Avui a ‘La Grada Ràdio’… Un paral·lelisme amarg: Valencia i Espanyol, atrapats en el mateix malson
- Xavi
- 0
L’Espanyol ha tornat avui al treball per a preparar el partit del divendres davant el Sevilla, que ha adquirit una dimensió especial després de la dolorosa derrota en San Mamés, on l’Athletic Club es va imposar per 4-1, deixant al descobert importants mancances tàctiques i anímiques en el conjunt blanc-i-blau. Des del xiulet inicial, els locals van marcar el ritme del partit, evidenciant la falta de solidesa de l’equip dirigit per Manolo González, qui no va aconseguir contrarestar el plantejament d’Ernesto Valverde. La desconnexió de l’equip i la incapacitat per a reaccionar davant l’adversitat van subratllar una fragilitat preocupant; no obstant això, més enllà del rendiment individual o col·lectiu, l’ombra d’una gestió deficient torna a apuntar cap a la falta d’inversió per part de Chen Yansheng. Un mercat de fitxatges sense reforços a l’altura ha deixat a l’equip mal armat per a afrontar una temporada que es presenta complicada.
Sigui com sigui, aquesta derrota deixa al Espanyol amb tot just dos punts d’avantatge sobre la zona de descens, enfrontant-se ara a un tram crític del calendari, amb dols davant el citat Sevilla, Barcelona i Valencia en l’horitzó. La situació comença a generar incertesa entre els aficionats, que miren amb preocupació tant el rendiment en el camp com les decisions des dels despatxos. Les pròximes setmanes seran clau per a determinar si Manolo González continua comptant amb la confiança de la cúpula o si els resultats no acompanyen, cauen en la temptació de tapar la seva mala gestió tallant per la baula més feble, que sempre és el tècnic.
Precisament un dels clubs contra els quals s’enfrontarà l’Espanyol, el Valencia, viu instal·lat en un caos que aquest dilluns aconseguia el seu punt més àlgid, i l’afició taronja sembla que no aguanta més. La derrota a casa davant la UD Las Palmas, equip que arribava en la seva pitjor ratxa històrica en Primera divisió, va deslligar la ira del valencianisme, convertint el camp i els seus limítrofs en l’escenari d’un conat de revolta contra Peter Lim i la seva gestió a través de Meriton Holdings. El crit de “Lim, ves-te’n ja!” va ressonar amb força, acompanyat de càntics exigint la dimissió de la directiva. Des d’abans del partit, l’ambient estava caldejat, però va anar durant i després de la trobada quan tot va esclatar. El tercer gol de Las Palmas va provocar que alguns aficionats abandonessin l’estadi en senyal de protesta, mentre uns altres es van dirigir a la llotja, exigint responsabilitats. Després del xiulet final, les protestes es van traslladar a l’Avinguda de Suècia, amb enfrontaments amb la policia i escenes de gran tensió als voltants de Mestalla. L’equip, últim en la classificació amb tot just 6 punts en 10 jornades, està a la vora de l’abisme: el projecte esportiu de Meriton ha convertit al València en un equip irrecognoscible, i el descens és ara una amenaça real. Mentrestant, l’afició continua exigint canvis profunds, però amb la sensació que la directiva segueix sense escoltar.
Aquesta situació tan insostenible ha fet que molts estableixin paral·lelismes amb el que succeeix en l’Espanyol, en mans d’un propietari absent i deixat de la mà. La diferència és que fins al moment, l’entorn blanc-i-blau no ha arribat a un grau de cansament tan gran com l’expressat per l’afició valencianista. Com reflexionava Francesc Via a La Grada Ràdio, malgrat que part de l’entorn continua disculpant als rectors de l’entitat, la veritat és que baix en mandat de Chen Yansheng l’entitat s’ha empetitit de manera significativa, arribant a perdre el primer equipo la categoria en fins a dues ocasions. Tal vegada, apuntava el nostre director, hauria de fer-se visible el descontentament de l’afició amb l’actual gestió, evitant no fa falta dir-ho qualsevol tipus d’incident, perquè almenys el propietari de l’entitat fos conscient de la sensació de cansament que viu una part significativa de la massa social.
El problema de l’Espanyol amb la pilota parada
El nostre analista Àlex Cobas ha mostrat en la seva secció alguns gràfics que venen a confirmar el problema que té l’Espanyol respecte a les accions a pilota parada; les estadístiques són molt negatives, com a mostra la diferència de gols esperats del conjunt perico respecte a la resta d’equips de LaLiga EA Sports, la qual cosa abunda en dues coses, la gran feina de Joan García, convertit en el porter que més atalla de la categoria en bona part perquè és al qual més disparen, i el mèrit que Manolo González hagi portat a sumar 10 punts a l’equip malgrat aquest escenari tan desfavorable.
La situació del València, i els paral·lelismes amb l’Espanyol: “Si el club desaparegués a Peter Lim li seria igual”
Tornant al tema dels paral·lelismes entre les situacions del Valencia i de l’Espanyol, hem contactat amb Roberto Ferriol, director de La Grada 91.4 València.
Ferriol es mostra obertament preocupat pel futur del conjunt valencianista: “Aquí el problema és que enguany veiem que sí que serà l’any, que hi ha poc al que agafar-se. Parlem quan començava la Lliga i parlem del tema, aquí cada vegada veiem el precipici més a prop. Això d’ahir va passar en la jornada 10, no em vull imaginar el que pot passar en la 37, la gent està nerviosa, molt calenta. S’acaba de ratificar a Rubén Baraja, no li ho poden carregar perquè és el que els defensa de tots els pals que els poden arribar, dins no hi ha ningú a l’altura del club i tenim un entrenador que és una llegenda del valencianisme superat”.
Un tema amb el qual estan topant, com en el Espanyol, és el de la cultura dels respectius propietaris, especialment hermètica: “Ens han agafat dues persones asiàtiques; els primers anys es podia parlar que la seva cultura és així, però arriba un moment en què això ja no val. Aquí es va fer viral una pregunta que se li va fer a Mao Ye en què se li va preguntar si no anaven a anar-se una vegada aconseguit a l’ascens. Aquí portem anys fent-ho malament, es veu com una clau el tema de l’estadi, i tots entenem que amb l’obra i podent vendre la parcel·la de l’actual camp arribi algú i s’interessi a comprar el club. Però si baixes i amb el deute que tens, ningú es ficarà aquí. Si desaparegués el Valencia a Peter Lim li seria igual, seria una inversió feta que ha sortit malament”. “Espero no haver de passar per dos descensos com l’Espanyol , la percepció és que podem ser un Zaragoza, estar molts anys sense ascendir”, es lamentava finalment el periodista, lògicament preocupat pel futur de l’equip ché.
Temps de tertúlia: la realitat d’un equip molt fluix
Aquest dimarts han visitat els estudis de RCE Àngel Bergadà, Carlos Latorre i Ferran Granell. Bergadà considera que “estem magnificant massa la derrota de San Mamés, el que va fer mal van ser les formes. Veient el partit em recorda quan fa anys era jove, jugava partits i em pesaven les cames i no podia reaccionar, és el que va passar l’altre dia. Malgrat una alineació que semblava ideal, no va sortir res, des del primer minut ens van desbordar, però no crec que sigui motiu per a esquinçar-se les vestidures perquè hi haurà més golejades com aquesta. Si aquestes derrotes serveixen per a obrir els ulls i millorar, benvingudes siguin: som un equip molt fluix, fer llenya sobre aquest equip és com fer-lo sobre un arbre caigut perquè va ser un suplici per a jugadors i per a banqueta”. Latorre incidia en aquests mateixos extrems, mentre que Ferran es manifesta en contra de manifestacions en el sentit que “no passa res, no ens ficarem amb l’entrenador dels jugadors, però estem abandonats per la propietat, a Chen Yansheng li és igual estar a Primera que a Segona. M’agradaria saber també a quina hora és l’hora aquesta setmana de la roda de premsa de Fran Garagarza, perquè també seria bo escoltar els nostres dirigents quan les coses van malament”.