La de l’Espanyol, una estrena per oblidar i un futur immediat preocupant
Manolo González i el seu Espanyol no van tenir en absolut l’estrena a LaLiga EA Sports que pensaven. A Valladolid, l’equip va oferir una imatge molt preocupant, amb molt pocs aspectes rescatables, especialment en una primera meitat directament per a oblidar. Malgrat que en els dies previs al xoc des del vestuari s’insistia que eren conscients de la importància del partit tractant-se d’un dol contra un rival directe en la lluita per la permanència i també del calendari certament exigent que tenen els blanc-i-blaus en aquest inici de curs, la veritat és que la performance dels blanc-i-blaus va ser molt decebedor. Alguna cosa que preocupa i al que cal posar solució de manera immediata, ja que la competició no dona treva: després del debut de lliga contra el Reial Valladolid rep en la segona jornada a la Real Sociedad i després visita a l’Atlético de Madrid. Després d’enfrontar-se a Rayo i Alavés, el rival serà el Real Madrid, al qual seguiran Villarreal, Betis, Mallorca, Athletic Club, Sevilla, Barça, Valencia i Girona.
Un calendari com diem per a tirar-se a tremolar, i davant el qual ha de treure’s el màxim de punts possible perquè el projecte de Manolo González no passi a ser qüestionat; el tècnic és sempre la baula pel qual es trenquen els projectes futbolístics, i l’Espanyol en l’era Chen Yansheng no és precisament un model de paciència amb els tècnics. El tècnic, sincer com sempre, es va mostrar molt autocrític després de perdre contra el Valladolid: “La primera part va ser molt dolenta, per a oblidar. A nivell de joc, pressió, continuïtat, poca verticalitat, joc pla… és impossible guanyar així. En la segona millorem, vam tenir tres ocasions clares i amb més protagonisme, però res. No vam ser nosaltres. La primera part vam ser el contrari de l’any passat, que érem un equip intens i que estrenyia. Deixem jugar al rival. Si tens 50 pèrdues de pilota no fas mal, sinó que t’ho fan com en la jugada del gol. La primera part és per a esborrar. Juntament amb la primera part de l’Andorra de l’any passat, aquesta va ser de les pitjors primeres parts des que soc entrenador de l’Espanyol”.
Els nous fitxatges, una esperança a la qual agarrar-se
Manolo González va destacar en qualsevol cas com a aspecte positiu al qual agarrar-se que “la segona part dona motius per a creure i estar més tranquil”. Efectivament, l’equip va millorar en la segona meitat gràcies en part a la intervenció de jugadors com Král i Cardona, que es van unir a un Alejo Veliz que també el va intentar des del principi malgrat les dificultats a l’hora que li arribessin pilotes en condicions.
Les limitacions econòmiques que impedeixen al RCDE tancar fitxatges de campanetes ha obligat a un emmanillat Fran Garagarza, que disposa d’un pressupost molt ajustat, a buscar en el mercat europeu jugadors a préstec que puguin aportar qualitat i rendiment immediat, homes que no hagin triomfat en els seus clubs d’origen amb fam que ajudin a l’objectiu que passa per consolidar-se en la màxima categoria. No obstant això, està per veure si són realment diferencials i donen a la plantilla aquest plus de qualitat que necessita. A menys de deu dies perquè tanqui el mercat, el director esportiu blanc-i-blau ha d’accelerar per a donar a Manolo González el que encara espera; el tècnic blanc-i-blau, consumat el fisc en Zorrilla, insistia que “cal portar jugadors de nivell. Hem de millorar l’equip amb 1 o 2 fitxatges dins del que ens permeti el fairplay”. El que faci falta per a dotar de més qualitat a una plantilla que almenys vist el que va succeir sobre el verd de l’estadi val·lisoletà, no va especialment sobrada d’aquesta, és almenys un migcampista organitzador, ja que a Valladolid es va evidenciar la necessitat imperiosa d’un futbolista que mogui a l’equip.
No tot són reforços
Altres factors en els quals Manolo haurà de fer necessàriament recalcament és a treballar perquè l’equip sigui més intens des de la xiulada inicial, no com a Zorrilla quan es va veure amb el marcador en contra i l’equip que dominava el marcador va fer un pas enrere. A part d’aquesta falta d’intensitat, cal incidir a evitar caure en errors individuals com el que va desembocar en el gol del Valladolid i fallades de coordinació i posicionament que van quedar revelats en el cooling break del passat dilluns.
Manolo González ha d’afinar també
I a nivell personal, el preparador blanc-i-blau haurà d’afinar en l’elecció de l’onze, ja que no va estar especialment encertat a l’hora de triar l’alineació en el primer partit del campionat -va quedar evidenciat que en el centre del camp no poden coincidir dos homes com José Gragera i Pol Lozano, que no destaquen precisament per la seva manera de vehicular la pilota cap a zona d’atac, i que els nouvinguts mereixen ser de la partida-, i també en el moment de fer els canvis, ja que el gallec va demorar molt l’entrada de futbolistes que permetessin variar la seva proposta. Una llarga llista de factors en la qual treballar per a començar a oferir una versió més competitiva, sumar punts de manera immediata i evitar el veure’s enfonsats en la taula ja en dates primerenques.
