Els ‘9’ que va portar Garagarza no s’enlairen: l’Espanyol, sense pólvora després de la sortida de Braithwaite
La tasca de substituir a Martin Braithwaite era titànica per a Fran Garagarza, director esportiu de l’Espanyol. El davanter danès, clau en l’ascens blanc-i-blau, va acumular 22 gols en 43 partits la passada campanya en LaLiga Hypermotion, signant un tant cada 85,95 minuts. No obstant això, després de rebutjar una oferta de renovació que va descriure com “un insult”, Braithwaite va decidir deixar el club just després de passar la revisió mèdica. Sense diners per a portar un recanvi de garanties per la decisió de Chen Yansheng de tancar l’aixeta, Garagarza es va veure obligat a buscar solucions ràpides i econòmiques, apostant per Irvin Cardona, Alejo Veliz i Walid Cheddira per a reforçar l’atac. Però, avui dia, els tres fitxatges estan molt lluny d’omplir el buit que va deixar el danès amb la seva marxa al Brasil.
Alejo Veliz: detalls de qualitat, però sense consistència
El jove davanter argentí, cedit pel Tottenham Hotspur, va arribar a l’Espanyol amb el cartell de promesa després de brillar a Rosario Central i disputar el Mundial sub-20. Després d’un pas decebedor pel Sevilla, va aterrar en el RCDE Stadium amb ganes de reivindicar-se. Encara que Veliz ha mostrat detalls de qualitat i va anotar un golàs decisiu en la victòria davant el Rayo Vallecano, els seus números continuen sent discrets: 11 trets en 10 partits, només quatre d’ells a porta. En 619 minuts disputats, no ha aconseguit convertir-se en el referent ofensiu que l‘Espanyol necessita desesperadament. A més, l’equip pateix per la falta d’un mitjapunta que li assisteixi, limitant encara més el seu impacte positiu cara a sumar gol.
Walid Cheddira: mobilitat sense pegada
El davanter marroquí, amb experiència en la Sèrie B italiana i un breu pas pel Nàpols, va arribar per a aportar versatilitat en atac. No obstant això, en els 269 minuts que ha jugat, el seu rendiment ha estat irregular. Fins al moment, Cheddira ha xutat només dues vegades a porteria, amb un únic tret entre els tres pals. La seva velocitat, una de les seves principals virtuts, tampoc ha estat suficient per a marcar la diferència en els partits. La falta de continuïtat com a titular també ha minvat la seva confiança, i la seva adaptació sembla estancada.
Irvin Cardona: un rol difús
La incorporació de Cardona, que venia de destacar en el Saint-Étienne, va generar expectatives per la seva capacitat per a ocupar diverses posicions ofensives. No obstant això, la seva aportació cara a porta fins ara ha estat mínim. En nou partits (306 minuts), ha disparat cinc vegades a porta, de les quals només dues van trobar el marc. Malgrat la seva versatilitat, el francès no ha aconseguit ser determinant ni com a extrem ni com a davanter centre. La falta de química amb els seus companys i les rotacions constants en l’esquema de Manolo González dificulten la seva integració en l’equip.
Urgència en l’horitzó
La missió de Garagarza com apuntàvem més amunt era complexa des de l’inici, però independentment dels condicionant scon els que ha hagut de bregar el basc la realitat és que el rendiment dels tres reforços no ha estat a l’altura. Amb un atac que no acaba de carburar i un sistema tàctic que no potencia als nous davanters, la situació és preocupant. Manolo González continua buscant la combinació adequada perquè puguin aportar més cara a porta, conscient que el marge d’error s’estreny amb cada jornada.
Si l’Espanyol vol mantenir-se en la lluita per la permanència, serà imprescindible que tots ells, Cardona, Veliz i Cheddira facin un pas al capdavant. En cas contrari, el club podria veure’s obligat malgrat les restriccions actuals a nivell de tresoreria a fer un esforç en el mercat hivernal, a la recerca del gol que no ha arribat fins ara. Aquesta situació no és sostenible molt de temps, i l’afició blanc-i-blava espera respostes immediates. Sense Braithwaite, la responsabilitat de l’atac recau en ells, i el temps per a demostrar la seva vàlua s’esgota.
