Per què no guanya l’Espanyol? L’equip, obligat a començar a sumar de tres en tres si no vol veure perillar el playoff
L’Espanyol, que va igualar el seu partit a Valladolid contra l’actual líder de LaLiga Hypermotion, va deixar escapar una vegada més l’oportunitat d’acostar-se als llocs d’ascens directe, quedant a cinc punts de distància. Malgrat sumar només un punt enfront del conjunt periquito, el conjunt blanc-i-violat es manté en el cim de la Segona divisió, beneficiat per la derrota del Leganés a Albacete. L’Eibar tampoc va aconseguir una victòria en la seva visita al Levante i, després d’empatar, se situa tercer, a dos punts de l’ascens directe. En canvi, aquells equips que segueixen a l’Espanyol i lluiten per assegurar un lloc en els playoffs d’ascens van escurçar terreny, pressionant al conjunt blanc-i-blau que no pot permetre’s distraccions en les tres finals restants per a, almenys, assegurar la seva participació en la promoció: l’Oviedo, cinquè; el Racing de Santander, sisè; i l’Sporting, setè, van sortir airosos en els seus compromisos i es posicionen molt prop de l’Espanyol en la classificació, a només un punt els asturians i els muntanyesos, i a dos els asturians. L’Elche va ser l’únic que va fallar en el seu intent per entrar en els playoffs.
Com hem explicat en ‘La Graderia Ràdio’, ara toca ser realistes i al primer equip de l’Espanyol no li queda una altra que deixar-se d’una vegada d’empats que no porten a cap lloc, i guanyar: si no comença a sumar de tres en aquesta recta final del curs, perilla fins i tot el playoff. Cal no oblidar que dilluns que ve l’equip rep a l’Oviedo , equip que està només un punt per sota dels blanc-i-blaus en la taula, i el que no sigui un triomf pot acabar d’obrir la caixa de Pandora.
Sense que serveixi d’excusa, segueix el greuge arbitral
Evidentment, no es pot passar per alt el factor arbitral en la situació de l’equip, i és que la de Xai Vega ve a unir-se a la llarga llesta d’actuacions dels de negre aquest curs que no han estat per a res favorables als interessos blanc-i-blaus. El possible penal sobre Jofre Carreras, les mans fora de l’àrea del meta del Valladolid Jordi Masip que haguessin suposat la seva expulsió, i la rigorositat en les targetes a Nico Melamed, engrosseixen els greuges en aquest sentit.
Un partit decebedor en el qual l’Espanyol havia de sortir a guanyar, i no ho va fer
El nostre analista, Àlex Cobas, ens ha portat com cada dilluns el gràfic que reflecteix el attack momentum del partit, en el qual es comprova que aquestes ganes de sortir per totes des del minut 1 de les quals parlava dies abans Martin Braithwaite no es van traslladar sobre el verd, i que la iniciativa va ser de l’equip rival. Un partit decebedor en el qual l’Espanyol havia de sortir a guanyar, i no ho va fer.
Com veu Gonzalo de Martorell a l’Espanyol?
Per a comentar la situació de l’Espanyol hem parlat amb Gonzalo de Martorell jr., company de ‘El Quiosquet’ i fidel seguidor espanyolista, que en els últims temps ha estat crític amb tot el que embolica al conjunt blanc-i-blau. Després de l’empat davant el Valladolid, reflexiona: “Portem pensant que és una final molt de temps i no estem a l’altura. Va ser l’últim bany de realitat, i hem d’acceptar-la: l’ascens directe és matemàticament possible però no hi ha res que et faci pensar que s’aconsegueixi, i amb el playoff, compte. Crec que ens classificarem però sofrirem molt i no tinc res clar que pugem. De l’inici de temporada en què pensàvem que pujaríem amb la gorra a això, és preocupant. No vull pensar ni en el context que no ens classifiquem per al playoff: seria un drama històric. El problema és que no l’afrontes amb la convicció que el guanyes i puges. Si ens quedem en Segona un any més és un drama absolut, i fins ara no li hem vist les orelles al llop de veritat, pensàvem que guanyaríem els últims partits i no s’ha donat perquè estem i juguem molt malament, i no hem tingut l’ajuda dels àrbitres, ha estat un mix perfecte entre no estar a l’altura en el camp i decisions arbitrals en contra. Entre que som molt dolents i els àrbitres també, està sent un desastre”. Gonzalo s’ha mostrat molt crític en xarxes amb el tema arbitral, i reivindica el dret a alçar la veu davant aquest greuge: “L’historial de l’Espanyol amb els àrbitres és tremend; la realitat no té només una cara, té vàries. Dir que no pugem pels àrbitres és una mentida, però s’ha de poder dir. Compro tot, tots estem d’acord en el mal que juga l’equip, però hi ha una sèrie d’errors arbitrals en partits clau que et farien ser allà. Es poden dir totes dues coses, que no s’estan complint les expectatives a nivell esportiu i que els arbitratges estan perjudiquen. No crec que sigui un complot per això de l’any passat, però les queixes arbitrals de final de temporada van asseure malament al col·lectiu arbitral, no crec que hi hagi campanya però una mica de mania ens tenen, els costa molt xiular. Els altres clubs més grans de la categoria reben tracte com a tals, el contrari que l’Espanyol, que tampoc crec que l’estigui gestionant bé a nivell institucional. Treball en ‘El Quiosquet’ treballant a Madrid, parlo amb molta gent i tinc una altra perspectiva diferent, i m’adono que quan Ángel Torres fica una ‘cagada’ té una repercussió mediàtica que sacseja alguna cosa, al València també es queixaven i era notícia a Espanya, i així molts exemples. No se m’ocorre com podem fer-ho, perquè jo arribo ahir a la nostra redacció, parlo de l’atracament que vam patir i no li importa a ningú. Hi ha gent als comandaments fent coses molt bones a nivell de comunicació, però sigui de pensar a un nivell més global, no ha de ser notícia només en els mitjans de comunicació sinó a nivell nacional que un històric està sent perjudicat”.
Gonzalo de Martorell jr. També fa un avís de cara al futur: “Hem de fer un exercici de sinceritat, saber on estem i qui som; Fran Garagarza va fer unes declaracions afirmant que s’havia d’acceptar la situació de l’Espanyol, i la realitat és que els últims anys hem baixat dues vegades, hem pujat una, l’equip no compleix les expectatives esportives i no som el que érem. Hem de pujar, i una vegada fet hem de fer un exercici d’introspecció, començar de zero, construir amb humilitat i deixar-nos d’històries perquè si no, no pujarem”.
Temps de tertúlia: el complicat que és continuar creient en l’Espanyol
En el temps de tertúlia, aquest dilluns hem comptat amb les opinions de Juan José Caseiro, Víctor Maymó i Juan Terrats. Caseiro, malgrat el complicat que resulta defensar la posada en escena en Zorrilla i la performance de la majoria dels futbolistes, vol ser positiu i prefereix pensar que fins que sigui matemàtic, pot haver-hi una oportunitat per a aconseguir l’ascens directe. Maymó reconeix per la seva part que per a ell és un dia difícil, perquè si és el cas ha deixat de creure en l’ascens directe d’un equip en el qual veu a un Manolo González superat i a uns jugadors amb un discurs buit. L’experimentat periodista dona en la diana en lamentar que durant tant de temps s’hagi posat l’accent en la defensa quan el problema real actualment radica en un mig camp que no crea joc i un atac que no remata. En qualsevol cas, Terrats continua insistint el problema de base que és la deficient confecció de plantilla per part de Fran Garagarza; a més, ha revelat que després de la contundent derrota del filial davant l’Europa va entrar en el vestuari pronunciant unes paraules que considera molt greus, i que d’haver estat dirigides a algun dels seus fills haguessin acabat en denúncia “perquè és un impresentable”; a més, ha confirmat que els capitans del primer equip li han prohibit l’accés al vestuari.
