Avui a ‘La Grada Ràdio’… culpa i controvèrsia: l’Espanyol cau davant el Villarreal en un partit marcat per la polèmica i l’atac a l’àrbitre; un càstig sever plana sobre el RCDE Stadium
L’Espanyol va tornar a sentir l’amarg sabor de la derrota, aquesta vegada a les mans d’un Villarreal inspirat, liderat per un Ayoze Pérez en estat de gràcia. Malgrat l’esforç i la competitivitat mostrada per l’equip blanc-i-blau durant moltes fases del partit, tal com va succeir fa una setmana al Bernabéu, les dues derrotes consecutives comencen a pesar en l’ànim del club: malgrat que l’encontre va començar amb un Espanyol decidit a competir i que Jofre Carreras va avançar als pericos just abans del descans, després d’aprofitar una pilota en la frontal de l’àrea després d’un cobrament de falta de Brian Oliván que es va desviar lleugerament en Comesaña, despistant al porter, l’alegria no va durar molt ja que en l’últim sospir de la primera meitat, Ayoze, sense oposició, va cabotejar un centre de Baena, posant l’empat just abans d’anar-se al vestuari. En la segona part, l’Espanyol va sortir decidit a buscar el gol de la victòria: els de Manolo González van prendre la iniciativa i van estar prop d’avançar-se de nou amb una jugada que va acabar als peus de Puado, que Bailly va aparèixer in extremis per a evitar; no obstant això, el Villarreal no va perdonar en la seva oportunitat més clara: aprofitant els espais deixats per un Espanyol bolcat a l’atac, el segon cop de Ayoze va arribar darrere l’altre passi mil·limètric de Baena, que el va deixar només per a ajustar la pilota al pal esquerre, sentenciant el partit. L’Espanyol ho va intentar fins a la final, amb ocasions per a Puado i el debutant Ünüvar, però ni la fortuna, ni l’encert ni tampoc les decisions del col·legiat van estar del seu costat.
L’arbitratge també va ser un tema calent en el tram final. El col·legiat Quintero González va ser durament criticat per la seva permissivitat en una falta clara de l’ex perico Eric Bailly sobre Cheddira, que podia haver canviat el desenllaç del partit. A més, va mostrar diverses amonestacions polèmiques, inclosa una a Puado després de ser derrocat, i va acabar expulsant al segon de Manolo González per protestar. Després del xiulet final, un objecte llançat des de la graderia va impactar en l’àrbitre, incident que podria implicar sancions per a un Espanyol que segueix sense trobar la regularitat que necessita en el seu retorn a l’elit del futbol espanyol.
Un incident reprovable entela la imatge de l’Espanyol després del partit contra el Villarreal
Efectivament, en finalitzar el partit, un espectador en les primeres files va llançar un got a l’àrbitre Quintero González, un fet que, encara que impulsat pel descontentament per l’actuació arbitral, no pot ser justificat sota cap circumstància. Afortunadament, l’àrbitre no va sofrir lesions.
La reacció del col·legiat va ser immediata: després de ser impactat, va assenyalar al responsable del llançament, la qual cosa va permetre als serveis de seguretat de l’Espanyol i als Mossos d’Esquadra intervenir de manera ràpida i efectiva. Gràcies a la seva actuació, es va aconseguir identificar i retenir a l’agressor, evitant així que la situació escalés encara més. Com ha explicat La Grada Online, l’autor del llançament ha contactat amb el club per a assumir la responsabilitat dels seus actes, un gest que, encara que notable, no disminueix la serietat de l’incident. L’entitat, que ha confirmat que el responsable del llançament no és actualment soci del club, està a l’espera de l’informe dels Mossos d’Esquadra per a determinar les possibles sancions que es podrien imposar per aquest desafortunat incident. En l’horitzó, el temor al possible tancament del RCDE Stadium.
Hi ha hagut una sobrerreacción a l’actuació arbitral en l’Espanyol – Villarreal?
A La Grada Ràdio ens hem plantejat un debat delicat, si hi ha hagut una sobrereacció a l’actuació arbitral en l’Espanyol – Villarreal. I és que malgrat que l’arbitratge va ser controvertit i una vegada més, no va ser per a res bo, tampoc pot justificar-se la derrota d’ahir en les decisions arbitrals, i molt menys defensar l’acció d’aquest aficionat. El problema és que l’afició blanc-i-blava està ja molt cremada després de moltes decisions en contra per part del col·lectiu arbitral, i se sent també poc defensada des de l’entitat.
Àlex de Llano avisa del risc del 0 de nou
Per a parlar de la situació de l’Espanyol hem parlat amb Àlex de Llano. L’analista ha destacat que “ahir vam confirmar que l’Espanyol té un sistema molt viu, s’adapta a moltes situacions; té possibilitats de competir contra rivals potents com el Villarreal, que ha fet una gran despesa en el mercat, i al qual va posar les coses molt difícils. Sí que l’equip té la mania de quan arriba a tres habitacions acabar totes les jugades amb centres quan no té homes per a rematar, aquí s’està equivocant en la presa de decisions. Em quedo com a positiu amb l’actuació de Král, que s’ha adaptat bé i està assumint les idees de Manolo González, i és el tercer jugador més important després de Joan García i Javi Puado”. Qüestionat per si hi ha un excés de precipitació en l’elaboració del joc, insisteix que “el perfil dels jugadors és molt dinàmic, i han de rebre la pilota homes que també són molt verticals. El que buscava Manolo González és que l’equip anés molt agressiu, però el Villarreal és un equip molt ben construït i l’equip no va tenir oportunitat de fer-li mal. A més, el desenvolupament del partit va donar poca calma a l’equip, no li va permetre tenir paciència; ahir es va trobar en falta el perfil d’un migcampista que de calma, i que no tenim, perquè Ünüvar és un jugador més esmunyedís”.
Àlex de Llano considera que hi ha un problema a l’hora de defensar les jugades d’estratègia, que es fa extensiu en faceta ofensiva: “Ho té en les dues direccions, en atac el gol de Jofre va arribar en una acció ben treballada però a nivell posicional no s’està encertant, no s’està donant amb la tecla i es repeteixen situacions. S’han de corregir coses”.
L’Espanyol no ha sabut gestionar en els últims partits els marcadors a favor: “No és una cosa nova ni de Manolo González ni de la situació actual, en les últimes temporades a l’Espanyol li ha faltat tensió; moltes vegades es va veure por de fer la passada incorrecta que acabés amb una pèrdua de pilota, és una de les coses que més va fer enfadar a Manolo ahir”.
En la gestió dels canvis, De Llano posa nota a Manolo González: “Tal vegada es van fer una mica tard, l’entrada de Carlos Romero va asseure molt bé a l’equip, és un home molt polivalent, també la de Ünüvar. La lectura pot ser més negativa per com va ser la segona part però l’Espanyol té eines per a no tenir una temporada de sofriment, però el problema és el calendari, pot ser un zero de nou que entraria en el lògic”.
Cara al partit de diumenge contra el Betis, Àlex de Llano destaca que és un rival complicat però no descarta la sorpresa: “Juga 4-2-3-1, genera molt però li està costant resoldre aquestes situacions. Els gols ara estan arribant per homes de segona línia que pels davanters. Pot ser un partit perquè l’equip es deslliuri del complex a nivell defensiu, aquí és important el paper de Gragera, que pot estar molt damunt del Celso, un home important per a Pellegrini, i una passada vertical seva pot generar perill. És un partit per a atacar l’esquena del doble pivoti. Poden tenir també dificultats en el lateral esquerre”.
Temps de tertúlia: una frustració mal canalitzada pel buit institucional
En el temps de tertúlia hem comptat amb la visita en els estudis d’RCE amb la presència de Jaume Ballester, Àlex Noguera i Alberto Capilla. D’entrada, Jaume Ballester s’ha mostrat, malgrat totes les consideracions fetes, molt indignat amb l’arbitratge d’ahir, al qual titllava de “sibil·lí”, arribant a demanar que veient com s’afavoreix a clubs com el Real Madrid i l’FC Barcelona que l’ideal seria crear una Lliga per a tots dos equips en exclusiva”; a més, es lamentava pel poc resolutius que estan sent els ‘9’ arribats aquest estiu a l’entitat, fent aquesta reflexió: “El que ens ha costat portar a Cardona, Veliz i Cheddira hagués servit per a mantenir a Martin Braithwaite“.
Àlex Noguera reconeixia estar “fotut per la derrota d’ahir, però no es poden perdre ni les formes ni la calma; si el club fes les coses com degués tal vegada no passarien aquestes coses i s’evitaria que la gent es prengui la justícia per la seva mà. Si no hi ha ningú prou intel·ligent que pensi que és millor fer una protesta després passen aquestes coses, a l’aficionat de l’Espanyol li agradaria que algú alcés la veu i informés que es protestarà davant els estaments. Aquí hi ha una certa responsabilitat del club. A partir d’aquí calma, hem perdut dues de tres partits difícils, i ara toca el Betis“.
Alberto Capilla coincidia que “ahir es va veure una frustració mal canalitzada per tots pel buit institucional i altre; dit això, la segona part de l’equip va ser poc intel·ligent, és vertical però degué ser conscient que enfronti estava el tercer conjunt de LaLiga i hagués d’haver estat més prudent. Estic content perquè l’equip competeix, però no li dona per a asseure’s en la mateixa taula que determinats rivals”. Com a jurista, Capella ha avisat del risc que corre l’Espanyol de patir un càstig molt sever pels incidents viscuts al final de l’encontre.
