Espanyol – Valencia: una finalísima que arrenca amb un gran hàndicap per als pericos
Hi ha partits que més enllà del tòpic transcendeixen els tres punts, i l’Espanyol – Valencia d’aquest dimecres és un d’ells. En plena lluita per la permanència, els blanc-i-blaus s’enfronten a un rival directe, un Valencia que arriba com a cuer, però amb l’oportunitat de retallar distàncies gràcies a aques partit ajornadt. No obstant això, la importància de la cita no arriba sola: Manolo González haurà de recompondre un centre del camp que perd a la seva peça clau.
Pol Lozano, baixa en el pitjor moment
Pol Lozano no podrà estar en aquest dol vital després de veure la seva cinquena groga en l’empat sense gols enfront d’Osasuna. El migcampista de Sant Quirze del Vallès ha estat una de les figures més destacades de l’Espanyol en les últimes jornades, aportant equilibri i visió al centre del camp perico. Des de la jornada sis, quan va ser titular enfront del Real Madrid, Pol ha estat un fix en els plans de Manolo, excepte per una breu lesió que li va apartar dels encontres contra Barça i Girona.
La seva absència suposa un problema majúscul per al tècnic gallec, que es queda sense el seu organitzador natural en un partit de màxima tensió. Ara mateix les alternatives per al doble pivoti al costat d’Alex Král són limitades.
Les alternatives de Manolo González
Amb l’onze ideal condicionat per la baixa de Pol Lozano, les opcions passen per moure fitxa amb jugadors del filial o retornar protagonisme a futbolistes que no han comptat amb massa minuts en els últims mesos. En el primer cas trobem a Rafa Bauza que és, sobre el paper, el relleu més natural. Ja va ser titular en partits de gran exigència, com davant el Barça i el Girona, i té característiques similars a les de Pol. No obstant això, la seva participació ha disminuït en les últimes setmanes, quedant-se fora dels dos últims partits.
També en el B està el recurs de Justin Smith, un jugador més ofensiu, acostumat a moure’s en posicions avançades del centre del camp. Encara que té qualitat tècnica, jugar com a migcampista podria suposar-li un repte en un encontre tan crucial. En el grup de jugadors de la primera plantilla amb poc protagonisme, està Álvaro Aguado: Malgrat ser una opció més experimentada, l’andalus ha passat a un segon pla des de setembre, amb poques aparicions que no li han permès consolidar-se com una opció de confiança per a Manolo González.
De l’encert en la seva elecció depèn que l’equip no es ressenti en una posició clau en un partit de màxima exigència per als blanc-i-blaus.
Un dol a vida o mort
L’Espanyol arriba al partit amb una dinàmica més positiva a casa que no a domicili, encara que l’empat enfront d’Osasuna va deixar la sensació que va faltar el tan necessari punt de qualitat per a tancar l’encontre. No obstant això, el punt serà ben rebut si els blanc-i-blaus aconsegueixen imposar-se al València .
Els de Rubén Baraja, que segueix en el càrrec davant les reticències de Peter Lim d’afluixar els diners que costaria tirar-lo per a portar a Quique Sánchez Flores, han tingut fins al moment una temporada per a l’oblit, però encara conserven opcions de retallar distàncies en la taula, ja que es troben a només quatre punts de l’Espanyol amb un partit menys que els blanc-i-blaus. Per a tots dos equips, el xoc del dimecres podria marcar un abans i un després en la temporada.
Un trencaclosques per a Manolo
El tècnic de l’Espanyol té davant sí un repte tàctic que no és menor, ja que trobar el substitut adequat per a Pol Lozano serà clau no sols per a mantenir l’equilibri en el centre del camp, sinó per a liderar un partit on els nervis i la pressió estaran a flor de pell.
