Joan Collet abans del derbi: “M’han tret fins i tot la il·lusió, estic molt decebut des de fa temps”
L’expresident Joan Collet ho té clar: “Mereixeríem ser més com un Atlético de Madrid i no pas quedar-nos com ens hem quedat”
En un moment crític per a l’Espanyol, amb l’equip prop del descens i en portes d’un derbi contra el Barça que es presenta certament desigual, l’opinió de Joan Collet ressonava amb força la nit del dilluns. Collet, expresident i figura molt respectada a l’entorn social blanc-i-blau, ha analitzat en el programa Llobregat Blanc-i-Blau la diferència entre els derbis d’ara amb els d’abans. Collet, que mentre va ser en el càrrec es va esforçar per mantenir l’equip connectat amb la seva afició, ha reconegut que cal fer autocrítica per tot el que s’ha fet malament des del primer dia per arribar a l’actual situació de desigualtat amb l’etern rival ciutadà. De fet, lamenta que no hagi passat el mateix que a la capital amb l’Atlético.
Joan Collet, el dia de l’aniversari del club, certament apesarat, admetia que “124 anys després som aquí, som un referent… Però hem de ser autocrítics, algunes coses s’han fet malament des de fa molts anys, gairebé des del primer dia, quan tant de temps després uns estan a dalt i altres a baix, quan tot va començar gairebé a l’una i a la mateixa ciutat…”. A això, afegia que “som, però, els que som i la veritat és que hi ha gent de l’Espanyol pertot arreu. Cal estar orgullosos i tirar endavant”. I seguint amb la seva reflexió, Joan Collet ha afegit que “mereixeríem ser més com un Atlético de Madrid i no quedar-nos com ens hem quedat”. És una petita espina aquí clavada que fa mal, si mirem la comparativa.
Pròxim derbi: “Per desgràcia veig molt poques possibilitats. Sempre penses i si…? Per què no pot passar? Però per desgràcia aquesta idea se m’esvaeix aviat. Dir el contrari per part meva seria hipòcrita. És més, no penso ni mirar el partit, desapareixeré del mapa, pararé el mòbil i quan acabi ja veuré què ha passat. Ja no és que tingui esperances, és que em treuen fins i tot la il·lusió. Mira que no em perdo ni un partit, però veure com juguen… Estic molt decebut des de fa temps, però no hi ha més remei que continuar anant al camp a animar”.
Anècdotes de derbi: “Des de la temporada 1972-73 només m’he perdut un derbi i va ser per una promesa que vaig fer un any dolent: “Si ens salvem l’any que ve em perdo el derbi…!”. Fins i tot a la mili vaig sortir de permís. Però com aquests derbis dels 70-80, no hi ha res. El dia del derbi era el ‘dia’, no com ara. Sabies que podies guanyar, ara el normal és perdre”.
Màrius Carol: “Em va saber molt malament el que va dir, les seves declaracions van ser lamentables, i més per ser qui és. No és un ultra, un hoolligan, no ho fa en una barra d’un bar, en un renuncio… Pel càrrec que ha tingut i pel seguit que és, va ser lamentable. Celebro no tenir xarxes socials per temes com aquest, perquè m’escalfo. Ha demanat disculpes, encara que amb un ‘però’, amb la boca petita, ja està”.
124 anys d’Espanyol: “Els millors anys van ser quan guanyàvem, a l’època Dani, amb els seus pros i contres, va haver-hi més èxits que no una altra cosa. Aquesta època amb aquestes dues Copes del Rei, les copes de la UEFA… En aquesta època de Montjuïc vam gaudir molt. Aquí hi érem, també lluitant per no baixar, però, sens dubte, va ser la nostra millor època. És quan començo a comprovar com som de grans, i mira que jo vinc de l’època de Sarrià, m’estreno a la temporada 1971-72”.
Amb què es queda de la seva gestió com a president: “En clau negativa, el tema econòmic, era lluitar cada dia i acabes per no gaudir de les victòries fins i tot. Van ser anys difícils, però eres allà perquè volies, no per plorar. Les alegries, en tres temporades no van ser gaires, però sí la semifinal de Copa del Rei contra l’Athletic Club. Vam gaudir molt”.
Origen perico dels Collet: “Ve del meu pare i no sé per què. El meu primer ídol, encara que no el vaig veure guanyar, l’escoltava per la ràdio, és el que més recordo: Cayetano Ré. Però el meu gran ídol de tota la vida ha estat Dani Solsona”.
