Espanyol – Real Oviedo: Que sí, coi, que som de Primera! (2-0)
L’Espanyol aconsegueix l’ascens a Primera Divisió després de vèncer per 2-0 al Real Oviedo gràcies a un doblet de Javi Puado.
Ho hem aconseguit. L’Espanyol torna a ser equip de Primera Divisió després d’haver superat el Real Oviedo per 2-0 en el partit de tornada de la final del play-off d’ascens. Els blanc-i-blaus en tenien prou amb guanyar per pujar de categoria i ho han fet gràcies a dos gols de Javi Puado just a la vora del descans.
Els moments previs a l’inici de la trobada han estat d’allò més emotius. L’Stage Front Stadium ha cantat l’himne a cappella i més fort que mai, vivint-se un ambient que posava els pèls de punta. Seguidament, s’ha dedicat un minut d’aplaudiments al mític perico Diego Orejuela, recentment mort.
L’Espanyol, molt revolucionat en l’inici
Com era d’esperar, l’Espanyol ha sortit amb el ganivet entre les dents amb l’objectiu d’agafar les regnes de l’eliminatòria al més aviat possible. No obstant això, la precipitació dels blanc-i-blaus provocava que prenguessin diverses decisions errònies en els últims metres del terreny de joc. La primera gran ocasió dels locals ha trigat deu minuts a arribar-hi amb un centre de Jofre Carreras que ha rebutjat la defensa carbayona quan Pere Milla estava a punt de rematar a boca de canó. Poc després, el mateix futbolista ha tornat a generar un ‘uiii’ en la tribuna quan s’ha llançat en planxa per rematar un centre d’Omar El Hilali, però la bola tan sols ha fregat la seva cabellera.
Després d’aquest bon inici local, el Real Oviedo ha aconseguit abaixar les pulsacions del partit gràcies a cuidar una mica més la pilota i també a Cordero Vega, que permetia que els visitants perdessin temps constantment i xiulava falta cada vegada que els ovetenses simulaven una caiguda. Ni mitja hora ha necessitat el col·legiat per cabrejar la tribuna.
A mesura que passaven els minuts, el Real Oviedo semblava estar més còmode perquè passaven els minuts sense incidències ressenyables. Això sí, el conjunt de Miguel Carrión s’ha emportat un bon ensurt quan Dani Calvo ha estat a punt de fer-se un autogol en rebutjar la pilota per sobre de la seva pròpia porteria. Això ha provocat un dels nombrosos serveis de cantonada que ha llançat el RCDE durant el tram final de la primera part.
Javi Puado embogeix l’Stage Front Stadium en dues ocasions
Els pupils de Manolo González semblaven incapaços de treure cap profit de les accions a pilota parada fins que Javi Puado ha fet embogir la graderia per mitjà d’un córner. Pere Milla ha centrat des de l’esquerra i el ‘7’, al segon pal, ha empentat la pilota cap al fons de la xarxa. Quan l’1-0 abans del descans semblava un escenari immillorable per als blanc-i-blaus, Javi Puado ha fet esclatar el goig novament en un contraatac. Pere Milla ha centrat des de l’esquerra i l’atacant ha signat el doblet amb un tir ras. Això ha provocat que tots dos equips agafessin el camí de vestuaris entre crits de ‘Que sí, joder, que vamos a ascender’.
L’Espanyol sufoca la rebel·lió ovetense
Lògicament, el Real Oviedo ha tornat del descans completament disposat a dominar el partit i buscar un gol per forçar la pròrroga. No obstant això, els blanc-i-blaus han controlat bé les primeres escomeses dels pericos. De fet, la primera ocasió de la segona meitat ha estat per a Martin Braithwaite, que s’ha desfet de dos rivals abans de provar un centre-xut que ha fregat el pal.
Quan s’havia complert l’hora de joc, Luis Miguel Carrión ha optat per cremar les seves naus i donar entrada al temut Santi Cazorla, que va fer un recital de futbol en la seva última visita a aquest estadi. Aquesta substitució ha estat el preludi dels constants assajos dels asturians per les bandes, però sense arribar amb claredat. No obstant això, Manolo González ha decidit moure la banqueta. Primer, Pere Milla ha estat substituït per Brian Oliván i, seguidament, el tècnic perico ha introduït un triple canvi: Víctor Ruiz, Álvaro Aguado i Salvi Sánchez han reemplaçat Keidi Bare, Jofre Carreras i Nico Melamed, respectivament.
Exercici de resistència, final feliç i invasió
La recta final s’ha fet eterna a l’Stage Front Stadium, cosa que podia haver evitat Álvaro Aguado en disposar d’un 1 contra 1 n enfront de Leo Román al 84′, però ha perdut la pilota quan ha fet la passada. Tot seguit, Manolo González ha esgotat els canvis, donant entrada a Pol Lozano per Javi Puado. El temps de descompte s’ha fet absolutament etern per als pericos. En el 92′, Borja Sánchez ha tingut la primera gran oportunitat per al Real Oviedo amb un llançament de Borja Sánchez des de la frontal que ha repel·lit Joan García en primera instància i també en segona quan Borja Bastón estava a punt de caçar la pilota a l’àrea petita.
Sense temps per a més, Cordero Vega ha assenyalat el final del partit i, en qüestió de segons, els aficionats blanc-i-blaus han omplert el terreny de joc a través d’una invasió de camp d’aquestes que succeeixen en les grans nits. Les nits com aquesta. PERQUÈ SÍ, COI, QUE SOM DE PRIMERA!
Fitxa tècnica
Espanyol: Joan García; Omar El Hilali, Calero, Cabrera, Pere Milla; Keidi Bare, Gragera; Jofre, Nico Melamed, Javi Puado; i Braithwaite.
Real Oviedo: Leo Román; Viti, Oier Luengo, Dani Calvo, Pomares; Luismi, Colombatto; Dubasín, Seoane, Moyano; i Alemao.
Àrbitre: Cordero Vega.
Estadi: Stage Front Stadium.
