Avui a ‘La Grada Ràdio’: La decisió de Puado, la via Betis i la reacció de l’Espanyol a l’escàndol Olmo; n’hi ha prou amb donar suport a una possible resposta col·lectiva?

El RCD Espanyol afronta en aquest inici de 2025 dues batalles transcendentals en el calendari amb la visita a l’RCDE Stadium de Leganés, que avantatja als blanc-i-blaus en tres punts en la classificació, i el Valladolid, tots dos rivals directes en la lluita per la permanència. Conscients de la importància d’aquest duel, els de Manolo González estan obligats a sumar els tres punts per a no sols escurçar distàncies, sinó també guanyar moral i confiança de cara al següent xoc que arriba una setmana després davant el Valladolid, en un partit que suposarà l’inici de la segona volta de LaLiga i també una nova oportunitat per als pericos de canviar la dinàmica negativa que limita fins ara les seves aspiracions.

Mentrestant, l’atenció de l’espanyolisme es reparteix amb un mercat en el qual els problemes de l’entitat per a retocar la plantilla no passen desapercebuts. La finestra de gener, que podria portar aire fresc al vestuari, avança sense massa novetats i amb l’únic reforç del central Pablo Ramón; la seva arribada reforçarà la defensa quan, d’aquí a uns mesos, estigui totalment recuperat de la seva lesió, però les mancances en el centre del camp i en la davantera continuen sense solucionar-se davant els problemes per a bregar amb el límit salarial i la falta de sortides en una plantilla que necessita alleugerir-se. Amb la urgència de sumar per a la causa un creador de joc i un davanter que aporti gol, l’Espanyol camina per la corda fluixa en un mercat que serà decisiu per a encarar la segona meitat de la temporada.

La decisió de Puado i la possible via Betis

Ahir es disparaven les alarmes en el sentit que el Sevilla podria accelerar les gestions per a fer-se amb els serveis de Javi Puado, al qual segueixen des de fa temps en principi, cara a la pròxima temporada. En qualsevol cas, en principi la voluntat que trasllada l’entorn del jugador és que supedita les opcions de la seva continuïtat al fet que el club segueixi en la màxima categoria, i que una vegada aconseguit l’objectiu establiria negociacions. El problema és si s’aconseguirà aquesta anhelada permanència i si arribat el cas, no serà massa trigui tenint en compte que hi ha entitats importants que poden parlar amb ell des del passat 1 de gener.

Aquest dimecres a la tarda es precipitaven les informacions contradictòries provinents també de Sevilla, però en aquest cas de l’entorn de l’altre equip de la capital andalusa, el Betis: d’entrada, es donava per imminent l’arribada d’Iker Losada a Cornellà-El Prat, perquè posteriorment les mateixes fonts matisessin que el club verd-i-blanc posava dificultats per a deixar-lo sortir malgrat les ganes de l’Espanyol , en concret de Fran Garagarza, d’aconseguir fer-se amb els seus serveis.

Les últimes informacions provenen del periodista Juan Velázquez que apunta que tots dos clubs estarien preparant la documentació per a l’arribada de Losada, via cessió amb dret de tanteig preferencial a fi de temporada en cas de permanència per un valor de 2,3 milions d’euros.

Simultàniament, ahir es tornava a posar el nom de Juanmi sobre la taula, un objectiu que podria fer-se realitat quan la finestra de gener dels seus últims espertenecs.

L’escàndol del cas Olmo, i la reacció de l’Espanyol: critica la cautelar al Barça i dona suport a una resposta col·lectiva

Un controvertit episodi té implicacions que transcendeixen al mateix FC Barcelona i afecten indirectament clubs com l’Espanyol , particularment en un context on el límit salarial estreta les seves possibilitats de maniobra. La resolució del Consell Superior d’Esports (CSD), que va permetre la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor després de la negativa inicial de LaLiga i l’RFEF, ha generat una autèntica tempesta en xarxes socials i en els despatxos de diversos clubs que se senten perjudicats.

La decisió, qualificada d’inaudita per molts, ha aixecat sospites sobre la imparcialitat del CSD, presidit per José Manuel Rodríguez Uribes, les suposades connexions del qual amb el Barça han estat posades baix escrutini públic, i que en el rerefons hi hagi condicionants polítics per les aliances de l’actual Govern. No són pocs els que consideren que aquest precedent podria establir una perillosa base jurídica perquè altres clubs busquin saltar-se els estrictes reglaments establerts per les institucions esportives.

Determinats equips han mostrat el seu malestar i han amenaçat amb denunciar alineació indeguda si els jugadors en qüestió participen en la final de la Supercopa. L’afició blanc-i-blava es pregunta si el club hauria de prendre una postura més activa en defensa de la igualtat de condicions, especialment quan el mateix Espanyol ha sofert les severes conseqüències de no poder maniobrar pel límit salarial.

A més, aquesta situació revifa el debat sobre el tracte desigual que alguns perceben entre els grans clubs i la resta. Per a l’Espanyol , que lluita cada temporada amb recursos limitats, decisions com aquesta reforcen la sensació que les regles no sempre s’apliquen amb el mateix rigor. El context, sumat a l’historial de desacords entre pericos i culers, agreuja la percepció de desemparament que afecta una gran part de la parròquia espanyolista.

L’Espanyol ha d’aixecar la veu i posicionar-se públicament contra aquesta resolució. I és que més enllà de les conseqüències immediates per al Barça , la qüestió de fons és si aquest precedent pot obrir la porta a més arbitrarietats, alguna cosa que podria afectar seriosament els clubs que intenten competir en igualtat de condicions. En aquest sentit, es trasllada des de l’entitat que rebutgen la decisió del CSD de concedir la cautelar al FC Barcelona, ​​un moviment que danya greument la imatge del futbol espanyol, i que formarà part activa de qualsevol moviment i resposta col·lectiva que LaLiga decideixi emprendre davant aquesta controvertida mesura.

Temps de tertúlia

L’escàndol del cas Olmo ha estat un dels temes centrals en la nostra tertúlia, en la qual han participat David Andrés, Juan Antonio Casanova, JAC, i Aitor Jiménez. Hi ha hagut coincidència en l’arrel política d’aquesta decisió, que no beneficia a Catalunya com apunten alguns mitjans sinó a un club en concret, al FC Barcelona.