Gonzalo Bernardos, molt crític amb la gestió de l’Espanyol: “No hi ha projecte, només liquidació”
Gonzalo Bernardos, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona i reconegut seguidor de l’Espanyol , era convidat aquest dijous a la Grada Ràdio amb l’objectiu de compartir la seva opinió sobre l’estat actual de l’entitat blanc-i-blava. Bernardos és un economista molt reconegut a Espanya, amb una llarga i reeixida trajectòria com a professor universitari a la seva esquena. Llicenciat en economia i negocis, amb un doctorat amb honors en el mateix camp, també ha estat director de diferents màsters en consultoria immobiliària, gestió de franquícies i desenvolupament personal. Col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació, la seva àmplia experiència ho ha convertit en una referència a qui acudir per a comprendre l’intricat, desafiador i sovint críptic món de l’economia.
Bernardos no és optimista respecte a un immediat canvi de propietat: “Miro els actius de l’Espanyol : el camp no val res; la plantilla, la majoria són cedits i només hi ha Joan García, és a dir no val res; el capital social és inferior al deute, tampoc val res. Només pot tenir valor per a algú que tingui el capritx de tenir un club de futbol. Tothom sap com gestionen Chen i la seva gent i és horrible, és un pou de perdre diners, el té cru per a vendre”. En aquest mateix sentit, lamenta que l’empresari xinès hagi sabotejat possibles acords que semblaven pròxims pel seu procedir a l’hora de tibar la corda amb els inversors interessats: “No pot ser que en cada negociació et canviï les condicions”.
Un dels problemes per a executar aquesta compra és que “no hi ha ningú que posi un 10% sense saber el que compra, si no fas una due dilligence o investigues sobre la seva situació, estàs boig i tires els diners. Chen creu que tothom és la Xina, té diners perquè el Partit Comunista li ha ajudat molt però no té ni idea. La temporada de l’Europa League va vendre els millors jugadors en pensar que les empreses han de guanyar diners cada any, i això no funciona en un club de futbol. És un error impressionant. No sap de futbol ni de negocis ni de futbol en una economia capitalista, i ens vol donar lliçons”.
Llavors, quina esperança hi ha per a escapar d’aquesta cruïlla? “Chen té unes persones de confiança, que són malíssims gestors. El seu home fort és Mao Ye, que pot ser una magnífica persona però és un pèssim gestor, és incapaç de fer un projecte. No són components professionalment, no estan a l’altura i necessitem gent capaç de fer aquest projecte. Estem contents perquè hem pujat de carambola gràcies a un magnífic entrenador que és l’únic que ens representa i si perd dos partits veurem què passa amb ell, hi ha una desafecció enorme amb els quals manen. Mai hi havia hagut una separació tan gran amb una directiva. Cal fer una oposició més forta”, insisteix un Gonzalo Bernardos que avisa del perill de no veure al club en uns anys enfonsat en categories inferiors.
“El club està en liquidació: liquidem a Joan García, si Jofre segueix així també; no hi ha en Primera divisió un projecte tan horrorós com el de l’Espanyol , és el de liquidar-lo en parts”, insisteix un indignat Gonzalo Bernardos, que malgrat aquest ombrívol panorama destaca que “tenim diversos temes bons, Barcelona, que és una marca mundial, i la més important, l’afició, no hi ha una altra tan bona com la perica. La gent està orgullosa de ser de l’Espanyol , no és com en els 80 que hi havia un cert complex. Hi ha molta gent jove amb gran passió, que viu l’Espanyol diàriament, i aquest és el gran know-how de l’entitat. Jo vull un fons d’inversió que posi 300 milions, que compri jugadors i tiri endavant un projecte de pedrera, i que el venguin en uns anys i puguin comprar-lo famílies pericas. Vull professionalitat”.
