-i-blau.
Finalment, Walid Cheddira es va incorporar a préstec per a aportar competitivitat en la zona alta. El marroquí, que fins ara havia desenvolupat tota la seva trajectòria a Itàlia passant per nombrosos equips com el Parma, el Lecce, el Bari i el Nàpols, venia avalat per ser un atacant versàtil que destacava per la seva potència física i habilitats tècniques. Format en clubs modestos d’Itàlia, va aconseguir consolidar-se en la Sèrie B, on va ser clau en l’ascens del Bari. La seva destacada actuació en la temporada 2022-23, amb 17 gols en la segona categoria i el títol de màxim golejador de la Copa d’Itàlia, li va valer el seu fitxatge pel Nàpols en 2023, que el va cedir al Frosinone en la Sèrie A. Allí, després d’un començament discret, va anar guanyant protagonisme.
Els tres com diem van arribar entre grans expectatives; no obstant això, avui dia, el seu rendiment genera alguns dubtes sobre si el club ha encertat en la seva política d’incorporacions.
Veliz ha estat fins al moment l’únic dels tres que ha aconseguit marcar en aquest tram inicial de curs; va ser l’autor d’un autèntic golàs que va donar el triomf davant el Rayo Vallecano, a l’RCDE Stadium, culminant així una molt bona actuació. De totes maneres, si bé encara aviat per a treure conclusions definitives, la jove promesa argentina encara no és aquest atacant capaç de fer gols des de posicions complicades que va demostrar ser al seu país. Encara que ha mostrat centellejos de la seva qualitat i malbarata treball, el seu impacte en els partits -ha disputat fins al moment 488 minuts repartits en 7 partits- ha estat limitat penalitzat també per l’estil de joc de l’equip, els ferris marcatges que rep i les poques pilotes que li arriben als peus en un conjunt en el qual es tira tremendament en falta la figura d’un ‘10’. En el partit del dijous davant el Villlarreal, a més va fallar en cometre la falta que va acabar costant el gol de l’empat groguet. La seva adaptació a una lliga exigent com la Primera divisió espanyola és un procés que requereix temps, però és una cosa que en qualsevol cas, com en la resta de companys nouvinguts, hauria d’accelerar, i més si és el cas ja venia amb una certa experiència en la competión.
Cheddira venia amb l’etiqueta de ser un davanter eficaç; no obstant això, des de la seva arribada a l’Espanyol , el marroquí no ha aconseguit replicar aquesta qualitat mostrada amb anterioritat. Malgrat la seva mobilitat i els seus intents d’involucrar-se en el joc, Cheddira s’ha mostrat una cosa erràtica. Un dels seus punts forts és la seva velocitat, però de moment aquesta característica tampoc li ha servit per a destacar especialment en les seves actuacions com a blanc-i-blava. Malgrat tot, ha sumat una assistència de gol, davant el Rayo Vallecano, i també va forçar un penal. Només ha estat titular en un encontre, al Bernabéu, però va ser substituït en el descans, en veure Manolo González que la seva aposta no estava sortint bé; la resta, 26 minuts enfront de l’Atlético, 19 davant el Rayo, 33 davant l’Alavés , i 18 enfront del Villarreal .
Pel que respecta a Cardona, tampoc ha tingut encara una actuació que brilli en gran manera i sigui determinant per a l’equip. Encara que les seves estadístiques en els seus anteriors clubs no ho posicionin com un golejador prolífic, Cardona hauria d’oferir alguna cosa més enllà dels números actuant per a associar-se amb els seus companys, qualitats que haurien de resultar clau per a l’Espanyol en partits ajustats desestabilitzant a les defenses rivals. Fins ara ha jugat 202 minuts, participant en tots els partits a excepció del qual va tenir com a escenari el Civitas Metropolitano: va estar 33 minuts sobre el verd davant el Valladolid, 68 enfront de la Real, 45 davant el Rayo, 32 enfront de l’Alavés, 14 davant el Madrid i 10 en el duel amb el Villarreal. Uns números que indiquen que la seva presència ha anat de moment de més a menys.
Manolo González continua experimentant amb diferents combinacions en l’atac, però fins ara no ha aconseguit trobar la fórmula que maximitzi el rendiment dels seus nous davanters. La pressió per aconseguir aquest encaix és palpable, ja que el tècnic és conscient de cal trobar les solucions adequades aviat. A mesura que avancen les jornades, el marge d’error es redueix, i la necessitat d’un atac més efectiu es torna cada vegada més urgent per a mantenir a l’equip en la lluita pel seu objectiu de la permanència.
