De campions a supervivents: Espanyol i Mallorca, dos camins oposats a Primera
Aquest dissabte es viurà un dol transcendental a l’RCDE Stadium, on Espanyol i Mallorca, dos equips que van ascendir junts a Primera divisió en la temporada 2020-21, mesuraran les seves forces. En aquells dies, l’Espanyol es va coronar campió de Segona amb 82 punts, igual que el Mallorca, encara que els pericos van aconseguir el títol gràcies a un millor goal average. Tres anys després, els destins de tots dos clubs han pres camins diametralment oposats. Mentre els balears gaudeixen d’un moment dolç sota la direcció de Jagoba Arrasate, l’Espanyol, ancorat en el 17è lloc i a només dos punts del descens, lluita per la seva supervivència en l’elit del futbol nacional.
Mallorca: un projecte en ple ascens
Des del seu retorn a Primera, el Mallorca ha seguit una trajectòria ascendent. En la seva primera temporada després del retorn a la màxima divisió, els balears van lluitar per mantenir la categoria, però amb paciència i planificació han aconseguit evolucionar el seu projecte, impulsat per una sòlida gestió esportiva i una aposta clara pel creixement. Enguany, el Mallorca ha fet un salt qualitatiu important, aconseguint els llocs europeus sota la direcció de Jagoba Arrasate, que ha estat clau per a revitalitzar el projecte.
Arrasate ha dotat al Mallorca d’una identitat futbolística clara: un equip atrevit amb la pilota, però sense descurar la solidesa defensiva. L’equilibri entre aquestes dues facetes ha estat crucial per al seu bon rendiment. La confiança en el seu sistema ha generat una injecció d’optimisme en l’afició bermellona, que ara somia amb veure a l’equip en competicions europees. Les tres victòries consecutives fos de casa que acumulen els balears són un testimoniatge del bon moment que travessen en la competició.
L’entrenador basc ha sabut treure el màxim profit d’una plantilla equilibrada i compromesa, en la qual es barregen jugadors veterans amb talent jove, la qual cosa ha permès a l’equip afrontar amb èxit els seus reptes al llarg d’aquest inici de temporada. Arrasate no sols ha consolidat una defensa fèrria, sinó que ha aconseguit un equip que juga sense complexos, demostrant que el Mallorca pot competir contra qualsevol rival.
L’Espanyol, condemnat per la falta de recursos
L’Espanyol , ara sota els ordes de Manolo González, ha demostrat ser un equip competitiu a nivell d’esforç i compromís, però manca dels recursos necessaris per a enfrontar-se a rivals que compten amb més talent individual. La plantilla, afeblida i sense grans noms, lluita en cada jornada, però els errors defensius i la falta de gol condemnen a l’equip a la zona baixa de la taula. Malgrat l’esforç dels seus jugadors i la voluntat del seu cos tècnic, l’Espanyol està atrapat en una dinàmica perillosa, on la supervivència en Primera divisió s’ha convertit en una batalla constant jornada rere jornada.
La conseqüència de la gestió esportiva i econòmica
El xoc entre aquests dos equips posa de manifest les conseqüències de la gestió esportiva i econòmica a llarg termini. Mentre el capital estranger del Mallorca segueix compromès i està permetent un creixement ambiciós i sostingut, el de l’Espanyol ha conduït a una paràlisi preocupant, condemnant a l’equip a una lluita constant per evitar el descens. El Mallorca ha sabut consolidar-se en l’elit, mentre que l’Espanyol ha estat incapaç de trobar un rumb clar, atrapat en una espiral descendent. Vuit anys després de l’arribada al club balear, els inversors estatunidencs, que van trobar el club amb un deute milionari i en concurs de creditors, han sabut conduir el seu projecte a l’èxit gràcies a un canvi radical en la manera de treballar, mentre que l’Espanyol segueix abandonat a la seva sort de la mà d’un absent Chen Yansheng. Va ser al gener de 2016, coincidint en el temps amb l’aterratge de Rastar en el RCDE, un grup liderat per Robert Sarver, propietari dels Phoenix Suns de la NBA, va adquirir la majoria de les accions del club per 20,62 milions d’euros. Al llarg dels anys, la inversió total ha aconseguit els 100 milions, la qual cosa ha permès un augment del 680% en els ingressos. En aquells primers anys, l’equip es trobava en Segona divisió i va sofrir un traumàtic descens a Segona B. No obstant això, després de dos ascensos consecutius, el Mallorca ha aconseguit consolidar-se en Primera divisió, on actualment gaudeix d’un cicle pròsper, aprofitant a més la situació per a revolucionar les seves infraestructures. Durant el seu mandat, Sarver va reduir significativament el deute del club, que va arribar a ser de 27 milions d’euros. La venda de les seves accions a Andy Kohlberg, actual amo del 77% del club, es va produir fa dos estius. En qualsevol cas sota la direcció d’Alfonso Díaz com CEO de negocis i Pablo Ortells en la direcció esportiva, el Mallorca ha mantingut una gestió estable en els despatxos i en el camp.
L’Espanyol sota la presidència de Chen Yansheng: inestabilitat i un futur incert
Per part seva, l’arribada de Chen Yansheng a l’Espanyol al gener de 2016 va ser rebuda amb esperança. El propietari del grup Rastar, que va adquirir el 54% de les accions del club, prometia un nou horitzó que evitaria la venda de jugadors per raons econòmiques i visitant Europa amb assiduïtat. No obstant això, el que semblava un avanç prometedor s’ha transformat en un període d’inestabilitat i fracàs esportiu. Des de l’arribada de Chen, l’Espanyol ha estat testimoni d’un canvi constant en la seva estructura esportiva i directiva. Un total de 13 entrenadors han ocupat la banqueta del RCDE Stadium; a més, sis directors esportius i quatre CEO han passat per les oficines del club. L’impacte d’aquesta inestabilitat es reflecteix en l’acompliment de l’equip: l’Espanyol ha descendit en sis ocasions en la seva història, i fins a dues d’elles han estat sota el mandat de Rastar: en la temporada 2019-20 i novament en la 2022-23. Aquests descensos posen de manifest que l’era de Chen Yansheng no es recordarà precisament pels seus èxits esportius.
En qualsevol cas, aquest xoc serveix de recordatori de com dos clubs que van partir del mateix punt han pres camins tan diferents en només tres anys. El Mallorca, ambiciós i en ascens, representa un model de creixement sostenible, mentre que l’Espanyol , un històric del futbol espanyol, continua immers en una crisi que sembla no tenir fi.
