12 mesos en l’ull de l’huracà: Fran Garagarza compleix un any com a director esportiu de l’Espanyol
Avui, 26 de juny, es compleix un any de l’arribada de Fran Garagarza a la direcció esportiva del RCD Espanyol; així ho anunciava fa 365 dies l’entitat blanc-i-blava amb un comunicat que confirmava el ja sabut dies abans pels mitjans: “El RCD Espanyol ha aconseguit un acord amb Fran Garagarza perquè es converteixi en el nou Director Esportiu de l’entitat blanc-i-blava per a les pròximes dues temporades més altres dues subjectes a objectius esportius. Garagarza assumeix aquest nou repte després d’una última etapa professional com a assessor tècnic en el Wolverhampton Wanderers, dirigit per Julen Lopetegui. Garagarza, que va treballar durant 14 temporades en l’SD Eibar (10 com a director esportiu), va convertir al club basc en un model per la seva encertada política de fitxatges on la bona gestió va portar a la revaloració i professionalització del club. El Consell d’Administració, que presideix Chen Yansheng, entén que Garagarza és el professional adequat per a liderar el nou projecte esportiu que ha de retornar a l’equip a la màxima categoria del futbol espanyol”. 12 mesos després de la seva incorporació, la veritat és que ha deixat empremta amb la seva gestió en el departament, amb decisions a vegades molt controvertides, i a pesar que pot penjar-se la medalla de l’ascens gràcies al treball dels futbolistes i de Manolo González, el seu índex de popularitat actualment ha perdut molts enters respecte a l’estima del qual gaudia en bona part de l’afició a la seva arribada, on la seva fermesa a l’hora de negociar sortides li va fer guanyar-se el sobrenom de “Padregarza”; a més, a pesar que el CEO de l’Espanyol Mao Ye va ratificar en la seva comentada entrevista en ‘RAC1’ que gaudeix de la plena confiança dels rectors de l’entitat, no és menys cert que les seves formes a vegades poc diplomàtiques li han restat suports en el si del club, i a més no es pot obviar que té sobre la taula patates calentes com la pròpia continuïtat del tècnic gallec, amb el que està en un moment en què certament la hi juga.
L’Espanyol va apostar per un Garagarza que va deixar empremta després de 14 anys a l’Eibar, deu com a director esportiu
Com explicava l’Espanyol en la nota informativa en la qual parlava del seu fitxatge, Fran Garagarza va estar catorze anys a l’Eibar , deu d’ells com a director esportiu, des de 2011 fins a 2021. Amb ell als comandaments, el quadre armero va ascendir de manera consecutiva de Segona B a Primera Divisió: en la 2012-13 va quedar segon en el Grup II de Segona B i en la 2013-14 va guanyar la Lliga en Segona divisió. Després de saltar dues categories, l’Eibar es va mantenir set campanyes consecutives en la màxima categoria, fins que la va perdre en descendir en la 2020-21.
Durant la seva etapa en Ipurúa, Fran Garagarza va ser l’artífex de diversos fitxatges del conjunt armero que després van aconseguir fins i tot la Champions com Joan Jordan, Bryan Gil, Cucurella, Rubén Peña, Lejeune, Pedro León i Keko.
Fran Garagarza, obligat a maximitzar les possibilitats d’èxit per les limitacions econòmiques del quadre basc, va demostrar sempre bon olfacte per a descobrir talent en Segona divisió. Després de deixar l’entitat armera en 2021 i passar uns mesos d’atur actiu observant de primera mà diferents metodologies de treball, Julen Lopetegui se’l va emportar al Wolverhampton anglès per a exercir treball de captació i assessoria. Allí va ser on va anar a buscar-ho l’Espanyol en el passat estiu. A Fran Garagarza li precedia la fama de professional conscienciós i seriós, amb gran capacitat de treball, però també la de tenir un caràcter complicat, alguna cosa que s’ha confirmat en els seus primer any en l’entitat perica -va tenir un sonat enfrontament amb Luis García després del primer partit del curs a Albacete, els capitans del primer equip han vetat la seva entrada en el vestuari i són de domini públic els frecs amb el personal de la Dani Jarque-.
Garagarza, en un moment baix de popularitat en l’Espanyol
Garagarza, que és el sisè director esportiu de l’era Chen Yansheng, ha protagonitzat dos mercats: en el primer, el passat estiu, va ser molt lloat per la gestió que va fer de vendes d’homes importants com Sergi Darder i César Montes, dels quals es va obtenir un important rèdit econòmic que va anar a parar però a les arques de Rastar, i no va revertir en benefici del club. En canvi, en el capítol de fitxatges el temps no ha avalat la majoria d’operacions, si exceptuem a un Pere Milla que s’ha reivindicat en la part de la temporada, sobretot en el playoff, i Álvaro Aguado. Pel que respecta a l’últim estiu d’hivern, la seva figura quedava molt tocada al no ser capaç de convèncer a Chen Yansheng d’invertir en fitxatges, arribant únicament Rubén Sánchez, en tallar-se la seva cessió al Mirandés , en el que s’ha confirmat no era sinó una operació de mer maquillatge per a camuflar la seva inoperància a l’hora de reforçar la plantilla.
Pel que respecta a les seves decisions amb els tècnics, va ser molt criticada la seva decisió de prescindir de Luis García, al qual ja tenia sentenciat des de feia setmanes, aprofitant la seva primera mala ratxa de resultats. La seva aposta per Luis Miguel Ramis va ser fallida, i també va ser criticat per la seva tardança a executar el seu relleu, que va ser per un Manolo González pel qual ja havia confiat pel filial, i que va acabar liderat amb èxit el retorn a Primera divisió.
Garagarza lidera una controvertida remodelació en el Futbol Base, que va perdent l’ADN perico
En aquest temps, també s’ha ocupat a fons a aplicar el seu sistema al Futbol Base perico, considerada la pedra angular sobre la qual s’ha de consolidar el futur esportiu i també econòmic del RCD Espanyol; a poc a poc, ha anat incorporant a l’organigrama a responsables i tècnics de la seva corda, prescindint o degradant a professionals molt valorats després de molts anys de treball. A més, el fet d’incorporar a professionals provinents d’altres clubs s’interpreta com una pèrdua d’ADN en un departament com diem clau com és la Base.
@mongay_*photography[/*caption]
Els pròxims deures per a Fran Garagarza
Amb contracte fins a 2027 i reafirmat en el lloc per les paraules de Mao Ye malgrat que els últims dies s’havia especulat amb la seva possible sortida -s’hi havia a arribat a donar noms de candidats com el de Fran Sánchez-, Fran Garagarza té ara sobre la taula una sèrie de carpetes que començar a abordar en les pròximes setmanes cara a la pròxima temporada. La incògnita més urgent és la qüestió de la banqueta. Malgrat el seu ascens des del filial, no està per a res garantit que Manolo González romangui en el càrrec, i s’ha parlat que la directiva tindria la intenció de contractar un tècnic amb experiència en la màxima categoria, però de totes maneres encara no hi ha decisions definitives. Ahir, en declaracions a ‘Pericos Marca’, el preparador blanc-i-blau insistia en la seva voluntat de seguir en la banqueta: “Jo vull quedar-me i m’agradaria que el club vagi en la mateixa direcció. Aviat parlarem. Jo vull quedar-me i que la gent confiï en mi. No he entrenat en Primera, però hi ha molts tècnics que no ho havien fet i quan han tingut l’oportunitat ho han fet molt bé. No crec que es vagi a dilatar molt perquè aviat torna a començar tot una altra vegada”. En efecte, el 15 de juliol comença la pretemporada blanc-i-blava i la decisió no pot dilatar-se en el temps, malgrat que en les últimes hores Mao Ye insistia que volen meditar-la amb calma ja que no volen errar.
També hi ha en l’aire el futur de diversos jugadors importants com Martin Braithwaite, i no es pot oblidar que Javi Puado, l’heroi de l’ascens, acaba contracte a l’estiu de 2025, per la qual cosa s’haurà d’abordar en breu una renovació considerada prioritària. A més, les sortides confirmades de Keidi Bare i Nico Melamed a l’Almería, avançada aquesta última per ‘La Graderia En línia’ a la fi del passat any, estan les ofertes que hi ha sobre la taula del representant de Joan García. A més, Garagarza té el repte de reforçar la plantilla en un context de desinversió i estretors econòmiques, davant el qual es tem que es repeteixi la història del passat estiu: la pèrdua d’alguns dels millors actius esportius, amb una quantitat limitada de recursos per a anar al mercat.
