L’Espanyol de Manolo González, un equip dur de pelar: l’Sporting no ho tindrà fàcil
Estem a només dos dies que Sporting de Gijón i Espanyol es vegin les care a el Molinón, en la anada de la primera eliminatòria del playoff d’ascens a Primera divisió. L’equip asturià espera la cita amb la moral pels núvols i amb el total suport de l’afició que omplirà el mític estadi -ja són més de 21.000 entrades venudes-; malgrat que va començar la seva participació en LaLiga Hypermotion ratllant a un gran nivell i fins i tot va estar durant moltes jornades en posicions d’ascens directe, el seu rendiment va baixar notablement en la segona volta, fins al punt que va acabar caient de les posicions de playoff en les quals va estar entrant i sortint repetidament, fins que gràcies a un últim esforç van aconseguir ficar-se en el preuat top 6 de la taula.
L’Sporting arriba a aquest playoff després d’haver sumat deu dels últims quinze punts en joc i oferint moments de bon futbol, mentre que l’Espanyol ho fa sense haver perdut en les últimes setze jornades, 12 d’elles amb Manolo González al capdavant de l’equip. Precisament hi ha una dada que parla molt i bé de la capacitat de resistència dels blanc-i-blaus des que el gallec ocupa la banqueta: en aquests 12 partits, 1195 minuts de joc inclosos els afegits, l’equip blanc-i-blau ha anat guanyant 238 minuts (un 20% del temps); ha anat empatant 916 minuts (un 77%) i ha anat perdent únicament 41 minuts, la qual cosa representa únicament 41 minuts, un 3% del temps jugat en aquests dotze partits; a més, tots aquests minuts, han estat jugant a casa, a l’Stage Front Stadium. Així, si bé és cert que existeix un dèficit de victòries des de l’arribada de Manolo González a la banqueta -el seu balanç és de 4 partits guanyats i fins a vuit empats, sense cap derrota-, aquesta capacitat de l’equip per a impedir al rival posar-se per damunt en el marcador és un argument de molt de pes en un playoff en el qual és important no encaixar resultats inflats que penalitzin les possibilitats de l’equip.
