Fran Garagarza: “Jo vaig heretar a l’Espanyol un llegat d’una situació econòmica delicada i vaig haver d’adaptar-me a ella”
El director esportiu de l’Espanyol Fran Garagarza concedeix avui una extensa entrevista a AS. El basc, que no es prodiga massa en els mitjans, fa un extens repàs de la situació de l’equip, al recent mercat de fitxatges, explica com és bregar amb la delicada situació econòmica de l’entitat, s’estén en la figura de l’entrenador Manolo González i també es refereix a com veu a l’equip cara al partit d’aquest dissabte davant el Real Madrid.
Visita al Bernabéu i la clau per a puntuar davant equips grans com el Madrid
L’Espanyol s’enfronta al Madrid aquest dissabte al Santiago Bernabéu, un repte que Garagarza no subestima, encara que reconeix que prefereix enfrontar-se ara als blancs: “Per a mi no és aviat, jo prefereixo jugar ara. Damunt han tingut Champions el dimarts contra l’Stuttgart , encara que ells estan acostumats a jugar tres partits en tres dies. La dificultat de jugar davant el Madrid… es pot imaginar. Però sabem ficar mà a equips grans, vam ser primerenc al Metropolità i puntuem sort en la primera mitja hora, perquè ens vam poder ficar tres. Però aquesta és la realitat: per a puntuar al Bernabéu o en el Metropolità o en San Mamés has de tenir molta sort”.
Sobre l’estat de forma de l’Espanyol, Garagarza destaca el que espera de l’equip al Bernabéu : “Un equip amb ànima. Un equip en el qual la nostra gent es veu reflectit perquè és el que ens demanden, ànima. Després podem guanyar, perdre, empatar , fallar una ocasió, tenir un error, una pèrdua… Això pot passar, però abans de res cal ser un equip honrat És la foto que voldríem tenir. El dia del Valladolid , per exemple, no la vam tenir”.
Un any complicat al capdavant de l’àrea esportiva
En la seva anàlisi sobre el seu primer any com a director esportiu de l’Espanyol, Garagarza és clar en assenyalar els desafiaments als quals s’ha enfrontat: “Bé, a veure, m’estic sentint bé. Estic content i feliç. Estic en un club molt important, amb una massa social i una afició molt fidel. I la veritat és que és emocionant estar en l’Espanyol . Òbviament, el repte inicial era difícil. Calia ascendir i ho aconseguim mitjançant el playoff. Però cal donar-li valor”.
El director esportiu també admet que la situació econòmica del club ha suposat un desafiament important que s’hagués agreujat cas de no aconseguir l’ascens: “Sí, sí, la veritat és que sí que és delicada la situació econòmica. Si ara ja ho és, en Segona ho hagués estat molt més. Jo vaig heretar un llegat d’una situació econòmica delicada i vaig haver d’adaptar-me a ella. Els nois van donar molt bon nivell en el playoff i aconseguim l’objectiu. Ara som conscients que hem d’aconseguir un altre objectiu enguany i mantenir-nos”.
Les raons que li van portar a apostar per Manolo González, el tècnic
Garagarza també elogia a Manolo González, explicant el perquè de l’aposta per ell: “A la meva arribada, que és tardana perquè tenia un contracte en el Wolves i tampoc podia sortir abans, tenia clar quin perfil d’entrenador necessitàvem en el filial: algú amb experiència, que hagués tocat equips no professionals, que sabés el que és la dificultat, que no tingués un staff professional quant a la seva amplitud, que tingués una certa edat, un cert bagatge en equips de poble -com dic jo-. I aquí encaixava Manolo. Després va haver-hi un procés en el primer equip de canvi d’entrenador i vaig tenir molt clar que era la persona ideal per a agafar les regnes: primer perquè em va demostrar ser molt bo en la gestió de grup; i segon perquè és un home de club i d’adaptació a diferents contextos. Va ser suficient per a dir-li: ‘Mira, vull que siguis tu i serà així fins al final, passi el que passi'”.
Sobre la possibilitat d’haver triat un tècnic amb més renom, Garagarza comenta: “Hauria estat fàcil apostar per algú amb molt més nom, però la nostra elecció parla una mica també de la política que volem. Jo em poso el símil de Imanol, en la Real. És de matrícula d’honor el que ha fet allí. És un tècnic de club, de la casa. Aquest exemple de Imanol em va valer amb Manolo“.
El cas Joselu
Qüestionat el director perico pel cas Joselu, una operació nefasta per al club en termes econòmics, aclareix la situació i la seva intervenció en el tema: “Aquí no vaig poder fer res jo, quan vaig arribar això estava concretat. En aquest període entre sortir del Wolves -gràcies a Lopetegui, que em va animar a fer el pas- i arribar a l’Espanyol l’operació de Joselu estava feta. No vaig tenir res a veure en això. El nostre marge econòmic està en el que es genera amb vendes dels jugadors o amb la no renovació dels jugadors. Va haver-hi alguns que van acabar el contracte i no van renovar. En el cas de Joselu no va tornar perquè el Madrid va exercir l’opció de compra. Tot el que es va generar amb aquesta massa econòmica ens permetia reforçar-nos”.
El mercat de fitxatges i les limitacions
L’Espanyol ha estat un dels equips que menys inversió ha fet en les grans lligues, però Garagarza confia en la competitivitat de l’equip: “Sabem que tindrem dificultats, però serem un equip competitiu i un equip amb ànima. És una cosa que necessitarem. No té res a veure la Primera divisió amb la Segona. El nivell d’exigència dels punts és alt. Hem aconseguit poder portar cedits a jugadors que teníem analitzats. Tenir cedits ens dona l’opció de comptar amb més jugadors de nivell. És la clau d’això. I, sobretot, la fortalesa de la nostra gent en el nostre estadi. Que siguem un equip que faci virtut de les limitacions que té. Si es pot fer un bon mercat a base de cedits? Bé, encara per a mi és molt primerenc per a analitzar el rendiment dels nous jugadors, però és veritat que estem satisfets perquè han vingut els futbolistes que teníem marcats. A més, venen de clubs importants i d’un nivell de lligues que també necessitàvem per a millorar la nostra plantilla”.
El director esportiu blanc-i-blau justifica per què han apostat per jugadors a préstec per a reforçar la plantilla: “És veritat que perdem actiu, que perdem propietat, però hem hagut d’anar a aquesta línia perquè era l’única manera de poder tenir jugadors de nivell. Comprar no podíem comprar, perquè volíem signar 5 o 8 jugadors i en el moment en què anàvem a comprar en els límits salarials ens computava el doble. Se’ns redueix molt la possibilitat de contractació. Ens hem hagut de reinventar. Hi havia una base d’una anàlisi de jugadors i s’ha donat la situació favorable que han vingut ràpid, que era un altre ítem important per a nosaltres”.
Entre les incorporacions, destaquen jugadors com Alejo Veliz i Kumbulla, provinents de grans clubs europeus: “Ho tenia clar. A Alejo Veliz ja ho teníem referenciat del Mundial Sub-20. Quan estava en el Wolves també era un jugador valorat. A Kumbulla a la Roma em va tocar veure-ho en diverses ocasions a Itàlia. És un jugador jove que jugava poc. El tema d’Alex Král, ja em va tocar veure’l en el Schalke en directe… Em va servir la meva experiència prèvia en el Wolves per a tot això”. I afegeix, especificant cas per cas: “Enteníem que havíem d’anar a aquest perfil de jugador que estava més fos que dins dels seus clubs. En el cas d’Alejo Veliz, per exemple, venia d’una cessió una mica complicada a Sevilla. No jugava molt. És veritat que si hagués donat el seu nivell allí, no haguéssim tingut cap opció mínima de tenir-lo amb nosaltres. Tenia diversos equips italians i clubs de Champions darrere d’ell, però el Tottenham ens va ajudar. Ells entenien que amb nosaltres anava a revaloritzar-se el jugador perquè ho vam fer veure que anava a ser important. Tenir un noi jove d’aquest perfil ja fins i tot amb diners és difícil. “Jo sí que soc de l’opinió que quan fas una plantilla no sols has d’anar a valorar el nivell del jugador, sinó les sinergies i les parelles que tindrà en la plantilla. Ve un jugador en un moment donat amb una certa experiència com Álvaro Tejero i el barreges amb Romero, que té moltes menys aparicions al Vila-real. Král debuta en la lliga, Cheddira debuta en la lliga… Tampoc pots portar a tots els nois joves o a tots debutants. Crec molt en què els perfils no solament siguin tècnics o tàctics, sinó també d’adaptació”, apunta Garagarza.
La pedrera com a clau activa per a l’Espanyol
Garagarza destaca la importància de la pedrera de l’Espanyol en l’actual conjuntura de l’entitat; la base ha de ser segén el basc el principal actiu del club: “Ho ha de ser i estem treballant intensament en això. Primer perquè així ho creiem i segon perquè és un actiu. Sempre ho ha estat, després hi ha hagut un temps en el qual va deixar de ser-ho, i ara volem treballar perquè una altra vegada ho sigui. Aquí estan els set jugadors que estan en el primer equip i són Sub-21, d’una plantilla de 25. La situació econòmica òbviament ens fa haver de treballar intensament perquè sigui així”. D’aquí el seu esforç a renovar fins a 50 jugadors del futbol base des de la seva arribada: “Jo crec que era una cosa important, que els nois que tinguin talent no se’ns vagin, perquè la fugida en aquest club és important. Aquest any mateix va haver-hi fugides en l’Atlético de Madrid, el Real Madrid, Barcelona… Aquí, en el territori català, hi ha molts clubs que treballen en el dia a dia en seguiment a altres equips i especialment a nosaltres. Volíem emmurallar la fortalesa, que no se’ns vagin els jugadors, que es quedin els que entenem que són nois de projecte”. També s’han viscut últimament sortides de perles de la pedrera a clubs estrangers: “Ja abans de la meva arribada va haver-hi una sortida a la Juve, una altra, la de Mateo Joseph, al Leeds , la de Lucca Koleosho al Burnley , la de Simo a Qatar… Hi ha vímets, però també és veritat que hem d’aconseguir que el sentiment amb ells siguin honestos i no se’ns vagin. Si apostem per ells, cal demostrar-ho”.
Joan García i l’interès de l’Arsenal
Un dels exemples més clars del valor de la pedrera és Joan García, que ha despertat l’interès d’equips com l’Arsenal . Garagarza explica per què va decidir no vendre-ho: “Bé, amb Joan és obvi que aquí està el seu talent, també quan li ho va haver de renovar perquè no jugava, però es creia en ell. El seu dia a dia era d’un nivell altíssim. Evidentment va aprofitar la situació de la lesió de Pacheco i s’ha fet amb el lloc. És veritat que hi ha interès per ell, però per a nosaltres és un actiu. També Omar, un altre noi de la casa, ens està ajudant. O Jofre, que està tenint minuts. Més la línia de successió de nois que encara estan apuntant i venen per darrere”. “Si és difícil estar en un mal moment econòmic i rebutjar ofertes com la de l’Arsenal per Joan? Aquí entrem una mica en el que és una bona venda. Què és una bona venda? Si tu intueixes que hi haurà un creixement i un rendiment, potser la d’ara pot ser una venda d’un jugador sense arribar a terme. Per a aquest exercici hem entès que Joan és un actiu i que és necessari per a aconseguir l’objectiu perquè actua en un lloc molt específic. No podíem afeblir-nos aquí, no podíem. L’interès per ell no es frenarà. El moment d’una venda de Joan potser és en un altre moment”, reflexiona el director esportiu de l’Espanyol..
El repte de cohabitar amb el Barcelona
Curiosament, en un moment d’estretors com l’actual, s’està vivint un repunt del sentiment perico: “Sí, jo crec que havia sofert molt la nostra afició perquè van ser dos descensos en quatre anys. Hem notat molt de sofriment i fins i tot hi ha molta protesta pel sofriment. Estaven enfadats perquè estàvem en Segona i és comprensible. Ara entenc que la nostra afició també coneix la dificultat de l’ascens i el que s’ha aconseguit. I el que costarà mantenir-nos. Ara sí que veiem a una afició que ens ajuda a gaudir d’estar en Primera”.
Per a finalitzar, Garagarza reflexiona sobre la convivència amb el Barcelona a la ciutat: “Sempre faig el mateix símil. Probablement el nostre club veí pot tenir un plat de pernil per a cada comensal i nosaltres tenim un per a compartir, però potser aquest plat ens sap a més i ens faci més feliços. La nostra situació ara mateixa és considerar que hem de fer una fortalesa del que som, que aquest sentiment i sobretot aquest arrelament es conté, que no es perd. Som un club històric, fundadors de la Lliga. Tenim més de 100 anys d’existència.Hi ha molta gent i moltes generacions, d’avis a nets, que ens veuran a Cornellà. Aquestes són les nostres llavors. Nosaltres ens devem a això i entenem que som grans també per això. No hem de comparar-nos amb ningú ni pensar que som menys que ningú”.
