La Grada Online

General

Patrocinis que li han sortit carabassa a l’Espanyol

La notícia que el RCD Espanyol es veia obligat a iniciar accions legals contra Stage Front per impagament i incompliment de contracte, i finalitzar així de manera abrupta l’acord del naming right de l’estadi després de tan sols un dels cinc anys de vigència prevista el dia de la signatura sacsejava aquest dilluns l’entorn perico. Immediatament, venien a la memòria anteriors casos d’acords amb patrocinadors que també va caldre tallar de manera precipitada i involuntària amb un desagradable i fins i tot a vegades injust efecte secundari, que el nom de l’Espanyol pogués veure’s d’alguna manera esquitxat. El Subdirector General de l’Espanyol Toni Alegre responia als problemes haguts amb Stage Front, Crypto Snack i Power8, defensant que establir negocis amb determinat perfil d’empreses sempre comporta un risc, assumible pel desig d’aconseguir un retorn econòmic en benefici de la tresoreria de l’entitat; en concret, explicava que “com a empresa pots actuar de manera conservadora i tenir uns ingressos X i hi ha una altra fórmula de treball, mantenir un bloc conservador però intentar buscar noves oportunitats en àmbits menys habituals. Són tres situacions, molts altres s’han acabat donant bé. Però si vols créixer hi ha una ràtio de situacions arriscades. Ja hem cobrat part i ara cal deixar que segueixi tot el seu curs legal”. Aquest cas com afirmava no té res a veure amb el de Power8, perquè aquí la clau ha estat que el seu pla d’expansió ha experimentat un canvi de guió i això ha generat alguna dificultat, però al final tots dos han derivat en impagaments i en la necessitat d’interposar accions legals per a cobrar.

Power8, l’empresa pantalla que es va aprofitar de l’Espanyol per a estafar a inversors asiàtics

En 2015, l’Espanyol ja va rescindir el contracte amb Power8, primera patrocindaora dels naming rights de l’estadi i també de la samarreta del primer equip, quan aquesta va entrar en situació de concurs per liquidació. Els problemes d’aquesta presumpta empresa proveïdora de tecnologia per a cases d’apostes en línia van començar a conèixer-se al febrer d’aquest any, arribant a acusar-se a l’empresa d’estafa piramidal; de fet, va haver-hi diversos centenars d’afectats en països orientals que van denunciar a Power8, que poc més tard, a l’octubre, va entrar en un procés de liquidació. “Sospitàvem que alguna cosa d’això podia ocórrer, però esperàvem que fos més endavant, com a mínim als tres anys, quan teníem la possibilitat de trencar el contracte”, va explicar el llavors president Joan Collet en la Junta d’Accionistes on es va detallar tot aquest cas.

El club havia signat un contracte de set anys amb la companyia de suport tecnològic, que havia de proporcionar-li 38,5 milions, encara que únicament es va cobrar un termini. La desaparició del seu principal patrocinador va ser un cop dur per a l’entitat, ja que compensava el seu fons de maniobra negatiu de 29,3 milions d’euros amb diferents arguments per a justificar el seu estat d’empresa en funcionament, entre ells, la signatura d’aquest contracte per set temporades dels quals només va cobrar 8,5 milions; i això, a pesar que la desapareguda empresa podia trencar l’acord de manera unilateral en la tercera temporada.

Aquests pagaments van ser embargats per Hisenda en una renegociació que es va produir aquest mateix mes per l’elevat deute que tenia el club amb l’administració tributària, que ascendia llavors a 48,4 milions. El tancament de l’oficina va fer que el club demandés a Power8 per impagament al febrer de 2015, quan se’ls va notificar un “canvi d’oficina” per part de l’empresa, malgrat que mai es va saber més d’aquest possible trasllat. Aquest frustrat acord era el primer d’un club espanyol, i es pretenia fos una de les palanques per a aconseguir la viabilitat econòmica del club, desig frustrat perquè Power8, aquesta suposada empresa de la qual Joan Collet va dir en la presentació de l’acord era “marca líder” en el seu sector, no era més que una mera pantalla per a les activitats il·lícites de Philippe Charles William Cappelle i Bryan Leonard Cook. Tots dos van constituir Power8 a Costa Rica amb un capital de vint cèntims d’euro; a través d’ella, van estafar una xifra estimada de 2.000 milions a inversors asiàtics als quals prometia dividends molt elevats. Cook necessitava un reclam per a atreure a aquests inversors asiàtics, i res millor que tenir acords amb grans clubs de futbol europeus com el Fulham, l’Everton, i el mateix Espanyol, amb qui va signar el 13 de juny de 2014. La inversió mínima era de 4.000 euros i solo es podia fer des d’Àsia, mai des d’Europa; un dels reclameu-vos per als inversors asiàtics -estafats- era un viatge de regal perquè veiessin amb els seus propis ulls com Power8 presidia el nom de l’estadi de Cornellà-El Prat. Quan es va destapar la trama, els seus responsables van desmuntar el quiosquet al gener, un mes abans de la demanda de l’Espanyol . Malgrat que en el club van relativitzar el tema al·ludint que s’ha cobrat part dels diners pactats, la veritat és que va suposar un desprestigi per a la imatge del RCDE , a pesar que pot considerar-la-hi una víctima més d’aquell tèrbol assumpte.

Bitci i els seus tokens

L’Espanyol es va trobar en 2022 en una situació similar al cas Power8 amb l’empresa turca de criptomonedes Bitci, un dels proveïdors oficials del club, que va incomplir amb els pagaments estipulats en l’acord signat un any abans -l’acord era per tres campanyes-. Bitci va abonar segons sembla la quantitat fixa establerta en el contracte, però no amb la part variable, davant el que el club emprendre accions legals i denunciar l’impagament davant la justícia. A més de l’Espanyol, altres clubs com la selecció espanyola, el Cadis i l’Alabès també van tenir problemes similars amb Bitci, que va justificar els impagaments en els canvis legislatius relacionats amb els criptoactivos.

L’acord amb Crypto Snack, vist i no vist

Un any va durar la relació de l’Espanyol amb Crypto Snack, una empresa també de criptomonedes. Sense que hi hagués explicació oficial del motiu, el nom de l’empresa de criptomonedes va ser eliminat de les samarretes d’entrenament del primer equip, on apareixia durant els 12 mesos anteriors, i va ser esborrat de la llista de sponsors que figura en la web de l’entitat de l’entitat perica. De la mateixa manera, iniciada la competició, va deixar de ser present en la part posterior dels pantalons de joc del primer equip. El club i Crypto Snack van trencar el seu acord després del primer any dels tres que s’havien compromès a treballar junts.

L’acord per part d’aquestes dues entitats es va fer oficial al maig de 2022 en un acte on el llavors director de màrqueting del conjunt perico, Toni Alegre, va explicar que l’empresa de criptomonedes s’havia convertit en “un dels vuit patrocinadors top del club”. Mao Ye, CEO del RCDE , va expressar que “tant de bo puguem fer història junts durant els pròxims tres anys”. Un desig que va quedar molt lluny de ser una realitat per a l’entitat, que en incloure a Crypto Snack en el conjunt de marques auspiciantes, aspirava a impulsar l’organització d’esdeveniments de l’àrea de les criptomonedes i les altres tecnologies de blockchain en les instal·lacions blanc-i-blaves. Curiosament, al mateix temps que Crypto Snack i el club perico trencaven, el futbolista perico Martin Braithwaite decidia sumar-se a la companyia com a accionista. “Estic emocionat de formar part de la missió de Crypto Snack de democratitzar l’accés i l’ús de la tecnologia blockchain en la vida quotidiana, començant per acostar-los als mons del futbol i l’esport”, comunicava l’atacant danès destacant les criptomonedes com el futur dels pagaments i transaccions a nivell mundial.

 

 

 

 

Etiquetes: