Units per un sentiment: les històries d’Ainhoa i Oriol i l’esperit solidari de l’Espanyol, un club familiar que sempre tendeix la mà
Avui a La Grada Ràdio hem volgut aprofundir en un dels aspectes més commovedors del RCD Espanyol: la seva capacitat d’unir a l’afició en moments d’adversitat. Més enllà de ser un club de futbol, l’Espanyol ha estat tradicionalment un símbol de família, d’un sentiment que es transmet de pares a fills, generació rere generació. Però aquesta unió va molt més enllà del terreny de joc.
Al llarg dels anys, hem vist innombrables exemples de com el sentiment perico no es queda en les graderies, sinó que transcendeix i es converteix en una xarxa de suport i solidaritat quan un dels seus ho necessita. Davant situacions difícils com a malalties o altres circumstàncies personals adverses, l’afició blanc-i-blava ha demostrat que la seva lleialtat no es limita només a l’esportiu. En aquests moments, l’Espanyol es converteix en una autèntica pinya, en una única veu que s’alça per a ajudar i donar suport.
En aquest programa, hem volgut explorar algunes d’aquestes històries de solidaritat, mostrant com els seguidors de l’Espanyol sempre responen amb generositat i empatia quan es requereix la seva col·laboració. El sentiment perico, més enllà dels gols i els partits, es viu també en els gestos de suport i afecte que els membres d’aquesta gran família blanc-i-blava s’ofereixen mútuament. En definitiva, ha estat un programa per a celebrar la grandesa d’un club i la seva afició, units sempre per un sentiment que va més enllà del futbol.
D’entrada, hem tingut en els nostres estudis a Robert Hernando, exconseller de l’Espanyol, incansable activista perico i escritor que pateix un dels càncers més agressius que existeixen, el mieloma múltiple, i que ha compartit la seva experiència en el llibre El cancer partido a partido, firmando el empatet, on explica des d’un punt de vista molt íntim i personal en la seva condició aficionat del futbol el que és conviure cada dia amb una malaltia i tot el que això comporta.
Ell ens ha acostat la història d’Ainhoa, una jove perica amb càncer el màxim ídol del qual és Javi Puado; a través de Manolo González, es van gravar sengles vídeos que es van fer arribar a aquesta aficionada. D’allí va sorgir la proposta de convidar-la a l’estadi, a un entrenament, on va poder saludar, entre altres, a tècnics, jugadors, i al mateix Fran Garagarza. Un dia molt especial per a Ainhoa, que malgrat estar afectada pels efectes de la quimioteràpia ha atès la nostra trucada telefònica per a donar les gràcies a l’Espanyol i a tota la gent que li està ajudant en aquest tràngol. A més, Ainhoa precisava una perruca oncològica que s’adaptés a les seves necessitats, i en tan sols tres hores i gràcies a la solidaritat de diversos donants i, especialment, la d’un Ferran Granell que va completar la quantitat necessària per a la seva adquisició, se li ha pogut sufragar un element necessari perquè dins de les dificultats que afronta pugui sentir-se més còmoda amb la seva imatge.
Una imatge d’Ainhoa quan formava part de ‘La tertúlia dels nens’ en PericosOnline.ràdio, fa ja uns anys
Ainhoa, una noia certament admirable, ha destacat com el suport de la gent del RCDE i l’afecte i afecte que li han mostrat des de dins del club li està fent molt més suportable aquesta lluita de la qual sens dubte sortirà vencedora.
També hem conegut en el programa la història d’Oriol, un perico de 25 anys que necessita una cadira adaptada per a jugar a PowerChair. La seva mare, Anna, ens ha explicat quina és la situació: “És perico des de naixement, soci des de fa molt temps. Als 4 anys ho van diagnosticar de distròfia muscular de Duchenne, una malaltia minoritària degenerativa que no té cura. És totalment dependent. Tot el que necessiten aquestes persones val diners, hi ha ajudes però no suficients. Jo vaig crear una associació si ànim de lucre perquè ema sentia molt sola i així recaptar diners perquè la recerca no es pari i millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. Oriol es va quedar en cadira de rodes als 11 anys, i per desgràcia no havia pogut jugar al futbol. A Espanya hi havia equips de futbol adaptat però a Barcelona no, i justament el primer que s’ha fet, el Barcelona PowerChair, és justament l’equip d’Oriol. Ho va trobar per internet i em va demanar provar, i li va encantar; des que entra al fet que sali és feliç. Pot jugar amb la seva cadira amb una protecció, però és la de diari i no pot espatllar-se. Hi ha unes especials, ell la vol i com a mare l’haig d’aconseguir sigui com sigui. El seu cost és de gairebé 12.000 euros més ports de duanes; s’està fabricant i en un parell de setmanes la tindrem aquí a Espanya”. Per a col·laborar, podeu fer un donatiu en el compte ES88 2100 1354 3402 0015 6348, fent comptar en el concepte “donatiu cadira Oriol”. Fins ara porten recaptats uns 7000 euros.
Juanjo Dalmau, responsable de Reformes Dalmau, a més d’ajudar a Oriol, ha tingut un gest que diu molt de la seva qualitat humana: la seva empresa posa a la disposició de totes les persones amb mobilitat reduïda que necessitin fer petites adaptacions en els seus domicilis, a cost zero i amb la instal·lació inclosa, una sèrie d’elements que poden ajudar-los a fer aquestes modificacions. Es tracta de quatre cadires de paret plegables per a interior de dutxa, 10 agafadors curts i 5 llargs, 2 kits de barres per a lavabo. Els interessats podeu enviar-nos un email explicant el vostre cas i facilitant-nos un telèfon de contacte a lagrada@lagradaonline.com.
