Emotiu homenatge a José María Calzón, el mític delegat de l’Espanyol
Era de justícia que una persona de la rellevància i la trajectòria professional de José María Calzón tingués un homenatge com el que ha tingut lloc aquest dijous 19 de setembre en el RCDE Stadium. Un acte, organitzat per la Fundació del club, tremendament emotiu en què s’ha reconegut el seu recorregut com a delegat en l’Espanyol. No va faltar pràcticament ningú. Tampoc els vells records, les mil i una batalletes (com les seves famoses favades, com a bon asturià que és, en els tres estadis que ha tingut el club, o els seus mítics crits post partit: “que perdem l’avió!”)amb l’homenatjat, ja fora mitjançant vídeos o en el propi escenari acompanyant-li. Perquè com resava el backdrop de l’escenari, José María Calzón és únic.
55 anys al peu del canó són molts. Tants que van acabar convertint a José María Calzón en tota una institució en el món del futbol. Per això, no és d’estranyar que en el seu homenatge hi hagués representació de jugadors de l’Espanyol de les últimes dècades, exempleats i empleats actuals, representants de l’estament arbitral, de diferents clubs, Federació Catalana, els expresidents Dani Sánchez Llibre i Joan Collet, directiva actual, tots els estaments del club, com la FCPE, periodistes… Ningú va voler perdre’s el moment. Ningú va voler deixar passar l’oportunitat d’acompanyar-li en un dia tan especial, de poder rendir-li el seu particular homenatge. Perquè, de ben segur, ningú que hagi tingut alguna cosa a veure amb l’Espanyol, sigui de la forma que sigui, no té una anècdota amb ell. Perquè José María Calzón mai ha passat inadvertit, és història viva del club blanc-i-blau. Aquest home per a tot des del seu aterratge, tota una institució. Alguna cosa que en aquest homenatge, en què el propi protagonista es va emocionar i va viure amb un somriure permanent, va quedar més que patent, són centenars les persones que li guarden un afecte especial.
Tota una institució
José María Calzón ha estat una figura íntimament lligada a l’Espanyol en les últimes dècades fins a 2023, quan ja va deixar definitivament l’entitat espanyolista. Tota una vida en blanc-i-blau. Va ser nomenat delegat del primer equip l’any 1975, convertint-se amb el temps en el més antic de tot el futbol nacional. L’any 2019 i de mutu acord amb el club, va passar a desenvolupar les funcions de responsable de competicions i delegat de camp. Durant la Copa del Món de Futbol disputada a Espanya el 1982, va ser delegat de camp en diversos partits. Ha estat també delegat de la selecció catalana de futbol (1990-2005), i té la medalla d’or de la Federació Catalana de Futbol (2008).
