Dos dies negres per a l’Espanyol: ridícul en la Copa i una Junta d’Accionistes sense respostes
El RCD Espanyol ha viscut unes hores d’autèntic calvari, que quedaran marcades com un dels episodis més tèrbols de la seva història recent. Primer, l’equip va signar un ridícul històric en caure eliminat en la segona eliminatòria de la Copa contra el Barbastro, un modest equip que lluita ara mateix per a no perdre la seva plaça en la Segona RFEF. Un dolorós 2-0 que va deixar en evidència no sols la falta de qualitat en la plantilla, sinó també l’absència de compromís i orgull per part d’alguns jugadors. I l’endemà, quan encara no s’havia passat el disgust, la Junta General d’Accionistes va tornar a posar de manifest la desconnexió entre l’afició i el seu màxim responsable, Chen Yansheng, que va aparèixer a través d’una freda pantalla per a esquivar les crítiques i oferir poques solucions a la deriva esportiva i institucional que viu el club.
Ridícul històric a Barbastre
El primer cop va arribar la nit del dimarts, quan l’Espanyol va oferir una de les actuacions més lamentables de la seva història recent. Els pericos, incapaços de superar a un Barbastro que lluita per sortir del descens en el seu grup de Segona RFEF, van ser eliminats de la Copa del Rei després d’un contundent 2-0. L’equip no sols va mostrar falta de qualitat, sinó també una preocupant desconnexió amb l’escut que representa.
Manolo González, qui havia recuperat crèdit després de l’empat davant el Celta, va quedar assenyalat després del partit. Les seves decisions aquesta vegada van ser criticades, encara que són moltes les veus que van apuntar cap als responsables de la confecció de la plantilla. L’equip no sembla donar per a molt més, però el viscut la nit del dimarts en el Municipal d’Esports és sens dubte inacceptable. Ni tan sols les desfetes similars d’altres dues Primeres, el Girona davant el Logroñés i el Villarreal enfront del Pontevedra, un Primera RFEF, han de servir d’excusa al succeït la nit del dimarts.
Manolo González, una altra vegada a la corda fluixa?
En aquest context, Manolo torna a estar en l’ull de l’huracà. Després de rebre el suport de la graderia després de l’empat davant el Celta, la seva imatge queda, això és una realitat, danyada després de la desfeta copera. Garagarza, sota pressió, podria utilitzar aquest resultat com a argument per a justificar un canvi en la banqueta en les pròximes setmanes si la senda en la Lliga no és ascendent.
Chen Yansheng i la Junta d’Accionistes: més desconnexió
El segon acte d’aquest drama va arribar en la Junta General d’Accionistes, celebrada menys de 24 hores després del desastre a Barbastre. Després d’un any desaparegut, Chen va reaparèixer en format de vídeo gravat, flanquejat per les banderes de l’Espanyol i de la Xina, per a deixar frases buides que lluny de calmar, van accentuar el descontentament. “Mantenir el club en l’elit és la meva prioritat, objectiu i argument”, va afirmar, sense detallar com pretén aconseguir-ho. Amb un to inexpressiu, va enaltir l’“èxit” de l’ascens, es va congratular dels més de 33.000 socis i va destacar un suposat compromís amb l’estabilitat. Paraules que van ressonar buides en un moment en què l’Espanyol sembla més lluny que mai dels seus aficionats.
L’immobilisme com a norma
Chen, màxim responsable de l’actual crisi, va evitar entrar en els detalls sobre el rumb esportiu i econòmic del club, limitant-se a defensar una gestió que la realitat desmenteix jornada rere jornada. El CEO del club, Mao Ye, va assumir el protagonisme presencial a l’auditori Juan Segura Palomares, defensant un model que va qualificar com a “creixement sostenible, constant i estable”. Però la seva declaració més polèmica va arribar en abordar el mercat hivernal: “No hi haurà límit per a realitzar operacions”, la qual cosa en la pràctica significa que no es fitxarà al gener. Una decisió que, encara que presentada com a mesura de prudència, va ser interpretada pels pericos del carrer com una mostra més de l’immobilisme dels gestors del club. Joan Fitó, director financer, va abundar en aquesta mateixa línia en aclarir que el pressupost de 83 milions no contempla fitxatges immediats, sinó una ampliació de capital prevista per a maig.
Un club a la deriva
La sensació que deixen aquests dos dies tan negres és que l’Espanyol està en aquest moment més perdut que mai. La derrota a Barbastre no és un fet aïllat, sinó el reflex d’una crisi estructural que abasta tots els àmbits de l’entitat blanc-i-blava. Des de la cada vegada més posada en dubte direcció esportiva que lidera Garagarza fins a la pobra implicació d’alguns jugadors, passant per l’exasperant desconnexió del seu propietari, de Chen Yansheng, aquest Espanyol desgraciadament sembla estar dissenyat per al fracàs.
Mentrestant, l’afició, cansada de promeses buides i d’una gestió que ha portat al club a l’abisme, continua sent l’única que manté viva l’esperança d’un futur millor encara que després de dos dies negres, aquest sembla més llunyà que mai.
