Un bany de realitat per a l’Espanyol en San Mamés: la derrota a Bilbao despulla les mancances de l’equip i dispara les alarmes
L’Espanyol va sortir de San Mamés amb una derrota que fa mal més enllà del resultat, i és que el contundent -i cal dir que just- 4-1 davant l’Athletic Club no sols va deixar tocat al vestuari, sinó també a una afició que comença a preocupar-se per la deriva de l’equip. La diferència entre tots dos conjunts es va fer evident des del primer minut, amb l’Athletic imposant el seu ritme i mostrant una superioritat tant tàctica com física. Mentre l’Espanyol es mostrava imprecís i mancat de contundència, els lleons aprofitaven cada oportunitat per a fer mal. Valverde va superar amb claredat a Manolo en la pissarra, explotant les febleses defensives dels pericos i controlant el centre del camp amb una pressió asfixiant. La falta de resposta de l’equip blanc-i-blau va ser notòria, i el 4-1 final va reflectir la diferència real entre totes dues esquadres.
Un autèntic bany de realitat que demostra les vulnerabilitats de l’equip quan no aconsegueix donar el 100%. Així ho va deixar clar Manolo González al final de l’encontre, reconeixent sense mossegar-se la llengua que els pericos són fàcilment superables si l’actitud no és l’adequada, especialment contra rivals del nivell de l’Athletic, que sota la direcció d’Ernesto Valverde es va mostrar com un equip molt ben treballat.
San Mamés, conegut per ser un escenari complicat per a qualsevol rival, es va convertir en un parany mortal per als pericos. La falta d’actitud adequada sobre el verd i la superioritat tàctica de l’Athletic van deixar en evidència les mancances de l’Espanyol. Valverde, amb la seva experiència, va despullar els blanc-i-blaus i va demostrar que quan Manolo González erra en el seu plantejament i no troba respostes sobre el terreny de joc, el desastre està servit.
De totes maneres, la situació de l’Espanyol no és responsabilitat exclusiva ni dels futbolistes ni de la banqueta. El mercat d’estiu va deixar clar que els reforços, encara que treballats per un Fran Garagarza obligat a moure’s entre una competència per fitxar feroç amb les butxaques buides, no han estat suficients per a armar un equip competitiu. I aquí sorgeix el nom de Chen Yansheng. La falta d’inversió de la propietat està deixant al club a la deriva, sense el suport financer necessari per a sostenir un projecte esportiu sòlid. L’aposta per sobreviure sense reforçar a l’equip sembla una estratègia arriscada, si no suïcida. La sensació que Chen està jugant amb foc es fa cada vegada més palpable entre l’afició, que malgrat donar suport incondicional als seus futbolistes és conscient que l’any serà extremadament dur a causa de la inacció del propietari de l’entitat.
El dur camí cap a la supervivència
L’Espanyol es troba en una autèntica cruïlla. La derrota en San Mamés no és només una ensopegada puntual, sinó un avís que la lluita per la permanència serà més dura de l’esperat. L’equip necessita recuperar la seva identitat i actitud com més aviat millor, començant per demostrar que pot competir contra rivals de major entitat. El futur de Manolo González i l’estabilitat del projecte estan en l’aire i el que ocorri en les pròximes setmanes marcarà el rumb d’un equip que, si no reacciona a temps, podria trobar-se atrapat en l’abisme. La derrota deixa a l’Espanyol a només dos punts del descens, un marge que podria reduir-se a un si el València venç a la UD Las Palmas en la pròxima jornada. Amb un calendari en l’horitzó que inclou xocs d’alta exigència contra el Sevilla, el Barcelona i el Valencia abans de la tercera aturada de la temporada, arriba el moment en el qual es pot posar una prova si la confiança del club en Manolo González és real, si s’arriba a un escenari amb l’equip caient a zona perillosa.
