L’Espanyol Femení es juga avui l’ascens davant Osasuna; com explica la seva capitana Carol Marín, “és un tot o res”
Avui és sens dubte el dia més important dels últims anys per a l’Espanyol Femení, i és que les blanc-i-blaves es juguen l’ascens a la màxima categoria, a la Primera Divisió Femenina, la Liga F, la principal competició pel que fa a clubs del país. Les espanyolistes, unes de les fundadores de la Lliga, van baixar en 2021 a Segona per primera vegada en els seus 50 anys d’història després d’una nefasta temporada, un cop brutal per a un equip dels més llorejats d’Espanya amb una Lliga, sis Copes de la Reina i cinc Copes de Catalunya; ara, després d’una temporada molt dura, estan a només un partit, el que juguen aquesta tarda a les 19.00 hores en la Ciutat Esportiva Dani Jarque davant l’Osasuna, de tornar a la màxima categoria. Per a aconseguir-ho, han de donar la volta a la final del playoff, que es va posar en contra després del 1-0 de l’anada en el Sadar; les navarreses, que també somien amb aquest anhelat ascens, arriben amb l’avantatge de de el 1-0 reeixit per de Maite Valero per a aquest encontre de tornada en camp de l’Espanyol , i no posaran fàcils les coses després de 6 temporades consecutives quedant-se a un sol pas de pujar. Cal recordar que una victòria o fins i tot l’empat suposaria l’ascens per a les rojillas, mentre que un triomf perico per la mínima, ens portaria a la pròrroga i no hi ha penals, puja el millor classificat en la lliga regular, en aquest cas l’Espanyol que compta amb aquest avantatge a més de la de jugar la volta a casa davant una afició que omplirà les instal·lacions de Sant Adrià.
El possible onze de l’Espanyol davant l’Osasuna Femenino
La nostra analista, Àlex Cobas, ha portat a la seva secció un repàs a la plantilla de l’Espanyol Femení, avançant al costat de Carlos Martínez i Marta Mendoza, que tenen un ampli coneixement de l’equip, el possible onze que jugarà aquesta tarda: Romy Salvador sota pals; Lucía Vallejo per l’esquerra i Daniela Caracas per la dreta, amb Simona Botero i Julia Guerra com a centrals; triple pivot en el mitjà del camp amb Ana Hernández com stopper i Nayadet Opazo i Carol Marin més avançades, com a enganxament Mar Torras, i a dalt Lice Chamorro amb la dura d’Ángeles o Judith Pablos.
Carol Marín, capitana de l’Espanyol Femení, parla del gran repte d’avui en què hi ha en joc l’ascens: “Ens ho mereixem”
En el programa hem parlat amb la capitana blanc-i-blava, Carol Marín, que ens ha explicat com s’ha sentit en els dies previs a aquesta cita tan especial: “El dilluns i dimarts no sentia tant aquests nervis, estava més tranquil·la i relaxada, el dimecres en aixecar-me ja passen més coses pel cos i la ment. Aquí ho tenim, és un tot o res, és normal que se sentin aquests nervis”. El gol d’Osasuna en el Sadar va impedir afrontar aquesta cita amb un resultat més favorable: “Va ser un partit bastant competit, potser el més just hauria estat un empat. L’equip es va mostrar bastant sòlid durant tot el partit, i vam tenir bastants aproximacions, portant molt perill en córners, faltes i contraatacs, alguna cosa que havíem treballat. El gol al final del partit ens deixa una mica tocades de moment i per tot el treball que portàvem fent els 80 minuts anteriors, però crec que l’eliminatòria està molt oberta, al final és un gol, mantenir la porteria a zero, tenim una portera increïble, la millor de la categoria, confio molt en ella, soc optimista. Som l’equip més golejador de la Lliga, i a la nostra casa, amb la nostra afició, tot em fa pensar que mínim un gol ficarem”. La portera blanc-i-blava, Romy Salvador, va ser protagonista involuntària del partit en encaixar un gol inesperat; la capitana perica saca la cara per la meta, insistint en la seva qualitat i en el que ha donat a l’equip al llarg del curs: “Per a mi Romy és diferencial, crec que ho ha demostrat tota la Lliga. És una passada veure-la entrenar, és una portera increïble, té un nivell altíssim, podria jugar on volgués, confio plenament en ella”.
Li preguntem a Carol Martin si en el si de l’Espanyol hi ha obsessió per saber que cal marcar davant Osasuna, donat el resultat en l’anada: “No pensem ni que anem per darrere en l’eliminatòria, ni obsessionar-nos que cal marcar. No hem de precipitar-nos, el partit és molt llarg, i al final és un partit a tot o res, guanyar-ho i ja està, si guanyem el nostre partit sabem que l’organisme l’aconseguim”.
Osasuna, l’últim escull que li queda a l’Espanyol Femení per a tornar a la Lliga F, és un equip molt fort físicament en el centre del camp: “Al final, el típic, Osasuna mai es rendeix, no donen una pilota per perdut. Tenen un joc bastant marcat, molt de joc directe amb alguna migcampista alta que tenen i buscant prolongacions i pentinades, és el seu major fort. Ho sabem per a aquest partit i l’intentarem contrarestar. Nosaltres podem usar diferents registres al llarg del partit, és una cosa que ens ve bé i ens fa diferents, i l’única cosa és ser valentes per a quan calgui jugar més directe, i quan calgui tenir més pilota en camp contrari, aprofitar-ho, és el que ens va faltar en el Sadar”.
Carol va marcar un gran gol en la semifinal contra l’AEM Lleida, la qual cosa demostra que hauria d’animar-se a xutar més: “És una cosa que molta gent em diu, també des del cos tècnic; a vegades no estàs en la posició que voldries o no vols ser egoista en veure a una altra companya. És una eina que hem d’usar més, sobretot en aquest partit, i provar més a la portera rival, veure si per a o no, a vegades ens anem sense saber-ho, pot ser determinant en aquest partit”. Ara la capitana juga més avançada; la futbolista perica explica que “m’agrada molt arribar a l’àrea, tinc aquest últim passi, bon tret de fora de l’àrea i entrades de segona línia. M’he trobat còmoda jugant de ‘6’, al final necessito la pilota, i si ha hagut de ser aquí per a ajudar a l’equip, encantada. Ara amb equips que juguen molt més directe i amb pilotes aèries, que no és el meu fort, prioritzem a altres jugadores aquí, però a l’hora de jugar la pilota el míster em demana el mateix, que m’atreveixi, que sigui jo mateixa”.
Tornant al partit, és certament tensionant haver-se de jugar tota la temporada en 90 minuts; és una responsabilitat que obligatòriament ha de generar pressió: “La temporada ha estat increïble de tot l’equip, mereixíem ascendir igual que el Dépor, però cal demostrar-lo en el camp. Aquest dijous hem de demostrar que som millor equip que Osasuna i que ho mereixem més que elles. El que ha passat durant la temporada ja no serveix de res, només val el partit del dijous, és on hem de demostrar que volem l’ascens i ens el mereixem”. Qüestionada per si és el present l’any que més a prop està l’ascens, reflexiona: “Possiblement, sí, l’any passat vam estar lluny i fa dues ens la vam jugar davant el Levante Las Planass, però la temporada no va ser tan bona com aquesta. Hem estat un equip molt golejador, ens han marcat poc, ens el mereixem”. “La nostra màxima il·lusió és que la Dani Jarque estigui plena, l’afició serà important, quan no podem més ens estarà animant i ens donarà forces per a tirar endavant. S’ha sofert molt amb el Femení, i tota la temporada hi ha hagut gent animant-nos, es mereixen una alegria, com les nostres famílies i la gent que està en el club en el dia a dia que ens han ajudat a arribar aquí”, explica Carol Marín, que ha visualitzat el que pot viure’s avui en la Dani Jarque: “Últimament, no faig més que pensar en com serà el partit, què passarà quan fem un gol, com serà el moment que ascendim… el visualitzo perquè vull que sigui el que passi. Si ploraré? Porto tres anys en el club i és el més a prop que estarem de poder pujar, tinc un sentiment de pertinença bastant gran i si pugem serà la recompensa a aquests anys per seguir, encara que fora en Segona, quan vegi a la meva família i al meu nuvi segur que em poso a plorar”.
Temps de tertúlia
En el temps de tertúlia, hem comptat amb l’entrenadora i analista Juliana Garcia, el també tècnic Fran Güells -tots dos amb passat perico-, Francesc Bonet i el mateix Carlos Martínez per a debatre sobre quines expectatives tenen respecte al partit de les de Juan Ignacio Ibarra.
