Joves al poder a l’Espanyol: compromís i talent del planter sota la batuta de Manolo González
Just abans de l’aturada, el RCD Espanyol collia davant el Mallorca una victòria que no sols atorga tres punts vitals per a allunyar-se de la zona de descens, sinó que també ha servit com un punt d’inflexió en la moral de l’equip. En el centre d’aquesta transformació es troba Manolo González, un tècnic arribat des de les categories inferiors i que està començant a deixar la seva petjada en un primer equip en el qual no ha dubtat a integrar als joves valors de la casa. Malgrat les crítiques que ha hagut d’escoltar en alguns moments per no comptar massivament amb els nois del filial, el seu enfocament ha demostrat ser efectiu, especialment en un context on la direcció esportiva s’ha vist obligada a limitar les seves inversions per la decisió de la propietat del club de tancar l’aixeta dels diners destinats a anar al mercat. La seva gestió dels canteranos ha estat clau en el ressorgir de diversos futbolistes de la casa, els qui han trobat en ell un suport i una oportunitat per a brillar.
Els primers 60 minuts del partit contra el Mallorca van ser considerats els millors en molts mesos per a l’Espanyol . Aquest rendiment excepcional es deu en gran manera a la filosofia de treball de Manolo, que ha aconseguit inculcar un estil de joc compromès, intens i pressionant. La seva confiança en canteranos com Jofre Carreras i Pol Lozano, ha estat clau per a desbloquejar el potencial d’aquests joves talents. Jofre, que es va destacar amb una assistència i un gol, i Pol, en plena fase de creixement, han respost positivament a la confiança dipositada en ells, que no sempre ha sabut ser entesa per l’entorn.
“Molts jugadors estan creixent. Jofre ho ha passat malament a nivell personal i m’alegra veure el seu nivell. És una de les persones que més s’ho mereix”, declarava Manolo González després de la trobada del passat dissabte, posant de manifest el seu compromís amb el desenvolupament individual dels seus jugadors. Aquest tipus de suport i proximitat no sols fomenta el rendiment en el camp, sinó que també crea un ambient de confiança que permet als joves jugadors desembolicar-se plenament. Només cal recordar com aquesta mateixa setmana, el gironí destacava el suport del preparador en un moment en què necessitava aquesta proximitat en un moment personal especialment dur amb la pèrdua dels seus pares; “Manolo és com un pare per a mi”, reconeixia Jofre Carreras. Per part seva, Pol Lozano, manifestava el dilluns unes significatives paraules sobre l’ascendent que té sobre ells el tècnic de l’Espanyol: “Saca rendiment de sota les pedres, el vestuari està a mort amb ell, i això es veu cada cap de setmana”.
No va ser menys altre dels destacats, Omar El Hilali, que continua creixent gràcies a la confiança dipositada en ell pel gallec, i que aquest dimecres destacava davant els mitjans, “és un entrenador que el ve lluitant des de baix, somiant en algun dia entrenar en Primera divisió. El seu treball i que és una magnífica persona li ha fet arribar on està ara i espero que estigui molts anys més en l’elit, perquè Manolo González el mereix”.
L’èxit de Manolo González radica no sols en la seva capacitat per a obtenir resultats immediats, sinó també en la seva visió a llarg termini. Davant la falta de recursos econòmics, ha optat per solucions imaginatives, com les cessions, i ha apostat decididament per la pedrera. Aquesta estratègia no sols és una necessitat, sinó que ha mostrat ser una via d’èxit. Uns altres canteranos, com Joan García i Omar, també estan brillant i evidencien que la riquesa de l’Espanyol radica en la seva prolífica pedrera, a la qual cal cuidar davant avisos com el de l’ex director esportiu perico Jordi Lardín, que es mostrava en una recent entrevista a La Grada Online pessimista respecte al seu futur a mitjà termini com a font de talent per al primer equip.
La direcció esportiva, encapçalada per Fran Garagarza, ha reconegut la importància d’alimentar el primer equip amb talent local, i Manolo González està demostrant que el camí cap a la recuperació de l’Espanyol pot estar en les seves pròpies files. En resum, el treball del preparador perico és un testimoniatge que, fins i tot en temps difícils, la confiança en la pedrera i el desenvolupament de joves talents poden ser la clau per a l’èxit. La seva habilitat per a extreure el millor dels seus jugadors i crear un equip cohesionat pot marcar la diferència en el futur immediat de l’Espanyol. Amb aquest enfocament, el club sembla estar en el camí correcte per a superar els molts desafiaments que enfronta en La Lliga. Així, en un any marcat per la incertesa, la figura de Manolo González es perfila com un far que guia als joves talents cap a un horitzó més brillant.
