L’Espanyol, en alerta vermella defensiva: un problema urgent que necessita solució
L’Espanyol travessa un moment delicat i la seva fragilitat defensiva és, sens dubte, un dels factors que estan complicant l’arrencada de la temporada. Una situació molt diferent de la qual es va viure la passada campanya, quan l’arribada de Manolo González a la banqueta va portar amb si una solidesa enrere que va ser crucial per a l’anhelat ascens a Primera divisió. En aquell tram final de curs, l’equip va aconseguir mantenir la seva porteria a zero en nou de 16 partits, consolidant el seu èxit en una defensa que es va mostrar gairebé inexpugnable. Avui, aquesta mateixa línia s’ha convertit en una de les grans preocupacions per a Manolo González, que ha de fer el possible per a redreçar el rumb en fase defensiva si no vol veure com segueix la sagnia de gols i punts.
Un problema de fons: 168 rematades rebudes
Els números no menteixen, i les estadístiques reflecteixen la realitat d’un Espanyol que es troba en serioses dificultats defensives. Segons les dades de LaLiga, recopilats en una anàlisi sobre el tema que realitza avui Munado Deportivo, els blanc-i-blaus han concedit 168 rematades en les deu primeres jornades, la qual cosa suposa una mitjana de gairebé 17 trets per partit. Joan García, malgrat ser el portera amb més parades del campionat (46 en total), no ha pogut evitar que 17 d’aquests tirs hagin acabat en gol, amb una preocupant tendència a l’alça: cinc gols en les primeres cinc jornades i dotze en les següents cinc.
L’encontre del dissabte passat a San Mamés va ser un exemple clar de la fragilitat perica. L’Athletic Club, amb només deu rematades, va aconseguir anotar quatre vegades, la qual cosa va portar a Joan García a realitzar a penes dues parades. En canvi, el Reial Madrid va necessitar fins a 31 tirs per a aconseguir el mateix nombre de gols en el partit del Bernabéu. L’eficiència dels rivals enfront de l’Espanyol reflecteix una combinació d’errors defensius i dolenta fortuna que està costant molt car.
La defensa, de ser un bastió a evidenciar una feblesa preocupant
El canvi en la fiabilitat defensiva de l’Espanyol respecte al curs passat és alarmant. La passada temporada, el conjunt perico va construir el seu èxit des de la solidesa en la saga, mentre que en l’actual, a penes ha mantingut la seva porteria a zero en un 10% dels partits. De fet, segons Juanma Muñoz, conegut com Chiquidatos Futbol en X, l’antic Twitter, l’equip blanc-i-blau és el que més tirs a porta rep en LaLiga (6,20 per partit), un registre que només supera la temporada 2003-04 (6,47).
El problema va més enllà dels trets. L’Espanyol també és el tercer equip que més passades en llarg a l’esquena del seu defensa ha permès en el que va de campanya, un clar senyal de desajustaments tàctics i falta de contundència en la línia defensiva. Aquesta situació reflecteix la incapacitat de l’equip per a protegir-se davant situacions de perill, un aspecte que va ser la seva principal fortalesa en el tram decisiu de la passada temporada.
Un equilibri insostenible i el risc de viure al límit
L’eficàcia del Espanyol en les àrees havia estat, fins ara, inusitadament alta per a un equip recentment ascendit. No obstant això, com bé apunta Muñoz, aquesta efectivitat és molt difícil de mantenir al llarg d’una temporada. Fins a la visita a Bilbao, l’equip estava en un +20% d’efectivitat, però després del partit, aquesta xifra va caure al +16%, exposant la fragilitat en la qual es troba immers el conjunt perico. La diferència entre els tirs a porta a favor i en contra (-39) després de deu jornades no té precedents des de la temporada 2019-20, la qual cosa augura un camí difícil per als de Manolo González en la competició si no es corregeix el rumb.
Recuperar la solidesa, una necessitat
Si l’Espanyol vol lluitar amb garanties per la permanència, ha de retrobar la solidesa defensiva que ho va portar de retorn a l’elit. Manolo González té a les seves mans la missió d’ajustar una línia que ha perdut el caràcter competitiu que va definir al conjunt perico des de la seva arribada. La solució passa per corregir errors individuals i col·lectius, augmentar la concentració en els moments clau i recuperar la intensitat d’una saga que, de ser un bastió en l’ascens, ha passat a ser el taló d’Aquil·les de l’equip. La permanència es juga en gran manera en la defensa, i és hora de tornar a blindar-la.
